L'agenda econòmica del nou Executiu

El Govern planteja vuit eixos per a la seva contrareforma laboral

La derogació de l'acomiadament per baixes mèdiques podria sortir ja del primer Consell de Ministres

Patronal i sindicats ja van avançar fa un any frenar els abusos en la subcontractació

rosas46319509 yolanda dia y reyes maroto200111124148

rosas46319509 yolanda dia y reyes maroto200111124148 / JOSE LUIS ROCA

5
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

La nova ministra de Treball, Yolanda Díaz (UP), assumirà aquest dilluns el càrrec amb la tasca prioritària d’encarrilar els vuit eixos per desmuntar la reforma laboral del 2012 que figuren en l’acord del Govern de coalició entre PSOE i Unides Podem. La major part de les tasques apareixen formulades de forma oberta, per deixar espai al diàleg polític i social.

«Avui tenim una majoria parlamentària que pot garantir aquestes modificacions», va dir el president del Govern, Pedro Sánchez, en el debat d’investidura en relació amb les qüestions més urgents. En aquest consens, va incloure el PNB i ERC. La major part de les tasques, no obstant, pretenen ser encarrilades a través del diàleg social amb patronal i sindicats. «Nosaltres hem plantejat no una derogació completa, sinó mirar cap al futur», va afegir el president en el debat d’investidura per intentar concloure el debat nominalista sobre si l’acord de coalició planteja una derogació total o parcial de la reforma laboral del 2012. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, admet que «caldrà parlar de la reforma laboral, si és que cal fer-ho». Els líders d’UGT i CCOO, Pepe Álvarez i Unai Sordo, apressen el Govern perquè posin fil a l’agulla amb les vuit tasques pendents: 

1.- Acomiadament per baixes mèdiques

 El Govern de coalició situa entre les tasques més urgents la de derogar l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors que permet acomiadar amb 20 dies d’indemnització (en lloc de 33 o 45) treballadors amb baixes intermitents per malaltia, tot i que estiguin justificades per un metge.

Fonts socialistes no descarten que la derogació d’aquest aspecte sigui abordat en la primera reunió del Consell de Ministres, aquest mateix dimarts, ja que sembla existir majoria parlamentària suficient i anunciar-ho permetria al nou Govern enviar un senyal molt clar sobre la seva identitat. A més, és una cosa que exigeixen de manera urgent els sindicats i que ha provocat actes de protesta de treballadors. Les organitzacions patronals, no obstant, advoquen per mantenir aquest article.

2.- Ultraactivitat dels convenis

Si després de vençut un conveni col·lectiu passa un any sense que s’aconsegueixi negociar-ne un de nou, l’empresa pot aplicar el conveni superior que sigui d’aplicació (sectorial o territorial). El document roig-i-morat planteja derogar aquesta disposició i recuperar la pròrroga automàtica (ultraactivitat) del conveni vençut en tant no se’n negociï un de nou.

Aquest és un dels aspectes en els quals patronal i sindicats no es van posar d’acord el febrer del 2019, quan les dues parts avançaven en altres qüestions del diàleg social.

3.- Prioritat del conveni sectorial

Patronal i sindicats tampoc van aconseguir posar-se d’acord llavors en canviar les regles del joc per tornar al conveni sectorial prioritat sobre el d’empresa.

Ara el pacte entre PSOE i UP planteja derogar aquest aspecte per garantir que cap conveni d’empresa inclogui pitjors condicions que el sectorial.

4.- Subcontractes

En la primera part del 2019, els agents socials sí que van aconseguir alguns avenços per modificar alguns aspectes de la reforma laboral en matèria de subcontractacions. L’abús en les condicions laborals de les cambreres de pis (kellys) subcontractades pels hotels a empreses de servei va posar de cara a aquest problema. Segons va relatar llavors a EL PERIÓDICO el president de la CEOE, Antonio Garamendi, la patronal estava d’acord que les empreses que subcontracten apliquin als seus empleats les condicions del conveni sectorial corresponent als serveis prestats (el del conveni de neteja, en aquest exemple), però rebutjava aplicar el conveni de l’empresa receptora d’aquests serveis (el de la firma hotelera, seguint l’exemple), tal com pretenen les organitzacions sindicals.

