Fòrum Primera Plan@ sobre El futur de l'ocupació

Anton Costas: «Els ertos han de mantenir-se fins que la situació ho exigeixi»

L'economista adverteix que són més barats els ertos que repescar els ciutadans de l'atur

Costas proposa a sindicats, empreses i Govern aprofitar el «clima» creat al voltant d'aquesta figura

050620 primera plan empleo resumen / periodico

4
Es llegeix en minuts
Sara Ledo / Rosa María Sánchez

Una mica menys de 2,9 persones encara estan subjectes a un expedient de regulació temporal d’ocupació (erto) a Espanya, una xifra que en els moments de més inactivitat de la pandèmia va arribar als 3,3 milions. Aquesta eina, posada en marxa a gran escala per Espanya i altres països en vista de la recessió provocada per la crisi del coronavirus, ha servit per esmorteir el cop i evitar una sagnia d’atur, i s’ha de mantenir «fins que la situació ho exigeixi».

Així ho va manifestar aquest divendres l’economista i catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona, Antón Costas, durant la conferència Primera Plan@, organitzada per EL PERIÓDICO, sobre ‘El futur de l’ocupació’ després de la crisi del coronavirus. «Nacionalitzar un terç de les nòmines és molt costós, sens dubte, però ho seria molt més haver de curar després una recessió d’ocupació», va afirmar Costas.

L’economista defensa el disseny d’un full de ruta «per mantenir el barco a la superfície i sa i estalvi a l’espera de vents favorables». «Quan aquests vents favorables arribin els podem desmuntar», va dir sobre els ertos. En aquest sentit, entre els sectors que més ha de protegir el Govern en els pròxims mesos, Costas assenyala el turisme i l’automoció, que representen gairebé un terç del PIB espanyol, però també el sector de la salut. «Aquests tres factors són els que hem de protegir però de forma innovadora, no de forma paternalista», va afirmar.

Reconeix que hi ha el «risc» que algunes activitats després del final dels ertos degenerin en un augment de l’atur, especialment aquelles relacionades amb el lleure, però també assegura que el disseny d’aquesta eina per l’«arquitecte» José Luis Escrivá té prou mecanismes «d’incentiu i de càstig» per reduir al mínim aquesta possibilitat. Per això, insisteix a crear una nova generació d’ertos i «evitar que llocs de treball que no poden sostenir-se s’ossifiquin pel fet d’estar finançat».

Un dels pitjors impactes d’aquesta crisi ha recaigut en les dones, en vista del tancament de les escoles, mesura que es manté fins i tot des d’abans de l’estat d’alarma i que podria suposar un «retrocés» en els assoliments que fins ara s’havien aconseguit en la reincorporació de la dona espanyola al mercat laboral, segons Costas. «No som conscients del cost que estem imposant als nens i nenes que estan en edat escolar, però a més estem massacrant les dones mares treballadores amb nens», adverteix l’economista. «¿Per quin motiu els metges i infermeres han assumit aquest risc i no l’assumiran els professors i mestres?», es pregunta.

Fons Nacional per a l’Ocupació

Un altre dels perfils més afectats per la Covid-19 en l’àmbit laboral són els joves. L’economista advoca per la creació d’un Fons Nacional per a la Plena Ocupació que garanteixi una ocupació laboral en determinades condicions a totes les persones en atur i a aquelles persones que surtin al mercat laboral. «Ho podem fer i hi ha un moment polític i social per posar-ho en marxa», diu Costas, que després de ser preguntat per si aquesta proposta ha arribat a la Moncloa contesta amb un escarit «en dono fe». 

El finançament d’aquest fons aconseguiria recursos de l’Estat, nous o aquells que procedeixen de les polítiques actives d’atur que «no són eficaços» i han suposat una despesa d’uns 50.000 milions d’euros en els últims anys, segons Costas; però també de la Unió Europea, gràcies al nou fons per a l’atur creat per la Comissió i dotat amb 100.000 milions d’euros.

«En aquest moment som un país més decent que fa dues setmanes perquè l’Ingrés Mínim Vital ens fa més decent, seríem un país meravellós amb aquesta nova peça», defensa, després d’insistir que l’ocupació s’ha de convertir en «la vara de mesurar de totes les polítiques econòmiques» perquè –justifica– «si no hi ha ocupació no hi ha ingressos, si no hi ha ingressos no hi ha consum i si no hi ha consum l’economia funciona malament».

Diàleg social

Notícies relacionades

Un dels debats dels últims mesos i anys, recuperat amb polèmica fa unes setmanes després de l’acord entre el PSOE i Bildu per prorrogar l’estat d’alarma, ha sigut la derogació de la reforma laboral. Un «mal terme que un mal dia se li va acudir a algú», segons l’opinió de Costas, que considera que en l’actualitat els sindicats, el Govern i els empresaris el que han de fer és aprofitar aquest «clima laboral i social nou que s’ha creat al voltant dels ertos» per dissenyar el futur laboral.

«Els sindicats han canviat, ho noto; ho noto en el ministeri de Treball, no és la mateixa actitud que la que es té ara, i alhora les empreses han de tornar el favor que la societat espanyola i el Govern els està fent amb aquesta ajuda extraordinària», diu Costas. L’economista considera que la clau demana la paraula «flexibilitat», sense castigar les empreses pel fet que no puguin mantenir el compromís de sis mesos d’ocupació i que aquestes, en comptes de recórrer a l’acomiadament, renegociïn una reducció d’hores o de salaris. «Prefereixo buscar la millora del marc laboral per aquesta via perquè crec que és possible, necessari i beneficiós per a tothom», va afegir.