Sergi Perelló, elegit com a nou secretari general de la Intersindical-CSC

Sergi Perelló i Miró ha sigut elegit com a nou secretari general de la Intersindical-CSC. El nou portaveu de la central independentista pren relleu a Carles Sastre, que des del 2013 era màxim representant del sindicat. El relleu al capdavant de la 'Inter' s'ha oficialitzat aquest dissabte durant el consell nacional que ha fet efectiu els compromisos pactats al 2018, tal com ha explicat la central en un comunicat.

La Intersindical-CSC ha guanyat protagonisme en els dos últims anys, mitjançant la convocatòria formal de dues vagues generals a Catalunya vinculades a diversos capítols del procés. Aquesta central té un pes creixent en l'administració pública catalana, especialment en els departaments de la Generalitat, on és el segon sindicat amb més delegats.

Sergi Perelló, nou secretari general de l'Intersindical-CSC, en substitució d'en @Carles_Sastre.Moltes gràcies, Carles, per encapçalar el sindicat en el període de més creixement de la nostra història. Seguim construïnt el sindicalisme nacional i de classe de la República! ✊ pic.twitter.com/JqEqEuQQWR— Intersindical-CSC (@LaIntersindical) July 18, 2020

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Perelló va entrar al secretariat nacional del sindicat al 2004, a partir del 2013 va ser elegit sotssecretari general i al 2018 va assumir les funcions de portaveu, segons ha explicat la central en un comunicat. «El sindicat republicà i de classe vol continuar treballant en la construcció de la República de la Gent Treballadora i fer-ho reforçant les estructures sectorials i territorials en tots els Països Catalans», afegeix en el comunicat.

Per la seva part, Carles Sastre acumula una extensa experiència de responsabilitats en diferents organitzacions independentistes, algunes d'elles bandes armades, com Terra Lliure. Va passar 11 anys a la presó per la seva vinculació amb els assassinats de l'empresari Josep Maria Bultó (ocorregut el 1977) i de l'alcalde franquista de Barcelona Joaquim Viola (1978).