Ara, l’article 42 de l’Estatut dels Treballadors tornarà a la taula del diàleg social amb el propòsit, a més, de limitar la subcontractació a «serveis especialitzats aliens a l’activitat principal de l’empresa».

5.- Condicions del contracte

L’acord de coalició també pretén «limitar» la capacitat de modificació unilateral de les condicions del contracte per part de l’empresa quan no existeix un acord amb el treballador o els seus representants (article 41 de l’Estatut dels Treballadors).

6.- Inaplicació dels convenis

En la mateixa línia que al bloc anterior, també es planteja «revisar» el mecanisme de desvinculació d’un conveni col·lectiu perquè només sigui possible deixar d’aplicar el salari pactat quan existeixin «causes econòmiques greus», com l’existència de pèrdues, que ho justifiquin. Actualment és possible fer-ho al·legant que durant dos trimestres consecutius el nivell de vendes ha sigut inferior al registrat en el mateix període de l’any anterior.

7.- Causes de l’acomiadament

Des del 2010, la legislació permet un acomiadament més barat (20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats) quan es presenten causes econòmiques (pèrdues actuals o previstes o dos trimestres amb caigudes en les vendes), tècniques, organitzatives o als productes i serveis que ofereix l’empresa.

L’acord entre PSOE i UP pretén delimitar la definició d’aquestes causes que permeten esquivar una indemnització major en cas d’acomiadament (de 33 o 45 dies per any treballat i un màxim de 24 de mensualitats). «La idea és recuperar el principi de proporcionalitat i de causalitat», expliquen les fonts socialistes consultades.

En aquest bloc, a més, l’acord de coalició planteja reforçar el paper de la Inspecció de Treball i de l’autoritat laboral en el control dels acomiadaments col·lectius i expedients de regulació per garantir que es compleixen els mecanismes d’informació, consulta i mediació. «No ens plantegem recuperar l’autorització administrativa prèvia, que ja no hi ha a cap país europeu», apunten aquestes fonts

8.- Contractació

Notícies relacionades

L’acord ‘roig-i-morat’ planteja simplificar i reordenar el menú dels contractes de treball per reforçar el principi de causalitat en la contractació temporal i les sancions en cas de frau. En aquest sentit, també es planteja revisar els contractes formatius, afavorir l’ús del contracte fix discontinu o reforçar el control de la contractació a temps parcial

Pros i contres dels canvis

La reforma laboral del 2012, impulsada pel Govern de Mariano Rajoy (PP), va aplicar diversos passos de rosca a la legislació prèvia del 2010 que ja havia impulsat el socialista Rodríguez Zapatero. Els canvis del 2012 buscaven afavorir un abaratiment dels costos laborals que permetés a les empreses afrontar l’empenta de la crisi econòmica evitant un major nombre d’acomiadaments o abaratint-los, en el seu cas.Els mecanismes que van permetre aquest abaratiment –com la capacitat de l’empresari de modificar les condicions del contracte de forma unilateral– s’han continuat aplicant en la fase de creixement de l’economia, cosa que ha contribuït a retardar fins al 2019 la recuperació del poder adquisitiu del salari mitjà del 2007.Molts dels canvis que ara planteja l’acord per al nou Govern de coalició entre PSOE i UP busquen limitar l’aplicació d’aquells mecanismes a empreses amb dificultats greus i no, a les que busquen guanyar competitivitat exclusivament a través d’uns menors costos salarials.El PP i la patronal CEOE adverteixen del risc de frenar l’ocupació o destruir-la si les empreses perden competitivitat.