Els directius espanyols insten a estrènyer els llaços públic-privats

Els experts i directius espanyols consideren que serà crucial la col·laboració entre l’Administració i les empreses perquè Espanya sigui capaç de treure el màxim profit dels ajuts per a la reconstrucció aprovats per la Unió Europea. Aquesta és una de les principals conclusions de l’enquesta sobre el Fons Europeu de Recuperació, realitzada per PwC entre un col·lectiu d’empresaris, directius i experts d’universitats i centres d’investigació econòmica. Els elements més importants per a la recuperació econòmica són per als experts els que depenen dels recursos públics. Així, si es poguessin pactar cinc grans reformes ambicioses per a la nostra economia, els enquestats aposten, en aquest ordre de prioritat, per l’educació (68,6%), el mercat laboral (50,4%), l’Administració pública (48,6%), les pensions (47,6%) i per una reorganització de la fiscalitat (40%).

El 44,2% dels enquestats creu que seria necessària la creació un grup de treball, coordinat per la Presidència de Govern, que s’ocupés de preparar els projectes en estreta col·laboració amb les empreses espanyoles i amb les comunitats autònomes. Treure profit dels fons dependrà de la bona col·laboració entre el sector públic i el privat. 

Els enquestats també es manifesten sobre quines haurien de ser les mesures d’estímul per les quals hauria d’apostar el Govern espanyol. El 43% creu que s’hauria d’incrementar la despesa pública i rebaixar impostos en el que queda d’any per alleujar l’impacte de la pandèmia.

Mesures

El 54,3% dels experts i directius són conscients que, a mitjà termini, serà necessari pujar la recaptació impositiva, però creuen que per fer-ho no s’han d’apujar els tipus, sinó que n’hi hauria prou amb reduir les deduccions i lluitar contra l’economia submergida. Finalment, els enquestats tampoc tenen una opinió gaire definida sobre si és necessari modificar el mandat del BCE per dotar-lo de més marge d’actuació en aquestes circumstàncies: mentre un 38,3% considera que no s’hauria de fer, un 33,6% pensa que s’hauria de permetre la monetització del dèficit en moments excepcionals i flexibilitzar l’objectiu d’inflació.

Els experts, directius i empresaris que han participat en l’informe temen que la falta d’informació no permeti a les empreses treure el màxim profit dels fons. Només el 9,6% dels enquestats assegura que el sector privat és plenament conscient de la seva existència i de quins són els procediments per poder accedir-hi, i un 37,5% creu que hi ha molt desconeixement per part de les empreses sobre com plantejar propostes viables i de quina mena de projectes seran finançats pel programa de recuperació.

La recent creació d’una oficina tècnica de recolzament per a projectes europeus per part de la CEOE i de PwC per donar suport tècnic a les companyies i aprofitar de la manera més eficaç els recursos procedents del Fons Europeu de Recuperació podria mitigar aquest risc.

Els enquestats assenyalen tres obstacles que podrien impedir absorbir els fons europeus i aconseguir la transformació de l’economia. El primer d’ells, segons el 77,1% dels entrevistats, és la fragmentació i la polarització política, que redueix l’escrutini i el pes dels arguments tècnics. El segon, per al 54,3% dels experts, se centra en el fet de comptar amb una Administració poc àgil i excessivament burocratitzada. I el tercer –segons el 41,9%– té a veure amb l’estructura territorial actual de l’Estat i amb els problemes de coordinació entre el Govern central, les comunitats autònomes i els ajuntaments.

Els fons europeus tenen com grans objectius la transformació digital, verda i inclusiva, i la intenció és que aquests projectes rebin més suport econòmic. No obstant, quan se’ls pregunta sobre si aquestes prioritats responen a les necessitats de l’economia espanyola, no hi ha una opinió clarament definida, tot i que gran part (40%) considera que aquests objectius són prou genèrics per poder-hi incloure les grans inversions. Un altre 38,7% creu, no obstant, que aquests eixos no coincideixen amb les prioritats del nostre país.

Els experts i directius també es pronuncien sobre el grau de condicionalitat que finalment anirà associat a la utilització del fons de reconstrucció. El 61,3% dels enquestats es mostra contrari que aquests ajuts no tinguessin condicionalitat i s’incorporessin als pressupostos nacionals sense més control posterior, i el 41,5% assegura que han d’estar subjectes a una estricta condicionalitat, similar a la dels programes de rescat que es van produir entre 2010 i 2013 per evitar el risc que no s’utilitzin correctament.

En general, existeix una falta de certesa entre els entrevistats sobre si Espanya aconseguirà aprofitar els fons europeus per transformar l’economia i posar-la en una millor posició per competir, guanyar convergència econòmica amb els països del nord d’Europa i tenir més influència en la Unió Europea. Quan se’ls pregunta sobre com creuen que veuran l’impacte d’aquests fons el 2030, la majoria prefereix no respondre.

L’enquesta, realitzada entre el 2 i el 23 de juliol, inclou dos tipus de preguntes. Unes en relació a les implicacions del fons de recuperació per a Espanya i d’altres més centrades en la resposta europea a la pandèmia. En aquest últim sentit, el 53% dels experts, directius i empresaris coincideixen que la resposta de la UE ha estat a l’altura del desafiament que està suposant la pandèmia, només un 11% estima que no ha sigut així –i que la UE corre un seriós risc de desintegració i de ruptura de l’euro a mitjà termini–, i un 40,3% assegura que encara és aviat

Notícies relacionades

Arcadio Barrera, jubilat, demana justícia: «No volem escoltar més sobre tràmits i sobre esperes interminables»

Confirmat per l’Estatut dels Treballadors: què passa si treballes i encara no has signat el contracte

per valorar-la.

Per Silvia Lacarra, sòcia d’Estratègia de PwC, «és crític que s’estableixi en cada Estat membre un model de gestió dels fons europeus amb els recursos necessaris per assegurar el màxim rigor en la selecció dels millors projectes».