Les claus per entendre l'embolic judicial de l'IRPH

 El Tribunal Suprem aborda aquest dimecres establir jurisprudència definitiva sobre la legalitat o no de l’IRPH (Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris), com a índex de referència dels préstecs hipotecaris.  El ple havia de reunir-se el 30 de setembre, però va retardar la deliberació perquè el president de la Sala Primera havia de guardar quarantena. Dues sentències de l’Audiència Provincial de les Balears van resoldre al juny avalant l’IRPH, en procediments derivats de Targobank, Banc Popular i CaixaBank. Però almenys 17 sentències més s’hi han pronunciat en contra, després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) deixés en mans dels jutges espanyols avaluar cada cas. És possible que el Suprem no doni a conèixer avui la seva decisió, però a continuació es desgranen les claus que els magistrats han de considerar.

Qüestió de transparència

El tema legal en debat és la transparència de la venda d’hipoteques de consum vinculades a l’índex IRPH. L’indicador és un índex oficial calculat pel Banc d’Espanya utilitzat a Espanya per a les hipoteques a tipus d’interès variable com a alternativa a l’euríbor. Com que l’IRPH ha registrat històricament tipus superiors a l’euríbor, els consumidors han reclamat que l’índex no es va divulgar de manera transparent quan es va firmar el contracte hipotecari. Des del 2013 hi ha jutjats de primera instància a Espanya que han resolt a favor dels clients. Aquestes sentències van determinar que per ser transparent, el contracte ha d’incloure una explicació completa de l’índex, comparacions amb altres índexs, evolució històrica i pronòstic dels índexs. No obstant, el Tribunal Suprem espanyol va establir en una resolució de desembre del 2017 que n’hi havia prou amb indicar l’índex per passar el requisit de transparència.

Un milió de préstecs amb IRPH

Es calcula que hi ha un milió de préstecs que, segons l’estimació realitzada per l’associació de consumidors Asufin, van pagar de mitjana 165 euros més al mes des del 2004 fins aquest any, respecte als que estaven referenciats a l’euríbor, fet que suposa un total de 24.987 euros de sobrepagament, en termes generals. Això significa que l’IRPH ha tingut un impacte econòmic en l’àmbit hipotecari de 25.000 milions d’euros, segons aquests càlculs.

L’indicador té en compte la mitjana dels préstecs a tres anys concedits per bancs (IRPH de bancs), segons l’oferta mitjana de caixes d’estalvi (IRPH de caixes, el més estès) i el global d’entitats (IRPH del conjunt d’entitats). Aquests indicadors van ser substituïts el 2013 per IRPH entitats, que és l’índex oficial actual. El Banc d’Espanya és l’encarregat d’elaborar la dada, que després es publica al BOE.

Indicador menys volàtil

El suposat avantatge de l’IRPH davant l’euríbor era que es tractava d’un indicador menys volàtil, amb menors oscil·lacions. És a dir, que en teoria no pujaria com l’euríbor. A canvi, el gran desavantatge de l’IRPH és que era i és més car. En concret, una hipoteca referenciada a l’IRPH pagarà entre un 1,5% i un 3% més, tot i que aquesta circumstància no va ser normalment explicitada per les entitats financeres.

El que justifica que el cas saltés a instàncies de la Unió Europea és el qüestionament de la transparència efectuat per magistrats espanyols. Una sentència del Tribunal Suprem del 2017 a favor de Kutxabank exposava que «la mera referenciació a un tipus oficial com és l’IRPH no implica falta de transparència ni abusivitat», però no va suscitar unanimitat: el magistrat Francisco Javier Orduña Moreno hi va votar en contra i s’hi va sumar Francisco Javier Arroyo –membres de la Sala que va produir la resolució– perquè van considerar que sí que es podia al·legar falta de control de la transparència en la comercialització d’hipoteques indicades a l’IRPH.

El febrer del 2018, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va admetre a tràmit la qüestió prejudicial del jutjat número 38 de Barcelona, del jutge Francisco González de Audicana, davant els dubtes que li suscitava la qüestió. El 3 de març del 2020, el TJUE va emetre la sentència per IRPH que va determinar que «els jutges podran comprovar si es va explicar l’IRPH de manera clara i transparent perquè un consumidor mitjà pogués comprendre el cost econòmic que li suposaria», donant així la raó als consumidors que van firmar aquests contractes sense ser plenament conscients del sobrecost que haurien d’assumir.

Discrepàncies judicials

La resolució del Tribunal de Luxemburg no ha sigut suficient per unificar el criteri dels jutges espanyols. Tant als jutjats de primer instància com a les Audiències Provincials s’han produït sentències contradictòries des d’aleshores. El recompte realitzat per l’associació de consumidors Asufin, dona un balanç favorable als afectats: 32 sentències s’han resolt a favor dels demandants; 17, en contra i quatre ha resolt amb un veredicte parcial. Es dona la circumstància que vuit magistrades van ser les pioneres a donar la raó al consumidor al firmar les primeres nou sentències que en conjunt consideren abusiu l’IRPH, tant de Caixes com Entitats, i el substitueixen per l’euríbor.  A més, en diverses resolucions, s’eliminen dels contractes altres elements abusius com la clàusula terra, de fins al 4% en alguns casos, despeses (notari, registre i gestoria), comissió d’obertura i venciment anticipat.

Un mercat decreixent

Notícies relacionades

Preu de la gasolina i el dièsel avui, 24 d’abril a Espanya per la Guerra de l’Iran: el dièsel continua a la baixa malgrat el canvi de tendència de la gasolina

Gortázar apunta a un creixement "dinàmic" d’Espanya tot i la incertesa

Analistes com DBRS estima que els bancs espanyols han concedit al voltant de 109.000 milions d’euros d’hipoteques residencials vinculades a l’IRPH des del 1999 o al voltant del 7,6% del total d’hipoteques residencials concedides. No obstant, la popularitat d’aquest índex ha anat disminuint amb el temps i mentre que les hipoteques residencials vinculades a l’IRPH van representar al voltant del 12% del volum total originat el 2004, des del 2016 en representen menys de l’1% del total de contractes firmats. Aquest és el resultat d’un canvi en les pràctiques del mercat, ja que els bancs s’han centrat més en l’euríbor per a les hipoteques a interès variable.

A més, els bancs han estat oferint cada vegada més hipoteques amb taxes fixes des del 2011. Es pot destacar que també hi ha hagut una gran diferència entre regions, de manera que Catalunya és la comunitat amb més préstecs hipotecaris de l’IRPH concedits. DBRS calcula que al voltant del 36% del total d’hipoteques residencials concedides amb IRPH des del 2004 van ser a Catalunya. No obstant, l’exposició hipotecària restant actual dels bancs espanyols no és de 108.000 milions d’euros, però és substancialment menor. S’estima que l’exposició afegida dels 12 bancs més grans d’Espanya ascendeix a uns 20.000 milions d’euros a finals del primer semestre del 2019. Extrapolant tot el sistema, això seria una quantitat d’uns 23.000 milions d’euros.