L'oferta creditícia baixa pels riscos més grans percebuts

Els últims resultats de l’enquesta sobre préstecs bancaris’ divulgats pel Banc d’Espanya evidencien que, durant el tercer trimestre de l’any, tant a Espanya com en la Unió Econòmica i Monetària (UEM) s’ha registrat una contracció generalitzada de l’oferta creditícia. La causa d’aquesta caiguda de la concessió de préstecs i crèdits «estaria vinculada a un augment dels riscos percebuts», segons l’estudi. Quant a la demanda, la procedent de les empreses va descendir a les dues zones, després del fort augment registrat entre l’abril i juny. En canvi, es van elevar les sol·licituds de crèdits de les llars per a adquisició de vivenda, tant a Espanya com la UEM, mentre que les de préstecs per a consum i altres finalitats van continuar reduint-se a Espanya, tot i que a un ritme considerablement menor que en el trimestre previ, i van créixer en el conjunt de l’eurozona.

La confiança dels consumidors s’està esquerdant de manera ràpida, amb una reducció de la despesa destinada a béns de consum durador, segons conclou l’informe. Davant l’actual situació, un 19% dels bancs enquestats va dir haver endurit les condicions dels préstecs o línies de crèdit a les empreses en el tercer trimestre, després d’haver-los mantingut en el segon gràcies a les garanties i avals dels governs. El 20% dels bancs enquestats va endurir els estàndards dels crèdits hipotecaris (22% en el segon trimestre) i un 9% els dels crèdits de consum i altres préstecs a les llars (26% d’abril a juny). 

Les entitats financeres consideren que les mesures de política monetària han continuat contribuint, en general, a una expansió de l’oferta de crèdit, però a la pràctica aquest convenciment no es porta a la realitat al mercat. 

La demanda de préstecs procedent de les empreses sembla que ha descendit tant a Espanya com a la UEM entre el juliol i setembre del 2020, després del fort augment registrat el trimestre previ, per finançar les abundants necessitats de liquiditat generades en les companyies en aquell període. En canvi, les sol·licituds provinents de les llars per a adquisició de vivenda han augmentat lleugerament en les dues àrees, ‘ s’han recuperat una mica després del fort retrocés experimentat entre l’abril i juny, i, mentre les realitzades per famílies per finançar consum i altres finalitats han crescut lleument a l’eurozona, a Espanya han continuat reduint-se, tot i que de forma més moderada que en el trimestre anterior.

Els criteris de concessió de préstecs per a consum i altres finalitats s’han endurit durant el tercer trimestre del 2020, i continuanla tendència que es registra des de finals del 2018. Aquesta evolució de l’oferta s’explica fonamentalment per l’augment dels riscos percebuts, «vinculat al deteriorament de les perspectives econòmiques generals, i, tot i que no en la mateixa mesura, per la menor solvència percebuda dels prestataris, així com per una menor tolerància al risc per les entitats financeres».

Condicions dels crèdits

Notícies relacionades

Catalunya esquiva la frenada nacional de la vivenda amb una alça del 5,7% en les compravendes

Jaume Roures torna al negoci audiovisual

Les condicions generals d’aquest tipus de crèdits també s’han endurit, com a resultat principalment dels mateixos factors, el que es tradueix en un augment dels marges aplicats, tant als préstecs ordinaris com als de més risc, una disminució de les quantitats concedides i els terminis, i un increment de les despeses diferents d’interessos. Per la seva banda, el percentatge de sol·licituds de fons denegades va tornar a créixer durant el tercer trimestre del 2020. La demanda de crèdit en el segment dels préstecs al consum i altres finalitats ha tornat a reduir-se entre el juliol i setembre del 2020, si bé en aquest cas de forma molt lleugera, després de l’abrupte descens del trimestre anterior.

Els criteris d’aprovació dels crèdits a les llars per a adquisició de vivenda a Espanya s’han endurit fonamentalment com a conseqüència de l’augment dels riscos percebuts (vinculat al deteriorament de les perspectives econòmiques generals), així com per la menor tolerància al risc per les entitats. No obstant, el Banc d’Espanya considera que les condicions generals aplicades en aquests préstecs «no haurien presentat variacions significatives». Una anàlisi més detallada revela que tant els marges (els aplicats als préstecs ordinaris i als crèdits amb més risc) com la resta de les condicions (garanties, quantitat, termini, despeses diferents als interessos) s’han mantingut sense canvis apreciables. Finalment, el percentatge de peticions de fons rebutjades també s’ha mantingut estable.