21 set 2020

Anar al contingut

mesures anticrisi

Més de 400.000 llars han demanat ja l'ingrés mínim vital

El ministre Escrivá recorda que la nova prestació s'implementarà en quatre fases

Més de 400.000 llars han demanat ja l'ingrés mínim vital

Més de 400.000 llars han sol·licitat l’ingrés mínim vital (IMV) de forma telemàtica des que es va obrir el termini per demanar-lo, a mitjans de juny, ha explicat aquest dilluns el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá.

En la inauguració telemàtica de la 29 Escola d’Estiu de la Diputació de Barcelona, ha assenyalat que, amb dades fins divendres passat, la ciutat de Barcelona, ha demanat 41.000 d’aquestes més de 400.000 sol·licituds, i ha explicat que ara s’està avaluant si la documentació és correcta i es compleixen les condicions per rebre l’ingrés.

Escrivá ha defensat que l’IMV era un instrument «necessari i urgent», ha assenyalat que més que una prestació i dret subjectiu és una sèrie de polítiques entorn d’una prestació per ser eficaces en la inclusió, i ha remarcat que incorpora un instrument d’avaluació molt potent per veure si compleix els seus objectius.

Ha remarcat que el Ministeri ha quantificat en uns 3.000 milions d’euros el cost anual de l’ingrés mínim, i ha afirmat que es proposa arribar a unes 850.000 llars –uns 2,3 milions de persones–.

El ministre ha assegurat que «no és fàcil» arribar a aquestes 850.000 llars perquè existeix un percentatge que tot i ser potencialment destinataris no reben la prestació perquè no presenten la documentació, desconeixen l’ingrés o fins i tot tenen por d’interaccionar amb l’administració.

És per això, segons Escrivá, que el Govern operarà en quatre fases: una primera, amb un reconeixement d’ofici de famílies amb rendes per sota de les garantides, amb el qual 75.000 famílies ja han rebut la prestació aquest mes de juny; una segona, en la qual s’ha obert la capacitat de rebre prestacions, que ja estan per sobre de les 400.000, però que admet que «no serà suficient».

Ha explicat que en la tercera i quarta fase treballarà juntament amb les comunitats autònomes i els ajuntaments per, amb les primeres, comprovar quants ciutadans que reben prestacions autonòmiques poden ser beneficiaris de l’IMV, i amb els consistoris, poder fer que aquests funcionin com a agents.

Escrivá ha subratllat que la implementació de l’ingrés no tindrà èxit si la ciutadania no evita la «trampa de pobresa», de la qual costa sortir una vegada s’ha entrat, ha advocat per treballar amb totes les administracions per veure els millors itineraris d’inclusió i formació i per una avaluació i seguiment de les polítiques, per part de l’Executiu, però també del tercer sector.

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Nuria Marín, ha assegurat que l’IMV és una «acció política de gran calat, una mesura ferma» amb dimensió estructural que pretén erradicar la pobresa extrema i infantil, i ha ofert al Ministeri treballar junts en la seva implementació i en la formació dels treballadors socials per assessorar els ciutadans.

Marín ha defensat que l’ingrés mínim és una «mesura única, decisiva i fonamental» perquè cap ciutadà quedi despenjat en l’etapa post-Covid, i ha remarcat que l’àmbit local està rebent una part important de la demanda, per la qual cosa ha advocat per treballar junts.