04 d’ag 2020

Anar al contingut

El sumari de Villarejo s'omple d'indicis contra l'expresident del BBVA

Els seus subordinats li atribueixen la contractació de les empreses de l'excomissari a través del cap de Seguretat del banc

El directiu acomiadat i Corrochano, en àudios intervinguts, assenyalen el banquer com qui va donar l'ordre

Á. Vázquez / M. Jiménez / E. López

El sumari de Villarejo s'omple d'indicis contra l'expresident del BBVA

DAVID CASTRO

En els procediments judicials no és estrany donar la culpa al mort: no es pot defensar i no haurà de respondre penalment dels delictes comesos. A la peça del BBVA del ‘cas Tàndem’, en el qual s’investiguen les clavegueres policials, el més semblant a un mort que hi ha és qui va acaparar tot el poder i ara no en té: l’expresident de l’entitat, Francisco González. Amb independència que pot ser que ell sí que hagi d’acabar responent penalment, a ell és a qui apunten tots amb les seves declaracions. 

El primer a situar-lo a la diana davant del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va ser Antonio Béjar, fins aquell moment president de Distrito Castellana Norte. Després d’assabentar-se per la premsa del seu acomiadament, no va tenir cap objecció ena explicar com es van forjar els contractes per valor de 10,2 milions firmats entre el 2004 i el 2017 entre el banc i empreses de l’excomissari José Manuel Villarejo.

Segons deia la carta en la qual es va comunicar l’acomiadament, «en el marc de la investigació encarregada per l’entitat [...], s’han pogut detectar una sèrie de fets o conductes que podrien implicar una actuació irregular i un incompliment de les seves funcions i responsabilitats en el moment dels fets», que l’imputat va interpretar com que tenia moltes paperetes d’acabar responent dels delictes que comportés el vincle amb l’excomissari. 

Era responsable de Riscos del banc quan es va firmar el primer contracte, que va emmarcar en un desig exprés del president de localitzar béns que furtessin al banc els seus grans deutors. Primer es va intentar amb la multinacional Kroll, a proposta del llavors conseller delegat de l’entitat i actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, per haver-la utilitzat a Llatinoamèrica. No en va detectar bé algun.

«Quan em va acompanyar a la porta, em diu ‘això de les investigacions patrimonials és que aquesta empresa que heu contractat no serveix: treballareu amb una que us contractarà Julio Corrochano», amb referència al llavors responsable de Seguretat del banc que coneixia Villarejo de la Policía. Del pagament se’n va desentendre: Jo no soc una persona amb poder. El senyor Barredo (responsable de comptabilitat) reportava al president directament», va assegurar.

Si al principi va ser per buscar béns de morosos després es va acudir a Villarejo per desbloquejar el projecte Castellana Nord, ja quan Béjar el presidia en tant que el BBVA era el principal accionista. L’imputat va assegurar davant del jutge que ho va fer per recomanació de Corrochano i que ignorava que Cenyt era del polèmic excomissari. Tots els contractes menys un van ser firmats per l’encarregat de Seguretat.

Obsessió

El sumari inclou les declaracions de Béjar, però també les converses de molts dels protagonistes de l’operació que col·leccionava Villarejo. En un dels àudios intervinguts a l’excomissari pres des del novembre del 2017 Corrochano li diu que «tota l’obsessió» de ‘FG’, com ell mateix admet que era conegut, és que no se’l relacioni amb Villarejo. 

«Aquestes coses es tenen, però no se saben, que no es vegi l’origen enlloc; ni a cap paper que aparegui ni FG ni res. Tota la seva obsessió és no aparèixer al paper, que no aparegui enlloc que es pugui identificar l’entitat. Aquesta és la seva obsessió total», explica Corrochano a l’excomissari en el que sembla un intent d’evitar qualsevol responsabilitat fiscal o penal.

En una altra conversa, l’excap de Seguretat del BBVA diu que el banc no vol «donar molta publicitat» als seus encàrrecs, però això no tenia res a veure amb diners en negre. «Vull dir-te que ho demanarem per un extraordinari, perquè no passi per cap dels altres negociats», li explica a Villarejo, per a continuació negar la hipòtesi del pagament en b: «Quan li vaig dir al meu president que podíem pagar a l’estranger, va dir ’no, no, Julio no t’equivoquis: aquí no hi ha ni una pesseta negra». 

Sembla difícil de creure l’afirmació del mateix González davant del jutge relativa al fet que ell no va conèixer ni un contracte ni una factura referida a Villarejo, quan se sent Corrochano dir: «Doncs el que em digui el meu president, si ens dona l’OK».

L’excomissari es mostra partidari d’esperar i el seu interlocutor aprofundeix: «Podíem pagar-te directament, com a consultor assessor. Jo estic fent tot l’annex matricial de riscos d’uns edificis singulars del banc i els manuals de procediment de seguretat. Podria anar encoberta allà aquesta tasca vostra de consultoria, assessoria...»

A l’excomissari pres, que davant del jutge va declarar que mai es va entrevistar amb González, li sembla «perfecta» la proposta de Corrochano, que agrega que «haurien de ser dos pagaments: un aquest any que seria en la provisió de fons». La frase l’acaba Villarejo: «I l’altre per a l’any que ve».

Segons el sumari, Corrochano va cobrar més de 70.000 euros de l’excomissari a través d’una empresa de la qual apareix com a beneficiari. L’objectiu era que posés els menys peròs possibles a contractar les empreses de Villarejo, encara que aquest li plantegés que si es localitzés algun morós, se li podia proposar l’opció d’enganyar el banc i «callar».