El coltan porta l'eufòria a Ourense

«Aquí rebem el progrés amb els braços oberts», proclama eufòric Secundino Fernández, alcalde del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) del municipi de Viana do Bolo, a Ourense. Des del 2018 l’empresa hispanonord-americana Strategic Minerals comercialitza per a tot Europa i la Xina el preuat i escàs coltan, l’or negre de la tecnologia, trobat a la mina de Penouta, una pedania de Viana do Bolo de només 23 habitants a tocar de la frontera portuguesa.

La pandèmia del coronavirus ha obert un parèntesi en el somni de prosperitat d’aquest poble que va veure consternat com es tancava la mina i els seus treballadors entraven en un expedient de regulació temporal d’ocupació (erto).

El jaciment, el més gran d’Europa en funcionament, va revolucionar aquest municipi de menys de 3.000 habitants que han vist com als seus envellits pobles arriben joves preparats per fer front als reptes de l’imparable desenvolupament tecnològic i presumeixen d’haver posat dins el mapa mundial la seva comarca, desconeguda fins ara.

Sense pensar-s’ho dues vegades, els veïns d’aquesta Espanya buidada han arrendat per a la seva explotació les 100 hectàrees de la mina de Penouta a Strategic Minerals. «Aquesta operació ha suposat un revulsiu econòmic per a la comarca», insisteix l’alcalde, que com la resta de veïns ja veu amb satisfacció com s’ha revitalitzat el mercat immobiliari i l’hostaleria del municipi.

A la mina, tancada i barrada pel coronavirus, ja han tornat a treballar 30 persones. Van arribar a ser-ne 70, gairebé tots de la comarca. La reactivació d’aquest jaciment ja explotat pels romans i gestionat durant anys per Rumasa ha animat també els científics a acostar-se a Penouta per analitzar les sorprenents propietats d’aquest metall, que té els dipòsits mundials més grans a la conflictiva República Democràtica del Congo, al Brasil i a Austràlia.

Europa no té grans reserves de coltan, confirma Félix Antonio López, científic del Consell Nacional d’Investigacions Metal·lúrgiques, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). López analitza la runa de l’antiga mina d’estany de Penouta per seleccionar i obtenir el coltan en brut, que després trasllada al laboratori per separar selectivament l’estany i els seus òxids de niobi i tàntal. Aquests són els elements químics necessaris per desenvolupar aplicacions industrials i tota mena de components electrònics per als dispositius mòbils, explica.

El 80 per cent de  les principals reserves de coltan són a la República Democràtica del Congo, on s’extreu en deplorables condicions d’esclavitud infantil i, en moltes ocasions, enmig de guerres fratricides pel seu elevat valor, denúncia Félix Antonio López, que lloa la manera d’extreure aquesta matèria primera a Penouta, amb total respecte al medi ambient i els drets laborals.