La UGT deixa en l'aire la renovació del Pacte Nacional per a la Indústria

La decisió de la UGT arriba després de diversos mesos amb unes relacions molt tenses entre la central i la Conselleria d’Empresa. Fins al punt que la UGT ha deixat en suspensió la seva participació en el Consell Català de la Empresa, l’òrgan de cogovernança en què els agents socials i el Govern català discuteixen les línies mestres de les polítiques industrials. «El nou pacte hauria de ser més participatiu, més flexible i on el diàleg social sigui prioritari», afirma el secretari de polítiques sectorials de la UGT, José Antonio Pasadas.

Sobre un pressupost inicialment estimat de 1.835.544 milions d’euros per al període 2017-2019, finalment s’ha acabat executant el 69,4% dels fons. Un grau de compliment ampli en partides com les destinades a promoure la competitivitat de les empreses i la formació i emprenedoria, però que mostra carències de pes en partides com les d’inversió en infraestructures, on només s’ha executat el 26% del pressupost. I en menys mesura, en les concebudes per reconvertir sectors cap a la indústria 4.0, sobre les quals s’ha executat el 45% del pressupost.

General Cable, T-Systems, Microson o Nissan van ser alguns dels noms que van protagonitzar un repunt dels eros durant el 2019 i que, segons la UGT, ja alertaven d’una incipient crisi en el sector industrial. «No és que el pacte tingui la culpa, ni de bon tros, que es produeixi aquesta situació, però sí que un dels objectius que ens vam marcar quan vam negociar el pacte era introduir mesures per pal·liar-ho», afirma Pasadas. «El pacte s’ha desenvolupat bé en aquelles qüestions de política ordinària, però té carències a l’hora de mobilitzar recursos per fer política extraordinària», afirma el secretari de polítiques sectorials de CCOO, Carlos del Barrio.

«La valoració en general és positiva, sobretot tenint en compte que fins ara no hi havia hagut una experiència així. També és veritat que no tots els departaments [de la Generalitat] han assumit de la mateixa manera el pacte», afirma el gerent de l’àrea institucional de Pimec, Àngel Hermosilla. «Amb la situació actual, el que necessita aquest país és consensuar amb tots els agents socials un nou pacte per reactivar l’economia», afirma el secretari general adjunt de Foment del Treball, Salvador Guillermo.

Voluntat de pacte, a dues velocitats

Notícies relacionades

La pròrroga pressupostària posa límits a la política industrial del Govern català

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

Patronals i sindicats coincideixen a reivindicar la importància de renovar un consens ampli sobre la política industrial a Catalunya que abordi tant la reconstrucció, després de la irrupció de la Covid-19, com la reconversió del sector a mitjà i llarg termini. «Cada cèntim que s’estalviï en política industrial l’haurem de gastar després multiplicat en polítiques socials», declara Guillermo, de Foment. «La inversió en el sector de l’automoció ha de ser prioritària, sobretot amb les últimes informacions», afirma Hermosilla, de Pimec.

De cara al futur, de moment en l’aire, del pacte industrial, CCOO veu clau introduir-hi una perspectiva territorial més gran. «Necessitem que el pacte interaccioni amb el territori i que tingui en compte les particularitats del Vallès Occidental, del Maresme, del Baix Llobregat...», considera Del Barrio, de CCOO. I tant Pimec com la UGT destaquen especialment la necessitat a futur de corregir aquesta escassa inversió en infraestructures. «No s’han esgotat partides com les destinades a portar la banda ampla del polígon. I no podem estar parlant de l’empresa del futur sense aquestes eines fonamentals per digitalitzar-se», afirma Pasadas, de la UGT.