Brussel·les eleva el dèficit del 2019 al 2,8%, el segon pitjor de la zona euro

Brussel·les corregeix la dada de dèficit públic avançat pel Govern espanyol el mes de març: va créixer tres dècimes durant 2019, fins a situar-se en el 2,82% del PIB, per sobre dels 2,64% que va anunciar el Govern espanyol al març, segons les dades publicades ahir per l’oficina estadística comunitària, l’Eurostat. Es tracta de la segona pitjor dada de tota la zona euro, només darrere de França (3%).

Fa unes setmanes (31 de març), el Ministeri d’Hisenda va informar que el dèficit conjunt de les administracions públiques se situava en 33.223 milions d’euros, un 8,9% superior a la de l’exercici del 2018 (30.495). Una xifra que equivalia al 2,64% del PIB, dues dècimes més que el desajust registrat l’any anterior (2,5% del PIB). No obstant, Brussel·les ha corregit aquesta xifra i l’eleva fins als 35.195 milions d’euros.

Segons fonts d’Hisenda, la variació entre la dada del dèficit comunicat per l’Executiu al març i la publicada per l’Eurostat se situa «dins de la normalitat». La diferència de 0,19 punts percentuals, respecte de la dada comunicada fa unes setmanes, s’explica per un «canvi de criteri» en la manera de comptabilitzar els actius fiscals diferits (DTA, per les seves sigles en anglès), així com per la decisió del Govern d’agilitar les devolucions tributàries per combatre els efectes econòmics de la pandèmia del Covid-19, segons les mateixes fonts.

El segon pitjor país

El conjunt de la zona euro va registrar un dèficit del 0,6%, el mateix que la mitjana del conjunt de països de la Unió Europea. Espanya registra el segon pitjor desfasament de tots els països que comparteixen moneda, només avançada per França (3%). Entre els Vint-i-set, Espanya se situa en tercera posició, després de Romania (4,3%) i França. A l’altra banda hi ha els superàvits dels països del nord, liderats per Dinamarca (+3,7%), Luxemburg (+2,2%), Bulgària (+2,1%), Xipre o Holanda (tots dos, 1,7%) i Alemanya (+1,4%).

Notícies relacionades

El Govern accepta "simplificar" l’‘atur’ dels autònoms

L’UPC tindrà "microcredencials universitàries" entorn de les fintech

Espanya s’acosta altre cop al tan temut 3% que fixa com a límit el Pacte d’Estabilitat i Creixement. Espanya va sortir fa menys d’un any del braç correctiu del procediment de dèficit excessiu (PDE) després de deu anys d’estricta supervisió de la Comissió Europea. El 2009, els comptes públics es van disparar per sobre de l’11% i, des d’aleshores, les autoritats espanyoles van rebre quatre pròrrogues per reduir el forat pressupostari fins a nivells acceptables.

El 2019, el Govern va aprovar un gegantí paquet de mesures socials que va disparar la despesa, però no es va veure equilibrat pels ingressos. Entre aquestes, la pujada de l’1,6% de les pensions, l’augment del permís de paternitat o la pujada del 2,5% del sou dels funcionaris. Una despesa que aquest any es veurà complementada per l’extraordinària  despesa pública derivada de la pandèmia del coronavirus. Segons la previsions del Fons Monetari Internacional (FMI), el dèficit d’Espanya es dispararà al 9,5% del PIB.