Els consumidors podran ajornar tres mesos les quotes d'un crèdit

El Govern ha aprovat una moratòria de fins a tres mesos perquè els consumidors vulnerables puguin ajornar el pagament dels crèdits sense garantia, és a dir, els crèdits al consum, segons ha informat el vicepresident Pablo Iglesias en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

L’esborrany del decret estableix que es permet «la suspensió temporal de les obligacions contractuals derivades de tot préstec o crèdit sense garantia hipotecària que estigués vigent a la data d’entrada en vigor d’aquest reial decret llei» quan el crèdit sigui contractat per una persona física en «situació de vulnerabilitat econòmica» com a conseqüència de la crisi sanitària provocada pel coronavirus.

La suspensió del crèdit, que tindrà una durada de tres mesos ampliables mitjançant acord en el Consell de Ministres, es podrà fins i tot un mes després del final de la vigència de l’estat d’alarma. Una vegada realitzada la sol·licitud i acreditada la situació de vulnerabilitat econòmica, el creditor procedirà a la suspensió automàtica de les obligacions derivades del crèdit sense necessitat d’acord entre les parts perquè tingui efectes, ni cap novació contractual. «La suspensió de les obligacions contractuals tindrà efectes des de la sol·licitud del deutor al creditor, acompanyada de la documentació requerida, a través de qualsevol mitjà», diu l’esborrany del decret.

Notícies relacionades

Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"

La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos

Una vegada aplicada la suspensió el creditor comunicarà al Banc d’Espanya la seva existència i durada i els imports que serien exigibles al deutor si no s’apliqués la moratòria no es consideraran vençuts.

Els fiadors o avaladors a qui els resulti d’aplicació la suspensió de les obligacions derivades dels contractes de crèdit sense garantia hipotecària podran exigir que el creditor esgoti el patrimoni del deutor principal abans de reclamar-los el deute garantit, encara que al contracte haguessin renunciat expressament al benefici d’excussió.