Pimes a la recerca de liquiditat

«No podem demanar a les empreses que s’endeutin quan els seus diners els tenen les administracions públiques i, moltes vegades, els seus clients». Aquesta afirmació d’Antoni Cañete, president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), reflecteix l’opinió de les pimes davant de la proposta de crèdits avalats per l’Estat, a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), per pal·liar el seu problema més gran per la caiguda d’ingressos durant l’estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus: la falta de liquiditat. 

La solució, segons el parer d’aquesta organització, que representa més d’un milió de pimes i autònoms, seria fàcil i sense costos: que les administracions i moltes de les grans companyies que cotitzen a la borsa paguessin els més de 130.000 milions d’euros que els deuen amb factures fora dels 30 dies de termini legal per al sector públic i 60 per al privat, segons les dades del Ministeri d’Hisenda i de les empreses que cotitzen a la borsa.

La plataforma proposa al Govern un reial decret que obligui les administracions i les grans companyies a saldar les factures que tenen fora dels terminis legals amb proveïdors i subcontractes, cosa que constituiria una important injecció de liquiditat. Una altra iniciativa consisteix a reformar la llei d’estabilitat pressupostària per alliberar 12.000 milions de romanent que tenen els ajuntaments als bancs i que no poden fer servir, tot i que vulguin pagar en termini, per complir amb la llei d’estabilitat pressupostària.

Al final, recorda la plataforma, hi ha un deute que l’Estat ha de pagar i «ara seria el moment». «És com un banc de sang amb factures pendents (8.700 milions que passen dels 30 dies) i 122.000 milions de les grans empreses i el romanent dels municipis, que injectaria liquiditat a les empreses. Demanem a l’Estat que alliberi aquests recursos i obligui les grans empreses a pagar», sentencia Cañete.

En aquests moments una solució d’aquest tipus seria com donar aigua a l’assedegat, oxigen al que s’asfixia o sang al que es dessagna, afirmen. I en lloc de prendre mesures d’aquest tipus que, al seu judici «salvarien moltes empreses» conviden a recórrer al crèdit. «Em deuen diners i he de demanar al 4% o més», resumeixen.

Un cas real reflecteix millor la situació. És el de Jordi Dalmau, director general de Solutioma, una empresa dedicada a la contenció de despreniments de roques en infraestructures i l’estabilització de terrenys. En l’actualitat, entre les administracions i constructores mitjanes i grans té uns dos milions d’euros en factures pendents de cobrament, cosa que suposa un terç de la seva facturació. I en aquesta part no es comptabilitza el ‘confirming’. Mitjançant aquest sistema, que consisteix a cedir a una entitat financera la gestió del pagament a proveïdors, que poden cobrar abans del termini legal a canvi d’interessos i comissions que en molts casos els grans contractistes, pel seu poder de negociació més gran, forcen els subcontractistes a pagar.

Dalmau, que és també president de l’Associació Espanyola d’Empreses Especialistes en Talussos (AEEET), soci de Pimec, la Plataforma Pymes,  l’Associació Catalana d’Empreses de Treballs Forestals i del Gremi de Jardineria de Catalunya, afirma que les firmes de l’entitat que presideix han dut a terme treballs per import de 15 milions en els últims tres mesos i encara els deuen 13,5 milions entre les administracions i les constructores. Dels 60 milions que facturen tots els associats només cobren un 30% en els terminis establerts per la llei 15/2010.

Segons el seu parer, aquesta irregularitat només es pot resoldre amb un règim sancionador de la llei antimorositat, pendent des de fa anys, i aplicant «l’opció de pagament directe per l’administració als contractistes, cosa que permet la llei de contractes amb el sector públic 9/2017 i que ja preveien les directives euro 2014/23/UE i 2014/24/UE per recolzar les pimes».

Com la majoria de pimes i autònoms afirma, a més, que els préstecs avalats per l’ICO tarden a aconseguir-se, almenys per a les pimes. «Cap a finals de març el vam sol·licitar al banc, que el va concedir, però segueix pendent de l’ICO», destaca. L’altra gran patronal catalana, Foment del Treball, també ho ha denunciat.

En tot cas insisteixen que la crisi de liquiditat actual tindria una solució més fàcil i menys costosa i insisteixen en la responsabilitat de les grans contractistes. És un clamor al qual s’ha sumat Alban Maggiar, president de SME United, la patronal europea de pimes, que feina una crida, fa uns dies, a les grans companyies a evitar acumular reserves a costa de demorar els pagaments a les subcontractes i proveïdors.   

Notícies relacionades

Molts treballadors poden estar perdent festius sense saber-ho: què passa si cauen en dissabte

¿Cal recuperar la pausa del cafè a la feina? Això diu la llei sobre el descans durant la jornada laboral

Cañete, que també és secretari general de Pimec, recorda al seu torn la necessitat que els ajuntaments puguin fer servir els seus excedents. De fet, el Govern central ja s’ha fixat en el superàvit de gairebé 30.000 milions que acumulen els ens locals en els últims vuit anys per finançar els costos de la crisi provocada pel coronavirus. Un primer pas va ser permetre utilitzar el 20% de l’excedent del 2019 per dedicar-lo a finançar despesa social. 

De moment, l’Estat ja ha fet servir la meitat dels recursos destinats a polítiques actives que havien d’anar a les autonomies. Fa unes setmanes ja es va comunicar a les comunitats que es repartiran 1.048 milions d’euros, davant els 2.020 milions assignats en l’exercici anterior.