30 març 2020

Anar al contingut

El TS reconeix el Servei Social de la Dona franquista a efectes de jubilació anticipada

Veu discriminatori tenir en compte el servei militar als homes i no aquesta prestació a les dones

Corregeix el TSJC i aplica la perspectiva de gènere per concedir a una dona una pensió

Ángeles Vázquez

El TS reconeix el Servei Social de la Dona franquista a efectes de jubilació anticipada

El Tribunal Suprem ha reconegut el dret d’una dona a computar el temps que va complir amb el Servei Social de la Dona franquista per assolir el període mínim de cotització exigit per a la jubilació anticipada. Amb això l’alt tribunal equipara els seus efectes als dels servei militar obligatori i la prestació social substitutòria per als homes.

El tribunal aplica la perspectiva de gènere a l’interpretar l’article 208.1.b de la llei general de la seguretat social (LGSS) que contempla que per acreditar un període mínim de cotització a efectes de jubilació anticipada es podrà computar el període de prestació del servei militar obligatori o de la prestació social substitutòria amb un límit màxim d’un any.

La interpretació literal d’aquest article conduiria a una violació del principi d’igualtat de tracte entre homes i dones, perquè suposaria un tracte discriminatori d’aquestes, si a elles no se’ls té en compte un servei equivalent.

Per set dies

La Sala s’ha pronunciat a l’estudiar el cas d’una dona a qui li va ser denegada la jubilació anticipada per l’Institut Nacional de la Seguretat Social per faltar-li set dies per complir el mínim de cotització exigit.

Un jutjat Social de Barcelona li va donar la raó i va reconèixer el seu dret a accedir a la jubilació anticipada amb una base reguladora de 1.518 euros al mes i un percentatge total aplicable del 88,9031%. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va revocar aquesta decisió i va declarar que el temps que la dona va estar complint el Servei Social de la Dona no preveia obligació de les autoritats en ordre a una suposada afiliació, alta o cotització.

Dimensió de gènere

La dona va esgrimir una sentència del TSJ basc que deia just el contrari i el Suprem ara, a l’unificar doctrina, declara que la dimensió de gènere vincula tots els poders de l’Estat: legislatiu, executiu i judicial.

Admet que cap norma considera com a període cotitzat el de prestació del Servei Social de la Dona, però afegeix que la llei per a la igualtat efectiva de dones i homes, que persegueix la igualtat de tracte i d’oportunitats, és un principi informador de l’ordenament jurídic que s’ha d’observar en la interpretació i aplicació de les normes jurídiques.

La sentència té en compte que la finalitat tant del servei militar com del Servei Social de la Dona va ser similar, segons el decret de l’octubre del 1937 que va crear tots dos. Per a elles va ser un «deure nacional de totes les dones espanyoles en edat de 17 a 35 anys», en vigor fins al 1978, pel qual els ha de ser computat en aquesta circumstància a l’igual que passa amb els homes i la mili.