24 d’oct 2020

Anar al contingut

estratègia comercial

La banca penalitza altre cop els clients menys fidels amb més comissions

Santander, BBVA i CaixaBank marquen el camí de la resta d'entitats a l'encarir-los el cost dels serveis

Els tipus d'interès negatius i l'alça de la morositat fan que el sector premiï només els usuaris rendibles

Pablo Allendesalazar

Pagament en un TPV amb una targeta.

Pagament en un TPV amb una targeta. / ALBERT BERTRAN

Nou pas de rosca en el cobrament dels serveis bancarisCaixaBank, el Santander i el BBVA han endurit en les últimes setmanes la seva política comercial amb, segons el cas, més requisits perquè els clients es beneficiïn de l’exempció en el pagament de comissions, taxes més altes per als que no els compleixin, i càrrecs per activitats que fins ara eren gratuïtes. El sector dona per fet que la resta d’entitats rellevants no tardarà a seguir els seus passos en major o menor mesura. Els bancs ja van portar a terme un encariment similar a finals de l’any passat. Però la crisi del coronavirus, amb la consegüent extensió dels tipus d’interès oficials ultrabaixos i el més que previsible augment de la morositat, els ha portat a fer un pas més.

La raó de fons és l’escassa rendibilitat del sector. Els tipus de referència en mínims amb què fa anys que el Banc Central Europeu (BCE) mira de reactivar l’economia europea penalitzen el rendiment que les entitats obtenen pels crèdits. Això explica la nova onada de fusions en marxa, ja que aquests processos d’unió permeten reduir costos via retallades de plantilles i oficines. Però també és rere l’augment del cobrament de comissions per augmentar els ingressos. «Totes les entitats apostem no per cobrar-les de forma indiscriminada, sinó als clients per a qui no ets el primer banc, ja que no ens són rendibles. Com que la gent no està acostumada a pagar, no valora el que ens costa donar els serveis», explica un directiu bancari.

Procés en marxa

Les entitats solen no cobrar o fixar unes comissions baixes als clients que tenen domiciliada la nòmina i diversos rebuts i utilitzen habitualment la targeta. El BBVA ha elevat els llindars per beneficiar-se d’aquest avantatge, a més de començar a cobrar per serveis fins ara gratuïts com la retirada d’efectiu en finestreta, i CaixaBank ha optat per imposar un pagament més alt als que no compleixin les condicions. Però el Santander ha anat més lluny i exigirà també tenir contractat un producte d’estalvi, un crèdit o una assegurança. «És un canvi de paradigma, però és la manera de ser rendibles. Les nòmines ens costen diners perquè el BCE ens cobra per guardar-nos els diners i hi ha poca demanda de préstecs a què destinar els diners, els rebuts costen poc però tampoc aporten, i les targetes són rendibles només si s’utilitzen molt», exposen des d’un competidor. 

Es tracta d’un procés que ve de lluny. «Va començar fa anys i no ha acabat tenint en compte les previsions de rendibilitat dels pròxims anys. La rendibilitat serà un greu problema i això exigeix retallar costos –via fusions, com estem veient– però també via ingressos, augmentant el pes de les comissions. La banca dona un servei i el client ha de ser conscient que l’ha de pagar», explica Joaquín Maudos, catedràtic d’anàlisi econòmica de la Universitat de València i director adjunt d’investigació de l’Ivie. El pes de les comissions en el total d’ingressos del sector, afegeix, està per sota de la mitjana de la Unió Europea.

Aparent gratuïtat

Les entitats porten avisant-ho des de fa anys. «En la próxima década el cobrament dels serveis prestats serà la norma», va avançar José María Roldán, president de la patronal bancària AEB, ja al 2016. L’«aparent  gratuïtat» dels serveis financers, va argumentar, no és tal, ja que les entitats la compensen amb un «sobrepreu» que es reflectia en el marge d’interessos (cobrant més pel crèdit i pagant menys pels dipòsits), cosa que afavoreix els clients que requereixen més serveis a costa dels que tenen menys necessitats.

«El client s’haurà d’acostumar a pagar de manera explícita pels serveis que abans pagava de manera menys transparent, una cosa que no serà fàcil ni pacífica, com tampoc ho és en l’àmbit de la premsa o de les creacions intel·lectuals en cine, música o literatura», va advertir llavors. «Anem cap a un món en què es cobrarà a cada client en funció del que demani. En tot cas, el que diuen els estudis és que a Espanya hi ha una gamma de serveis gratuïts molt superior a la d’altres països», va abundar l’any passat en una entrevista a ‘Actualidad económica’.

Ingressos a l’alça

Les autoritats bancàries també estan empenyent en la mateixa direcció des de fa temps. El 2018, la subgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado, va lamentar que «tradicionalment s’han vingut donant serveis als clients que no es cobren explícitament i amb un cost que s’ha cobert amb el marge d’interessos». Per això, va reclamar al sector que el «preu que es cobra per un producte o servei es correspongui amb el seu cost total, inclosa la prima de risc».

La recomanació s’ha deixat sentir en els comptes de les entitats, que fa temps que apugen les taxes i promocionen els serveis pels quals cobren. Els ingressos per comissions percebudes en el negoci espanyol han pujat un 12% des del 2016, any en què el BCE va baixar el tipus oficial de referència al 0%, fins a arribar als 15.134 milions d’euros el 2019. En el primer semestre d’aquest any, van obtenir 7.512 milions, amb una alça de l’1,4% malgrat la caiguda de l’activitat econòmica provocada pel confinament.