mesura tributària

La Generalitat alleugereix l'IRPF de 250.000 contribuents amb ingressos de 14.000 a 22.000 euros

El col·lectiu es veu obligat a presentar declaració quan té més d'un pagador (ertos o contractes encadenats)

La diferència es produeix perquè a Catalunya el tipus baix de la tarifa és més elevat que en altres autonomies

aragones co

aragones co

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Generalitat  preveu aprovar aquest dimarts un decret llei per introduir una deducció autonòmica en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) destinada a les persones amb ingressos anuals d’entre 14.000 i 22.000 euros bruts anuals i més d’un pagador.

Els contribuents que poden beneficiar-se d’aquesta mesura són uns 250.000, que estan subjectes a expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos), que van tenir una feina uns mesos i després van estar a l’atur o que encadenen diversos contractes laborals, i es veuen obligats a presentar la declaració i fins i tot a pagar pel mer fet de tenir més d’una font d’ingressos laborals, segons l’Executiu català.  

Segons la normativa de l’IRPF, els qui perceben de 14.000 a 22.000 euros anuals no tenen l’obligació de presentar declaració de la renda, però sí que l’han de fer si compten amb més d’un pagador i si la suma de les quantitats percebudes del segon i restants pagadors superen en el seu conjunt la quantitat de 1.500 euros anuals. Això afecta els que es troben en aquesta franja d’ingressos i perceben més d’una font de renda laboral, amb l’excepció de els pensionis i perceptors de prestacions similars. 

IRPF més alt

La mesura, que podrà aplicar-se al fer la declaració de la renda l’any que ve, s’instrumentalitzarà a través d’una deducció autonòmica equivalent a la diferència entre la quota íntegra estatal i l’autonòmica quan aquesta diferència resulti positiva. Aquesta diferència es produeix perquè el tipus de la tarifa a la part baixa de l’IRPF a Catalunya és més elevat que en altres comunitatsal situar-se en el 21,5% (fruit de la suma entre la tarifa estatal i l’autonòmica) davant el 19% d’altres territoris. La taula de retencions no incorpora la normativa autonòmica, per la qual cosa no té en compte deduccions i avantatges que aprovin els governs territorials. Amb aquesta mesura, l’Executiu català deixarà d’ingressar la part addicional que tributa aquest col·lectiu. 

Amb un exemple es veu més clar. Un contribuent amb uns ingressos de 20.000 euros anuals procedents d’un sol pagador i sense fills ni ascendents a càrrec registra una retenció de 2.340 euros i no ha de presentar declaració de la renda.

Un altre contribuent amb els mateixos ingressos anuals i la mateixa situació personal i familiar, però amb dos pagadors, un d’ells el SEPE perquè va estar subjecte a un erto, registra una retenció de 2.513 euros, dels quals 1.343 euros (perquè el tipus a Catalunya és més elevat) corresponen a la quota íntegra autonòmica i 1.170 euros, a l’estatal.

Sense aquesta nova deducció hauria de pagar 173 euros, la diferència entre la deducció autonòmica i l’estatal; amb la nova mesura, podrà restar els 173 euros dels 2.513 euros que resultin de la declaració i la seva tributació es limitarà al que li han retingut.   

La diferència entre tenir un o més pagadors pot arribar a provocar que fins i tot amb aquesta nova deducció autonòmica, molts dels afectats hagin d’acabar tributant i pagant perquè el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) aplica retencions molt baixes, del 2% i fins i tot menors. I el mateix passa amb els qui encadenen nombrosos contractes temporals, adverteixen fonts de l’Executiu català.

Sense capacitat normativa sobre les retencions

Les autonomies manquen de capacitat normativa per al càlcul de les retencions de l’IRPF. En concret, aquest càlcul es realitza en funció de la normativa estatal sense tenir en compte l’autonòmica respecte a la base general i els mínims personals i familiars. En el cas de Catalunya, aquests elements poden fer que la quota íntegra autonòmica sigui més elevada que la resultant d’aplicar la normativa estatal.

Segons l’Executiu català, «més enllà de les situacions d’atur o erto derivades del de la Covid-19, aquesta inequitat es dona en tots aquells supòsits en els quals el contribuent, pel fet de tenir dos pagadors, passa a estar obligat a declarar».

Són supòsits «directament relacionats amb la precarietat laboral: diversos contractes temporals amb retribucions baixes, situacions d’atur, treballs a temps parcial, etc.», afirmen les mateixes fonts. Tot i que sigui una circumstància que ja es produïa amb la pandèmia i la crisi que ha provocat «s’intensificarà notablement», segons la Conselleria d’Economia.

Notícies relacionades

En aquest sentit, el departament que dirigeix Pere Aragonès considera «urgent i necessari corregir com abans millor aquesta inequitat que es trobaran molts contribuents com a conseqüència dels ertos i d’altres situacions d’atur i precarietat laboral que es produeixen com conseqüència de la Covid-19.

Perquè pugui aplicar-se en la pròxima declaració de la renda s’ha d’aprovar abans d’acabar aquest any. Per això la deducció serà aprovada aquest dimarts pel Govern.