Una sentència reconeix el dret d'una treballadora a anul·lar vacances si coincideixen amb l'estat d'alarma

Una sentència del Jutjat Social de Santander ha reconegut una treballadora de la Conselleria d’Educació del Govern de Cantàbria el seu dret a anul·lar quatre dies de vacances que havia sol·licitat perquè van coincidir amb el confinament general de l’estat d’alarma i a substituir-les per un altre període vacacional.

La sentència, que estima una demanda de la secció sindical d’UGT en l’Executiu autonòmic, aclareix que la treballadora va sol·licitar a principis d’any quatre dies de vacances, del 13 al 17 d’abril, i que després de decretar-se l’estat d’alarma que es va prolongar fins al 21 de juny, va enviar un whatsap el 24 de març per anul·lar-les per coincidir amb el confinament general i va tornar a sol·licitar-ho el 2 d’abril.

La resolució judicial assevera de manera textual que si la treballadora «no pot sortir de casa seva per confinament forçat no seran vacances, no es correspondrà aquell període amb un legítim i constitucional dret al descans anual que tot treballador ha de tenir».

Ho compara amb la incapacitat temporal

La sentència compara el cas amb la situació generada per una incapacitat temporal i matisa que «quan un treballador cau en situació d’incapacitat temporal abans o durant el gaudi de les vacances, conserva el dret a disfrutar les seves vacances en un període ulterior», així que «sembla raonable i lògic que si es veu afectat per una causa de força major que condicioni de manera directa les seves vacances, conservi el seu dret a disfrutar-les».

«Òbviament tot gaudi de vacances comporta la possibilitat que el treballador pugui descansar de la prestació anual de serveis per a un tercer, això és, que pugui desplaçar-se, sortir del seu domicili, tenir el seu oci particular, visitar familiars, fer esport, etc...», afegeix la sentència.

A més, aclareix que, tot i que el Govern de Cantàbria va al·legar en el judici que el centre on treballa la demandant (un institut d’ensenyament secundari) va tenir durant el confinament «una activitat administrativa mínima» i que si no se la va convocar a treballar va ser perquè estava de vacances, «no té culpa o cap responsabilitat que el seu període de vacances coincidís amb una pandèmia i, a més, es constata que ja el 24 de març la treballadora va advertir que el seu període de vacances coincidiria amb el confinament, recordatori que va reiterar el 2 d’abril; aquest procedir impedeix qualificar com a maliciosa o fraudulenta l’actitud laboral de la demandant».

Drets amb o sense estat d’alarma 

La secció sindical d’UGT es congratula d’aquesta sentència del Jutjat Social número 3 i remarca que «l’estat d’alarma no pot ser justificació perquè els treballadors perdin uns drets laborals contemplats al conveni col·lectiu».

«Durant l’estat d’alarma s’han pres mesures que vorejaven l’incompliment, s’han establert jornades i horaris sense negociació prèvia amb el comitè d’empresa i s’han generat multitud de conflictes laborals que no poden justificar-se només pel fet d’estar vivint una pandèmia», afegeix el sindicat en un comunicat de premsa.

Notícies relacionades

Lagarde adverteix d’una desacceleració de l’economia a partir del tercer trimestre pels aranzels

La tarifa regulada de gas només atrau 4 de cada 10 usuaris tot i ser la més barata

La UGT afegeix que aquestes situacions de conflicte laboral s’han produït fins i tot en qüestions de conciliació familiar i laboral, en què el pla Em Cuida no ha donat resposta a una necessitat social i la seva ampliació fins al 31 de gener del 2021 sense completar-lo amb un permís retribuït, continua sense donar solució a les situacions d’atenció.

El sindicat destaca que en aquesta sentència subjeu la impossibilitat de realitzar teletreball per a pràcticament tot el personal laboral del Govern de Cantàbria, i remarca que la interpretació de vacances disfrutades de la Conselleria d’Educació «no té cap sentit» quan coincideix amb un tancament nacional de centres educatius i amb uns treballadors als quals es no es va donar opcions de teletreball.