Negociacions en curs

La quarta pròrroga dels ertos s'embussa en el model d'ajuts a les empreses

Seguretat Social persisteix a premiar les companyies que desafectin progressivament els seus treballadors

Patronal i sindicats defensen que els recursos s'han de redirigir cap a les firmes que no puguin reprendre la seva activitat

rosas54844981 escriva pacto de toledo200910182324

rosas54844981 escriva pacto de toledo200910182324 / EUROPA PRESS E Parra POOL

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les negociacions per a la quarta pròrroga dels ertos de la Covid entren en la recta final amb diversos punts importants pendents de consensuar entre el Govern, la patronal i els sindicats. Els agents socials i l’Executiu ara intenten definir quin model d’ajuts per a les empreses en erto ha d’imperar a partir d’octubre. La Seguretat Social, el ministeri que talla el bacallà en aquest tema, defensa el model establert fins ara que premia les companyies que desafectin progressivament els seus treballadors. Un enfocament que genera el rebuig de patronal i sindicats, que defensen que els recursos s’han de redirigir cap a les firmes que no puguin reprendre la seva activitat.

¿Quant costa mantenir l’actual model dels ertos de la Covid? Aquest és el quid de la qüestió que s’aborda actualment en les negociacions. I una xifra que la Seguretat Social es resisteix a clarificar, tant en públic com a la taula de diàleg social. «Tenim molts dubtes que les dades de Seguretat Social siguin reals», ha criticat aquest dimecres el president de la CEOE, Antonio Garamendi, després de la junta directiva de la patronal. El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández del Cos, ha tancat files amb la CEOE i ha instat el Govern a no escatimar en recursos. «Hi ha més riscos amb una retirada prematura que amb un manteniment dels estímuls», ha afirmat.

La ministra portaveu, María Jesús Montero, va xifrar dimarts passat el cost dels ajuts públics als ertos en uns 4.500 o 5.000 milions d’euros. Una xifra més pròxima al moment àlgid del confinament, amb 3,4 milions de treballadors afectats, que a l’actual. Aquest cost ha anat disminuint a mesura que s’han anat reactivant les empreses. En qüestió de prestació d’atur, el SEPE (dependent del Ministeri de Treball) va desemborsar al maig 3.425 milions d’euros, xifra que a l’agost havia baixat fins als 867 milions. A aquesta suma es podria afegir el cost de les exoneracions a les empreses de les cotitzacions, però des de la CEOE assenyalen que el seu volum total «és molt inferior a la dada que s’està donant públicament».

18 de setembre: el rellotge corre

El ritme de negociacions entre l’Executiu i els agents socials és d’una reunió tècnica cada dia. Les parts tornen a estar citades aquest dimecres a dos quarts de sis de la tarda per acostar postures, amb la primera data límit del 18 de setembre cada vegada més a prop. Les parts van acordar no superar el termini del 30 de setembre i intentar tenir un acord abans d’aquest divendres.

El model d’ajuts és ara l’escull clau, tot i que no l’únic. El ministre Escrivá s’ha mostrat fins ara inflexible amb el model actual d’incentivar sortides. Un model que des de la Seguretat Social consideren exitós per explicar el descens dels afectats per suspensió. Dels 3,4 milions de treballadors afectats al maig s’ha passat a 812.438 persones a l’agost. La seva col·lega en la taula de diàleg social, Yolanda Díaz, no s’ha pronunciat en contra d’aquest model públicament, tot i que tampoc ha evidenciat entusiasme.

Notícies relacionades

Patronal i sindicats sí que es mostren obertament contraris a mantenir aquest model. Perquè consideren que el marge per a les empreses que ocupen aquests 812.438 treballadors no tenen marge en els pròxims mesos per continuar desafectant-los. I en conseqüència exigeixen més inversió de recursos en l’exoneració de quotes per a les empreses que es mantinguin en erto total.

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández del Cos, ha considerat que l’extensió dels ajuts públics «s’ha d’adaptar a les circumstàncies», que ha reconegut que en la fase actual de la crisi és «clarament més difícil de gestionar».