25 d’oct 2020

Anar al contingut

institucions

Poder europeu amb sostre de vidre

Malgrat els avenços de Lagarde o Von der Leyen, moltes institucions continuen dominades per homes, com l'Eurogrup

Només el 17% de les representants del Consell Europeu, integrat per caps d'Estat i/o Govern comunitaris, són dones

Agustí Sala

Poder europeu amb sostre de vidre

Olivier Matthys

El relleu de Christine Lagarde per la búlgara Kristalina Georgieva, que era directora del Banc Mundial, al capdavant del Fons Monetari Internacional (FMI), va suposar el tret de sortida per al desembarcament de dones en càrrecs d’alta responsabilitat a les institucions europees. En aquell moment, l’actual vicepresidenta segona del govern espanyol, Nadia Calviño, va acabar retirant la seva candidatura «en nom del consens» per aconseguir un representant europeu com a director gerent en aquest organisme supervisor financer global. Tampoc aquesta vegada ha aconseguit presidir l’Eurogrup  que, després d’una disputada votació, recau en mans d’un home, l’irlandès Paschal Donohoe. El sostre de vidre no s’acaba de trencar.

I és que a Europa cal dur a terme un autèntic joc d’equilibris quan es tracta de repartir càrrecs. En una equació en què pesaven, habitualment, el país de procedència i les diferents tendències i famílies polítiques (liberals, conservadors, socialdemòcrates), s’afegia ara amb més força que mai la necessitat d’incrementar la participació de l’altra meitat de la humanitat. No tots els alts càrrecs podien ser ja per als homes, com acostumava a passar. No sempre s’aconsegueix aquest objectiu, com s’ha vist a l’Eurogrup i en altres responsabilitats que s’han distribuït, no sense dures pugnes entre països, ideologies i gèneres.

Lagarde / Reuters / FRANÇOIS LENOIR

La veritat és que el sostre de vidre continua vigent: dels 29 membres del Consell Europeu, la institució comunitària en què hi ha els caps d’Estat i/o govern dels estats membres, només cinc, és a dir, el 17%, són dones. Es tracta de la primera ministra belga, Sopphie Wilmès (primera dona cap de Govern de la història del país), la finlandesa, Sanna Marin (la primera ministra més jove del món), la danesa Mette Frederiksen i la cancellera alemanya Angela Merkel. L’altra és la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que compta amb unes altres 11 comissàries del total de 27 responsables que conformen l’organisme executiu comunitari. No s’arriba a la paritat. Al seu torn, el president del Consell Europeu és un home, el belga Charles Michel. 

Ursula von der Leyen / EFE / OLIVIER HOSLET

Una de les tres dones més poderoses, Merkel, que al seu torn va ser una de les pioneres com a mandatària en un dels països més rics del món, ja està de retirada després de quatre mandats al capdavant de la cancelleria. Per la seva banda, Lagarde s’està consolidant en el càrrec després de prendre possessió, el novembre passat, venint de dirigir l’FMI durant gairebé vuit anys; i Von der Leyen es troba en una situació semblant i amb tot just un mes menys d’antiguitat, ja que va accedir al càrrec al desembre, després d’exercir com a ministra de Defensa a Alemanya, amb Merkel com a cap, durant sis anys.

Com passa amb el Consell Europeu, el Parlament també està presidit per un home, David Maria Sassoli. I quan cal renovar un càrrec hi ha intenses batalles. Alhora, costa trobar més dones al capdavant d’altres ens europeus, tot i que sí que n’hi ha en segons nivells, com és el cas d’Emma Navarro, que és vicepresidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI).