SUMARI DEL 'CAS TÀNDEM'

Anticorrupció responsabilitza González de contractar Villarejo

Els informes afirmen que el fitxatge per part de l'expresident del BBVA es va fer «de forma opaca»

zentauroepp34595720 espa a ignacio gonz lez gra244  estepona m laga   01 02 2016180813143959

zentauroepp34595720 espa a ignacio gonz lez gra244 estepona m laga 01 02 2016180813143959 / JORGE ZAPATA

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El sumari de la peça del BBVA, en la qual s’investiguen els treballs de l’excomissari José Manuel Villarejo, està traient a la llum les pràctiques delictives del principal imputat en la causa relativa a les clavegueres policials.

En un dels seus informes, al qual ha tingut accés aquest diari, la Fiscalia Anticorrupció afirma que va ser l’expresident del BBVA Francisco González, qui va ordenar «de forma opaca» contractar l’excomissari per espiar i dinamitar l’intent d’assalt al banc que pretenia la constructora Sacyr durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant del Govern.

En la seva declaració al novembre, com a imputat pels delictes de suborn i descobriment i revelació de secrets, González va atribuir tota la responsabilitat a qui era el seu cap de Seguretat, Julio Corrochano, i va assegurar que el seu únic afany era determinar quines persones i amb quina participació estaven darrere de l’operació, que trobava «un nyap», però no va veure ni un contracte, ni una factura de les pagades.

Per la fiscalia, les diligències judicials practicades inclosos els informes ‘forensic’ del banc i les declaracions de l’expresident de Districte Castellana Nord Antonio Béjar González, «corroborarien la solidesa dels indicis delictius en la contractació i en els pagaments efectuats a Cenyt, la societat de l’excomissari, a l’haver-se dut a terme amb la presumpta participació coordinada de múltiples àrees del banc tot i saber la condició policial de Villarejo, i de la seva utilització de mitjans il·lícits per a l’obtenció i accés a informació reservada de particulars amb vulneració dels seus drets fonamentals: seguretat corporativa, riscos i recuperacions, compres-contractació, comptabilitat-intervenció, i amb especial protagonisme els serveis Jurídics, compliment i auditoria interna, i del màxim òrgan executiu de l’entitat, ja que hauria sigut ordenada l’esmentada contractació, i de forma opaca, per la mateixa presidència del banc».

Segons Anticorrupció, la «preponderant participació [...] de l’excomissari vindria determinada «per haver rebut directament del llavors president del BBVA  l’encàrrec de gestionar les contractacions amb Cenyt pels seus vincles personals amb Villarejo».

Sabia, afegeix el fiscal, «de la seva condició policial en actiu i que els seus serveis incloïen l’accés a informació reservada que només podien obtenir fent prevaler l’esmentada condició a través dels estrets contactes que tenien amb altres membres destacats del Cos Nacional de Policia, especialment, el cap de la Unitat Central de Recolzament Operatiu de la Comissaria General d’Informació (el també imputat) Enrique García Castaño».

La Policia xifra en 10.284.689 euros l’import total dels sis contractes firmats per l’entitat bancària amb les empreses de l’excomissari, i la seva «naturalesa il·lícita» es coneix des del primer, segons la Fiscalia Anticorrupció. El firmat el desembre del 2004, denominat Trampa, per 592.069 euros, als quals es podrien sumar uns altres 483.431 euros pagats entre el 2005 i el 2007, és el relatiu a l’intent de Sacyr d’aconseguir el control del banc. En aquesta operació s’emmarquen els intents d’accedir al telèfon de qui després seria ministre d’Indústria, però també l’anàlisi de 16.487 comunicacions entre el 25 de novembre del 2004 i el 26 de febrer del 2005, mentre va durar l’intent d’assalt de Sacyr.

Trucades

Notícies relacionades

L’informe, que enumera els èxits i fracassos de la seva activitat en diferents entorns, tant professional com a personal o judicial, disgrega aquestes trucades en 9.722 de mòbils de l’anomenat «grup hostil» al banc i només considera rellevant un 5% de les converses interceptades, en les quals emmarca les del mateix Miguel Sebastián, llavors director de l’oficina econòmica de la presidència del Govern; el vicepresident del Govern; Luis del Rivero o Emilio Botín.

A més de la vulneració de drets que suposa aquesta intromissió, a la peça també s’investiga el delicte de suborn que podria haver-se comès a l’acceptar regals per part de Villarejo. Allà s’emmarcarien els pagaments a Selhogar Confort, i el seu beneficiari sembla que seria l’excap de Seguretat del banc Julio Corrochano, per part de l’empresa Stuart & Mckenzie, de l’excomissari a la presó per més de 70.000 euros