Els caixers automàtics també abandonen l'Espanya buidada

Sense possibilitat de treure diners en efectiu quan un vulgui: així es troben cada vegada més habitants de la denominada Espanya buidada pel creixent tancament d’oficines bancàries que abaixen la persiana i així deixen sense un servei bàsic aquests pobles eminentment agrícoles.

La localitat de Conquista, al nord de Còrdova, és una de les últimes que pateix aquesta situació, que amenaça d’estendre’s per altres pobles de la comarca de Los Pedroches, malgrat que fins ara aquesta província era una de les menys castigades per aquest fenomen.

Conquista té prop de 400 habitants, una economia basada en la ramaderia i en la feina que genera el pròxim latifundi de La Garganta –propietat del duc de Westminster–, i des del 25 de setembre passat no té cap oficina bancària oberta, ni cap caixer automàtic operatiu.

La situació és «complicada» i hi ha fins i tot veïns grans que cedeixen les claus de les seves targetes als més joves perquè els portin diners quan viatgen a la localitat amb caixer més pròxima, a 15 quilòmetres, o que no dubten a anar-hi amb taxi, segons assenyala a Efe l’alcalde, Francisco Buenestado.

Menys disponibilitat de metge

La pèrdua d’aquest servei s’afegeix a altres com la menor disponibilitat de metge a l’estiu, assegura aquest alcalde, que ara espera aconseguir una oficina mòbil bancària que es desplaci periòdicament al municipi, com passa a altres zones.

Cajasur és l’entitat que va tancar la seva última oficina a Conquista i, sense entrar a comentar aquest cas concret, des de l’entitat assenyalen a Efe que aquesta caixa té una «àmplia implantació» a les zones rurals, amb una gran cobertura a la província cordovesa: 128 oficines a 73 dels seus 76 pobles.

Aquesta xarxa «ha possibilitat» que Còrdova estigui entre les tres províncies d’Espanya amb menys volum de població sense oficina bancària, incideixen des de la caixa.

Jaén i Santa Cruz de Tenerife són les altres dues províncies que el 2017 comptaven amb sucursals a cada poble, segons l’últim informe elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i el Banc d’Espanya.

La meitat de pobles, sense oficina

Eren tres excepcions perquè la realitat és que el 2017 la meitat dels pobles d’Espanya ja no tenia cap banc obert: 4.109 nuclis rurals on viuen 1,25 milions de persones.

Aquest fenomen, conegut en alguns àmbits com a exclusió financera, és progressiu i en l’última dècada ha portat al tancament de gairebé 18.000 oficines a tot el territori.

La província de Salamanca és la més afectada (vuit de cada 10 pobles no compten amb oficina permanent) i molts dels habitants ja hi estan acostumats.

A Bañobárez (Salamanca), els seus més de 300 veïns fa uns 20 anys que no tenen oficina tot i que compten amb un agent financer del banc Santander i una furgoneta mòbil d’Unicaja Banco que va dues vegades al mes per poder fer les operacions necessàries, segons assenyala l’alcalde, José María Regalado.

La gent gran és qui «pateix» més les conseqüències però, en general, s’han aclimatat a aquesta nova situació, indica.

Oficines mòbils, banca ‘online’ i telefònica

Des d’Unicaja Banco afirmen que per salvar aquests obstacles compten amb alternatives com les agències financeres, oficines mòbils, la banca per internet i la banca telefònica.

D’aquesta forma, garanteix un servei «omnicanal i de proximitat» als clients de l’àmbit rural i de localitats amb menys habitants, especialment de les persones de més edat.

Bankia és una altra de les entitats amb aquest servei: compta amb 12 oficines mòbils que donen servei a 373 pobles de tot Espanya, amb una cobertura de 250.000 persones.

Aquest ‘ofibus’, com així l’han denominat, permet tenir un gestor als municipis, de mitjana, un parell de vegades al mes per poder fer la majoria de les operacions que podrien fer en una oficina fixa, apunten des de Bankia.

Pobles sense servei

Però, malgrat tot, continua havent pobles on avui cap banc o caixa dona servei mòbil: és el cas, per exemple, del municipi Martín de Yeltes (430 habitants), a Salamanca, que va deixar de comptar amb l’oficina ambulant el novembre passat.

L’alcalde, Eleuterio Fuentes, lamenta la situació perquè ara l’oficina i caixer més pròxims són a set quilòmetres: els grans «han de demanar el favor» per veure qui els porta.

Per això, han començat a protestar per aconseguir que, almenys, torni l’oficina mòbil al poble.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Des de la Xarxa Espanyola de Desenvolupament Rural (REDR) consideren que l’accés a serveis financers hauria d’estar assegurat a tots els territoris i demana col·laboració entre administracions i empreses perquè cap poble pateixi aquestes carències.

Per a REDR es tracta d’una qüestió de «justícia» i defensa que no es pot parlar del fenomen de la despoblació «i continuar comprovant com els habitants rurals es veuen cada vegada més desplaçats i abandonats».