IMPACTE ECONÒMIC DEL COVID-19

Itàlia prohibeix dos mesos els acomiadaments pel coronavirus

El govern impulsa 25.000 milions d'euros en ajuts que inclouen bons a autònoms que hagin perdut la feina i permisos de paternitat amb la meitat del sou assegurat

zentauroepp52721372 rome  italy   10 03 2020   a view of a nearly empty street i200310200028

zentauroepp52721372 rome italy 10 03 2020 a view of a nearly empty street i200310200028 / RICCARDO ANTIMIANI

4
Es llegeix en minuts
Rossed Domènech

Durant dos mesos, a Itàlia no es podrà acomiadar cap treballador, ni per les anomenades «raons objectives», mentre que les baixes pel coronavirus  seran considerades com de malaltia. Així mateix, queda suspès fins al 30 de maig el pagament de tots els impostos, incloses les contribucions a la Seguretat Social. Els terminis de les hipoteques queden suspesos fins al 30 del setembre que ve. Els pares amb fills menors de 12 anys sense escola podran estar a casa seva amb el 50% del sou. Els documents oficials que caduquin en aquestes dates queden prorrogats automàticament, en àmbit només nacional, fins a l’agost.

Aquestes són algunes de les mesures de xoc aprovades a la matinada d’aquest dimarts pel Govern de Giuseppe Conte per pal·liar els efectes econòmics i socials del Covid-19. En total, inclouen ajuts per valor de 25.000 milions d’euros que afecten l’àmbit sanitari, laboral i empresarial. Un nou decret previst per al mes d’abril s’ocuparà de les inversions en les obres públiques i semipúbliques a tot el territori peninsular.

L’Executiu de Roma comptava per a aquest paquet amb el vot favorable del Parlament i el vistiplau de la UE, ja que portarà superar el límit del 3% de dèficit públic permès per Brussel·les, i ha negociat les mesures amb la patronal i els tres principals sindicats, que s’han reunit conjuntament diverses vegades (una de les reunions va durar 18 hores seguides). Abans de l’aprovació del decret llei, el Govern havia sol·licitat propostes als partits de l’oposició, que han considerat com «un primer pas» la formulació final.

Crèdits a fons perdut

Els treballadors autònoms (4,8 milions) rebran un bo de 600 euros al març i l’abril per compensar-los per les pèrdues, i totes les empreses, fins i tot les que només tinguin un treballador, podran recórrer durant tres mesos a tota mena de subsidis laborals –a Itàlia en són tres–  per als empleats. Per a 16 circuits de producció, que van des de l’esport, teatres i museus, passant per horts botànics, llars d’infants, assistència als minusvàlids i avis i tota mena de transports, les contribucions socials queden suspeses fins al 30 de maig i després d’aquesta data es podrà pagar tot l’import o en cinc terminis.

Qui al març hagi anat a treballar malgrat el confinament i la seva renda no superi els 40.000 euros anuals, rebrà un ingrés extra de 100 euros a l’abril. Les empreses que produeixin material sanitari necessari per a l’actual pandèmia podran comptar amb crèdits a fons perdut, avalats per l’estatal Invitalia.

Per a les pimes, el Govern ha aprovat una garantia estatal gratuïta fins al 80% per avalar els crèdits de fins a cinc milions d’euros. Les indústries que exporten també comptaran amb un aval de garantia estatal del 80% sobre l’eventual exposició financera, amb una dotació nacional de 10.000 milions. L’agència que assegura les exportacions (Sace) exercirà d’avalador fins als 2.600 milions d’euros. El fisc suspendrà durant dos anys els controls fiscals per a diversos tipus d’activitats.

Presos, educació i sanitat

El llarg decret antivirus per a l’economia també amplia el braçalet electrònic per als qui compleixin presó: si al ciutadà pres li queden menys de 18 mesos de presó, podrà passar-los al seu domicili. Per organitzar l’ensenyament en remot, hi ha un pressupost de 85 milions. Se suprimeix l’examen d’Estat (una cosa semblant a l’examen per ser metge intern resident –MIR– a Espanya) per a la llicenciatura en Medicina, títol que serà suficient per exercir com a metge.

Dels 25.000 milions, 3.500 milions han anat a la sanitat, 10.000 a l’ocupació laboral i indústries, 1.700 milions a les famílies i la resta a fons de garantia i pagaments «una tantum».

«No havíem pensat, ni hem pensat mai, a combatre un diluvi amb sacs de sorra i draps, sinó intentat construir un dic per protegir empreses, famílies i treballadors», ha destacat Conte en la presentació del decret llei, mentre ha admès que amb aquestes mesures no n’hi haurà prou per si soles i que el país transalpí haurà d’aprovar nous ajuts pròximament.

Crítiques a Lagarde

Notícies relacionades

Entre majoria i oposició, que pràcticament és només conservadora i de dretes, no hi ha acord definitiu, ara per ara, sobre un possible recurs al Fons salva Estats (Mes) de la UE. «Seria insensat», ha dit Matteo Salvini, líder de la Lliga. «Qualsevol que recorri al Mes, de fet proposa la submissió del país a la troica (UE, FMI, BCE)», afirmen, citant l’exemple del que va fer a Grècia, arruïnant el país.

L’alternativa, segons el ministre d’Economia, és una massiva intervenció únicament del BCE, el banc central de la UE la presidenta del qual, Christine Lagarde, va dir dies enrere que «el diferencial de bons és un problema de cada país». La relliscada, o no (Lagarde procedeix de l’FMI), va ser rebut amb paraules molt dures a Itàlia, el president de la qual, Sergio Mattarella, va sol·licitar una intervenció nacional televisada per dir que «Itàlia espera d’Europa ajuts, no obstacles». La comissió parlamentària sobre serveis secrets ara està investigant si darrere de la suposada relliscada de Lagarde hi va haver operacions financeres externes que van provocar que la borsa italiana perdés aquell dia el 16%.