28 set 2020

Anar al contingut

efectes de la Covid-19

El coronavirus gripa el motor asiàtic

L'economia del continent no creixerà aquest any per primera vegada en sis dècades

La Xina, on va començar la pandèmia, és l'excepció i el seu PIB ja discorre per terreny positiu

Adrián Foncillas

El coronavirus gripa el motor asiàtic

STRINGER

Corea del Sud vacuna contra l’optimisme. La seva lluita contra el coronavirus ha concitat aplaudiments globals, ha eludit els confinaments fatals per a l’economia, suma en l’actualitat tot just una cinquantena de contagis diaris, fins i tot va celebrar unes eleccions quan el món estava enclaustrat... i pateix la seva primera recessió tècnica en 17 anys després d’encadenar contraccions de l’1,3% i 3,3% en els últims dos trimestres. Estremeix l’horitzó dels països que toregen amb brots descontrolats i coquetegen amb més tancaments.  

Les recessions són generalitzades. El PIB hongkonguès va caure un 9% i el Japó perdrà aquest any un 5,2% segons les projeccions de l’FMI, que aventura també una caiguda de l’1,2% per a les cinc economies més grans del sud-est asiàtic: Indonèsia, Tailàndia, Malàisia, Filipines i Singapur. L’última, una de les més sòlides de la regió, es va esfondrar en l’últim trimestre amb un 41,2 % negatiu. Els que vaticinen una crisi en forma de ‘V’ només poden agafar-se a la Xina, un continent dins del continent, que es va apuntar una expansió superior al 3% en l’últim trimestre i aspira a un 2% anual.  

«Tots els números sobre creixement mundial han de revisar-se perquè estem comprovant que aquesta teoria que hem sentit tantes vegades, que assegurava que tot acabava en el segon trimestre, és falsa», opina Alicia García Herrero, economista en cap d’Àsia Pacífic a Natixis.

Economia postcoronavirus   

Àsia és el pòsit del te en què els analistes intueixen com serà l’economia postcoronavirus. Va ser la primera a patir la pandèmia i, tot i que aquestes setmanes amuntega rècords de contagis diaris, són magnituds ridícules en comparació amb les dels Estats Units, el Brasil i part d’Europa.

Els auguris no són bons. L’economia asiàtica no creixerà aquest any per primera vegada en sis dècades i al pròxim exercici, considerant un idíl·lic horitzó de vacunes i recuperada normalitat, s’apuntaria un rebot entorn del 6 o 7%  que serà insuficient per compensar la ruïna actual.

El coronavirus ha empetitit les passades crisis que se citaven com els més profunds avencs: la contracció del 4,7% en la crisi financera global o l’1,3% de la dels mercats asiàtics. El quadro actual és molt més dramàtic si excloem la Xina de l’equació. 

Diferent del SARS 

És una frenada brusca per a una regió que l’any passat va acaparar el 68% del creixement de tot el món i que ha passat de concentrar el 22% del PIB global el 2003 al 33% actual. Aquell any va patir Àsia el SARS, el precedent més similar al coronavirus, que també va arrasar el turisme, va buidar els carrers durant mesos i va devastar la indústria. L’optimisme present descansava en aquella veloç recuperació però els càlculs van desatendre que la pandèmia actual supera aquella en escala i extensió i que Àsia està més connectada amb el món.  

«Són temps d’incertesa  i reptes per a l’economia global i la regió d’Àsia Pacífic no n’és una excepció. L’impacte serà sever, generalitzat i sense precedents», ha advertit Changyong Rhee, directora del departament asiàtic de l’FMI.

«Els països haurien d’utilitzar totes les polítiques de la seva caixa d’eines», va aconsellar Rhee, al·ludint a les reserves que van acumular els governs asiàtics durant dues dècades per surfejar tsunamis com l’actual. Ocorre que molts països toregen amb grans poblacions i potencials inestabilitats polítiques que impedeixen els estímuls gegants financers d’Occident. Les reaccions més rotundes arriben de la Xina, el Japó i Austràlia, seguits de Corea del Sud. Hong Kong i Singapur van molt per darrere. 

Àsia és també en aquest context un bàlsam per al món. Si el seu desenvolupament empatés amb el de la resta del món, sosté l’FMI, l’economia global es retallaria aquest any en un desastrós 7,6%. La seva recuperació més ràpida, assenyala García Herrero, s’explica perquè ha rebut un cop menor.

«La reducció de la mobilitat a Àsia és de l’11% quan a Europa gairebé arriba al 24%. És més del doble. Hi ha un correlació molt acusada entre la reducció de la mobilitat i, per exemple, les vendes a la menuda», assenyala. I vaticina: «El cop a Àsia serà pitjor del que pensàvem però sortirà d’aquesta pandèmia com a guanyador relatiu».