propostes

El Cercle reclama un salt cap a una economia descentralitzada

L'organisme apel·la a aprofitar els fons europeus per frenar la «deriva centralista»

Insta el Govern que surti de les urnes a variar la tendència de pèrdua «de temps i ambició»

zentauroepp51900381 economia200123201236

zentauroepp51900381 economia200123201236 / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Menys centralització econòmica i més digitalització i innovació territorializada. Després de mesos de silenci, el Cercle d’Economia ha irromput en el debat polític i econòmic apel·lant que Espanya aprofiti els fons de la Unió Europea (UE) en els pròxims anys no només per fer un salt en competitivitat sinó per frenar «la deriva centralitzadora» que, segons el seu parer, es produeix «des de fa dècades».

Però no només es dirigeix al Govern central sinó que també llegeix la cartilla al Govern i, després de retreure la pèrdua «de temps i ambició» a Catalunya en els últims anys, demana que el pròxim Executiu català que sorgeixi de les urnes, donant per liquidat l’actual, que prioritzi «la recuperació social i econòmica» i la col·laboració amb el Govern central i les empreses.   

En una nota d’opinió amb el títol ‘Un objectiu històric per a Europa, Espanya i Catalunya», l’entitat, invocant la col·laboració i la cooperació com a eixos principals, mira de recuperar la seva capacitat d’influència amb una proposta de full de ruta per superar la crisi provocada pel coronavirus que ha afectat «a tots els nivells» i amb un impacte econòmic «fortíssim i generalitzat».

Reclama que es treballi per a «una economia més diversificada, descentralitzada, basada en ecosistemes o clústers creats des de l’augment de les connexions, la millora de la col·laboració i la intensificació de la cooperació».

I no només es tracta de la descentralització administrativa, adverteixen, sinó «de l’activitat econòmica d’alt valor afegit», amb l’objectiu d’evitar «posicionaments iliberals i populistes».  En aquest sentit recorden que el Cercle ja va alertar sobre la tendència centralitzadora el 2001 i,  lluny de reduir-se, aquesta ha augmentat. I es pregunta «¿Com seria Espanya si fa 20 anys s’hagués executat elcorredor mediterrani, amb tots els efectes col·laterals sobre la indústria?».

Oportunitat d’or

Segons l’entitat que presideix Javier Faus, en l’actualitat el país compta «amb una oportunitat d’or» per modificar aquesta tendència i per impulsar el creixement de la productivitat «distribuint millor els recursos en sectors que facin de tractors futurs». 

El Cercle defensa la necessitat de transitar cap a una economia més innovadora, digitalitzada, que aposti «decididament per un augment de la productivitat, invertint en projectes de futur relacionats, per exemple, amb la indústria, l’economia circular, la digitalització, les ciències de la vida i el sector de l’oci i de la cultura».

Després de felicitar-se per l’acord que ha suposat un avenç a la Unió Europea reclama una política econòmica «ràpida, contundent, efectiva i transformadora», amb una mirada a mitjà i llarg termini. Segons el parer del Cercle els fons europeus han d’anar «acompanyats de mecanismes que incentivin la implementació de les reformes estructurals que Espanya necessita des de fa molt temps».

Agència d’avaluació de projectes

I davant l’escassetat de recursos públics reclamen la creació d’una agència independent d’avaluació dels projectes, per assegurar-nos que aquests contribuiran a augmentar la productivitat de l’economia espanyola.

Respecte a Catalunya, alhora que la comunitat en els últims anys ha perdut «temps i ambició», asseguren que «ara toca reaccionar» i cooperar amb el Govern central i amb les empreses. «Tant l’aïllament com el centralisme alimenten un marc mental que no serveix per als reptes del present», sentencien.

Apel·len que el Govern que sorgeixi de les pròximes eleccions autonòmiques, amb la legitimitat de tenir els seus ideals polítics, haurà de prioritzar la recuperació social i econòmica «des d’una perspectiva a mitjà i llarg termini i que porti a termeuna política econòmica, dialogant, realista i previsible».

En declaracions a EL PERIÓDICO, Faus remarca la importància de l’acord a la UE per alfons de reconstrucció i la necessitat que s’utilitzin «per canviar l’economia, que és una cosa que no s’ha fet en els últims 20 anys».

Al seu torn, destaca la necessitat que els projectes que s’enviïn a Europa per ser finançats comptin amb molta «meritocràcia» i incorporin la redistribució de la productivitat. Malgrat la descentralització administrativa, no n’hi ha hagut cap altra d’econòmica, si no al contrari, avisa.

‘Brexit’ i ‘armilles grogues’

Revertir aquest procés, assegura, seria una via de frenar moviments com els que van desembocar en el‘brexit’o els‘armilles grogues’a França. I respecte a Catalunya, sense negar la legitimitat d’aspiracions com la independència, afirma que ara «és el moment de posar-se a treballar».          

Notícies relacionades

La veu del Cercle es trobava a faltar des de fa uns mesos, ja que solia pronunciar-se sobre totes les qüestions polítiques, econòmiques i socials importants. L’entitat, després de la tempesta viscuda entre socis i expresidents disconformes amb l’estil de l’actual president, Javier Faus, ha tornat a certa calma i a llançar les seves propostes. 

Durant la conferència del vicepresident, Pere Aragonès, all Cercle fa uns dies, Faus ja va anunciar que l’entitat s’havia de pronunciar sobre els últims esdeveniments.