¿Com seran els salaris de la unió de CaixaBank i Bankia?

La banca és un sector amb una elevadíssima heterogeneïtat salarial, a causa que cada entitat aplica el seu propi llibret pel que fa a integracions, a l’elevat pes de les variables en la nòmina de gran part dels empleats i el biaix que introdueixen les cúpules sobre la massa salarial de les entitats.

Des del col·lapse de Bankia i el seu posterior rescat públic, aquesta entitat financera és una rara avis entre les empreses de l’Ibex 35. Després d’Aena, Bankia és la segona gran companyia a Espanya amb una menor diferència entre el salari més humil i el més pròsper. Una de les múltiples conseqüències de la intervenció de l’Estat i els 24.609 milions que hi va injectar va ser que la cúpula de Bankia s’havia de rebaixar el sou.

És per això que mentre el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va guanyar el 2019 un total de 3,76 milions d’euros; el seu homòleg a Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, es va embutxacar 800.000 euros; així com la resta de companys en el consell d’administració. Això explica, en gran part, la diferència salarial entre una plantilla i l’altra. Mentre a CaixaBank la diferència entre el més ben pagat i el pitjor és de 48 vegades, a Bankia és de 15; segons les últimes dades de l’informe d’Oxfam Intermón sobre els sous de l’Ibex 35.

Les mitjanes salarials en una i altra entitat estan molt influïdes per aquest efecte arrossegament dels sous més alts. A CaixaBank, segons càlculs de fonts sindicals consultades, un empleat cobra de mitjana 63.294 euros anuals davant els 52.543 de Bankia. Aquestes mateixes fonts insisteixen a assenyalar com de poc representativa és la mitjana en aquest sentit, a causa del biaix que introdueixen els salaris més alts. «Un treballador que entra ara a CaixaBank comença cobrant 18.000 euros a l’any, i un de Bankia poc menys», insisteixen.

Precedents d’integració

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

Els sistemes de promoció en una i altra entitat són diferents i no remuneren de la mateixa manera l’antiguitat. Un empleat de Caixabank, per exemple, al cap de cinc anys se situa en un salari base d’uns 25.000 euros anuals. L’efecte de les integracions amb altres bancs també condiciona els salaris. «A Bankia hi ha molta dispersió, no cobren el mateix dues persones amb el mateix càrrec i la mateixa antiguitat, perquè un provingui de Caja Madrid i un altre de Caja Murcia», expliquen fonts sindicals. A CaixaBank, al contrari, les absorcions s’han fet des del procés de Banca Cívica, equiparant els absorbits als sous de l’esmentada entitat i en un període no superior a cinc anys.

A falta d’acabar de tancar-se l’operació entre les dues entitats, i posteriorment començar a estudiar la reestructuració de plantilles, les perspectives salarials del sector són de prudència. Actualment patronal i sindicats es troben negociant la renovació del conveni del sector de caixes d’estalvi i l’increment que estudien les parts fins al 2022 és de congelació. A partir de llavors la revisió que contemplen és d’entre el 0,75% i l’1%.