Madrid, les Balears, Catalunya i València reben el 17% menys del que aporten

Madrid, les Balears, Catalunya i el País Valencià van ser les comunitats més perjudicades per l’actual sistema de finançament autonòmic, segons les últimes dades disponibles, corresponents al 2018. En general, aquesta tendència es repeteix des que el 2009 es va començar a aplicar el model actual. Aquesta evolució queda reflectida en la cinquena actualització del Mapa del Finançament Autonòmic, que ha publicat l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB).

Aquesta eina mostra l’evolució dels recursos disponibles a cada territori per habitant i revela que els ciutadans d’aquests territoris van rebre de mitjana un 17% menys del que van aportar després d’aplicar-se els mecanismes d’anivellament i fons d’ajust del model. El 2018, la Comunitat de Madrid disposava d’uns recursos tributaris mitjans de 3.482 euros per ciutadà, però, una vegada aplicats els fons del model, va acabar disposant d’una mitjana de 2.631. 

A les Balears, l’aplicació de tots els fons del model va suposar una reducció del 15,5% dels ingressos tributaris per ciutadà.  Uns ingressos tributaris mitjans de 3.185 euros per habitant que van quedar reduïts a 2.691.

De 2.967 euros a 2.664

Per la seva banda, Catalunya va generar en total uns ingressos tributaris mitjans de 2.967 euros per habitant el 2018, que van quedar en 2.664 després d’aplicar els mecanismes d’anivellament i els fons d’ajust del sistema. Com a conseqüència de tot això, els ciutadans d’aquestes tres autonomies estan percebent «una mitjana del 17% menys del que aporten a l’Estat», segons es dedueix de les dades.

Segons aquest informe, «un altre bon exemple de l’arbitrarietat  dels recursos finals disponibles provocada per l’actual sistema de finançament» és la situació dispar en què acaben algunes autonomies que registren uns recursos tributaris similars abans de l’aplicació dels mecanismes d’anivellament i els fons d’ajust. El cas més il·lustratiu és el País Valencià, que parteix amb 2.369 euros per habitant i acaba obtenint-ne 2.494 després d’aplicar el sistema.

Galícia, per la seva banda, amb uns fons de partida inferiors, de 2.210 euros per ciutadà, acaba aconseguint-ne més, concretament 2.937 després dels ajustos del model. El Mapa del Finançament Autonòmic que ofereix l’IEB mostra que algunes de les comunitats amb més capacitat fiscal per habitant acaben obtenint un volum de recursos inferior a la mitjana. De la mateixa manera, queda patent que el mecanisme d’anivellament, conegut com fondo de garantia de serveis públics fonamentals (FGSPF), compleix correctament amb l’objectiu de reduir la distància entre les comunitats amb major i menor capacitat fiscal sense alterar l’ordre inicial.

No obstant, l’aplicació dels fons d’ajust de suficiència, competitivitat i cooperació acaba generant distorsions en la distribució. Aquesta circumstància justificaria una «revisió del model», segons els investigadors de l’IEB. Revisió que sembla complicada abordar de forma immediata per les actuals circumstàncies derivades de la pandèmia, però que d’acord amb els experts «no hauria de tardar, ja que afecta la capacitat de resposta davant la crisi de les diferents administracions».

Extremadura, beneficiària

Entre les comunitats més beneficiades pel model en vigor es troba Extremadura, que, malgrat generar menys recursos tributaris que la mitjana estatal, va acabar amb un volum de recursos per habitant molt per sobre d’aquesta mitjana gràcies al sistema de finançament. En concret, la comunitat extremenya disposava inicialment d’un volum de recursos tributaris de 1.770 euros a l’any per habitant de mitjana, que van pujar fins als 3.089  una vegada aplicats els fons del model. Es tracta d’un diferencial superior als 43 punts (situant les mitjanes en el paràmetre 100) entre el recaptat i els recursos obtinguts.

Darrere d’Extremadura, se situen Castella-la Manxa i Galícia. Castella-la Manxa va obtenir una mitjana de 2.775 euros per habitant, amb un increment mitjà dels recursos disponibles del 36%, i Galícia, una mitjana de 2.937 euros per habitant, amb un increment mitjà dels recursos disponibles del 33%. Així doncs, el diferencial al seu favor va ser de 20 punts per a les dues comunitats.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Segons l’estudi, deixant de banda les diferències entre els recursos tributaris obtinguts i els recursos destinats, les tres comunitats que reben un major nombre de recursos són, per aquest ordre, Cantàbria, La Rioja i Extremadura.

La nova edició del Mapa del Finançament Autonòmic de l’IEB suposa la consolidació d’una eina que ofereix un sistema d’avaluació i anàlisi actualitzada de l’actual model de finançament autonòmic, en funcionament des del 2009.