Les quotes de les hipoteques continuaran baixant fins a mitjans d'any

L’abaratiment de les quotes de les hipoteques que va començar el juliol passat s’allargarà durant mig any més. Així es desprèn de la previsió de l’evolució dels tipus d’interès que el mercat maneja aquests dies i sobre la qual els bancs han dut a terme els seus pressupostos per al 2020. Es tracta d’un càlcul subjecte a variacions constants, ja que depèn del fet que l’economia, i en conseqüència la política monetària del Banc Central Europeu (BCE), evolucionin com s’espera. Però tant les entitats com els analistes i els inversors consideren que és altament probable que el preu dels diners presenti poques fluctuacions notables durant uns quants anys més.

Amb l’esclat de la crisi del deute públic europeu el 2012, el BCE va començar a abaixar els tipus oficials de referència de forma decidida per salvar l’euro. L’euribor,  al qual estan vinculades les majories de les hipoteques a Espanya i que teòricament mesura el preu al qual els bancs es deixen els diners entre si, va començar a caure en conseqüència. I ho va fer fins al punt d’entrar en negatiu el febrer del 2016 per primera vegada en la seva història, un territori inexplorat que no ha abandonat des d’aleshores i que implica que les entitats en lloc de cobrar-se entre si per deixar-se diners, es cobren per deixar-se’l. És a dir, en tornen menys dels que reben. 

L’efecte va ser que les quotes dels crèdits es van abaratir de forma gairebé ininterrompuda entre el febrer del 2012 i l’agost del 2018, amb una petita interrupció entre el març i el juny del 2014. L’expectativa que l’autoritat monetària apugés els tipus va fer que les hipoteques es comencessin a encarir el setembre del 2018. No obstant, el deteriorament de l’economia de la zona euro va portar el BCE a canviar de plans i anunciar que baixaria encara més els tipus, cosa que va provocar que les hipoteques tornessin a abaratir-se a partir del juny de l’any passat. 

Comparació favorable

La previsió és que ho continuïn fent fins al juny d’aquest any. Els crèdits s’actualitzen en funció de com està l’euríbor el mes determinat en què toca revisar el préstec respecte al seu nivell de dotze mesos abans: la quota puja si el valor present és més alt que el passat, i viceversa. La caiguda de l’estiu passat va ser tan aigualida que l’índex va marcar un mínim històric del -0,356% a l’agost. Posteriorment va començar a pujar, ja que les mesures del BCE del setembre van ser menys agressives del que s’esperava, però la comparació interanual continuarà beneficiant els hipotecats durant aquest primer semestre.

Per a la segona part de l’any s’augura una pujada de les quotes, però lleu. L’estimació és que, de mitjana anual, l’euríbor passi del -0,22% de l’any passat al -0,26% el 2020. Per a una hipoteca de 150.000 euros a 30 anys amb un diferencial del 0,99%, això suposaria una rebaixa anual d’uns 33 euros, si bé a l’abril –el mes que es preveu més beneficiós per als hipotecats– podria pujar als 130 euros, mentre que a l’agost –el més perjudicial– es produiria un encariment anual de 80 euros. Si es compleixen les previsions, l’euríbor pujaria el -0,19% el 2021 i el -0,07% el 2022, cosa que produiria un encariment anual d’aquesta hipoteca de 56 euros i 98 euros, respectivament. 

Qüestió d’anys

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Hi ha consens en la tendència previsible, però lleugeres diferències pel que fa als detalls. Unicaja, per exemple, preveu un euríbor del -0,3% aquest any, del -0,21% el que ve i del -0,11% el 2022. Algunes entitats creuen que l’índex tornarà a nivells positius el 2023, però CaixaBank ho retarda fins al 2024. «Hi ha dies més optimistes i altres de més pessimistes», resumia divendres passat el seu president, Jordi Gual, per a qui els tipus estaran plans fins a mitjans del 2021 i després començaran a pujar suaument. 

La qüestió de fons és si aquests tipus impulsats pel BCE, beneficiosos per als hipotecats però perjudicials per als bancs, estan servint o no per reactivar l’economia europea. La majoria del consell de l’autoritat monetària opina que sí, però una minoria sorollosa no hi està d’acord. «Mario Draghi va salvar l’euro. Però amb els tipus actuals no veig que aquesta transmissió de la política monetària estigui tenint lloc: no hi ha més demanda de crèdit i els estalviadors, si veuen que els seus estalvis valen menys, estalvien més», va criticar aquesta setmana Ana Botín, presidenta del Santander.