27 set 2020

Anar al contingut

Retard governamental

Sense notícies del salari mínim català

El Govern acumula un mes de retard a la publicació de l'informe sobre quina hauria de ser la quantia d'un SMI català i com es vertebraria

Gabriel Ubieto

23/10/2019 El vicepresidente de la Generalitat, Pere AragonÃ?s sentado en su escaño en una sesión plenaria en el Parlament de Catalunya, celebrada una semana después de conocerse la sentencia del juicio del ’procés’, en Barcelona (España), a 23 de octubre de 2019.,

23/10/2019 El vicepresidente de la Generalitat, Pere AragonÃ?s sentado en su escaño en una sesión plenaria en el Parlament de Catalunya, celebrada una semana después de conocerse la sentencia del juicio del ’procés’, en Barcelona (España), a 23 de octubre de 2019., / David Zorrakino - Europa Press (Europa Press)

Aquest 1 de desembre fa exactament quatre mesos que el vicepresident, Pere Aragonès, compareixia oficialment per anunciar l’elaboració d’un informe detallat sobre quin hauria de ser el salari mínim interprofessional a aplicar a Catalunya. El dirigent republicà es va comprometre, amb l’aval del Consell Executiu, a tenir una xifra, i un estudi que li donés recolzament, en un termini de tres mesos. Ja en van quatre i des del Departament de Economia admeten que aquest document no veurà la llum fins, com a mínim, a mitjans de desembre. Les patronals i els sindicats més representatius, d’altra banda, responen amb el mateix vocable sobre si disposen d’alguna informació sobre aquest tema: «no».

El Govern va tard amb aquest tema i l’argument que donen des d’Economia és a causa de la «complexitat» de la matèria. I va per llarg, ja que una vegada l’Executiu català tingui clara la xifra d’aquest SMI a la catalana, s’haurà de posar a negociar amb les patronals i els sindicats. Un element indispensable en aquesta equació, ja que l’autonomia catalana manca per complet de competències en matèria de SMI. Per tant, les úniques dues vies que té la Generalitat per tirar endavant el seu projecte són que els agents econòmics que negocien els convenis assumeixin aquesta xifra de referència i que aquesta la inclogui la mateixa Administració en les adjudicacions de contractes públics.

En els contractes públics i a les seves taules retributives, depenent de la quantia que Economia acabi recomanant al seu informe. El sindicat independentista Intersindical-CSC, amb forta presència entre el funcionariat de l’Administració de la Generalitat, xifra en prop de 3.000 els treballadors que fan una jornada completa i cobren menys de 1.300 euros; la seva proposta de SMI català. A finals de novembre aquesta central va iniciar una campanya pública per reivindicar un salari mínim sota aquestes condicions. «Els 900 euros actuals són clarament insuficients per al cost de la vida a Catalunya. Amb una pujada de 1.300 euros s’incentivaria el consum local i les primeres beneficiades serien les pimes», afirma el portaveu de la ‘Inter’ Sergi Perelló.

Opina diferent el president de la patronal catalana de les petites i mitjanes empreses Pimec, Josep González, que considera «molt excessiva» aquesta xifra dels 1.300 euros. «No és que siguem contraris al fet que l’SMI vagi pujant, però un augment tan elevat de cop tindria un impacte molt  negatiu sobre l’economia», diu. González capgira l’argument de l’Intersindical-CSC sobre les diferències entre el cost de la vida a Catalunya i altres comunitats, i assenyala la gran diferència entre els preus de Barcelona i els de la resta del territori català.  

Donar continuïtat a l’AIC

Les patronals i sindicats amb representació majoritària no es mostren entusiasmats amb la idea que va transmetre fa quatre mesos el vicepresident Aragonés. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, considera que la via per negociar pujades salarials ha de ser la negociació col·lectiva juntament amb els sindicats i aposta per donar continuïtat a l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC). Aquest conveni de convenis, firmat el juliol del 2018 i amb vigència fins al 2020, es fa eco dels acords estatals en matèria salarial. Com el que estableix que a final del 2020 no hi ha d’haver cap conveni amb salaris per sota dels 1.000 euros mensuals.

«Aquest és el nostre camí; si el Govern vol assumir aquests compromisos en la contractació pública o reforçar-los, endavant», afirma el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco. «Tot el que empenyi cap endavant els salaris serà benvingut», afirma el seu homòleg de l’UGT de Catalunya, Camil Ros. «La patronal s’ha de mullar», afegeix, una mica escèptic. Ja que tot acord que pugui impulsar el Govern al terreny privat serà sempre dins de la voluntarietat de les parts,perquè manca de capacitat normativa.  

«Ser conseqüent»

On més marge disposa la Generalitat és a través dels plecs de condicions de les licitacions públiques. Allà pot imposar, com ja han fet altres administracions com l’Ajuntament de Barcelona, una quantia salarial mínima per accedir als contractes. En el cas del consistori català, organismes com Barcelona Activa només col·laboren amb empreses que es comprometen a pagar un sou de 1.000 euros i un contracte mínim de sis mesos.

No obstant, el president de Pimec avisa el Govern que ha de ser «conseqüent» amb les repercussions de les pujades salarials que promogui. «Si volen millorar les condicions han d’estar disposats a assignar més recursos», afirma González, contrari que siguin les butxaques dels empresaris les que carreguin exclusivament amb els possibles increments. El líder de Pimec parla amb el coneixement que les pimes serien les més afectades d’un hipotètic augment del salari mínim, ja que quan Pedro Sánchez va pujar l’SMI a 900 euros, el 60% dels treballadors afectats treballaven en una pime.

Acompanyament públic

Aquest acompanyament des del sector públic ja s’ha demostrat imprescindible en alguns sectors amb l’última pujada a 900 euros de l’SMI que va fer Pedro Sánchez. Els centres especials d’ocupació per a persones amb discapacitat, que paguen a la gran majoria dels seus treballadors el salari mínim i que estan fortament subvencionades públicament han protagonitzat diverses protestes en els últims mesos. En aquest sector treballen 16.333 persones a Catalunya i des dels centres denuncien que l’aportació pública no ha pujat amb la mateixa intensitat que el salari mínim, cosa que ha provocat grans desajustos en els seus comptes.

Un altre dels camps afectats podria ser el sistema de Formació Professional (FP) en la seva modalitat dual, ja que la idea és vertebrar la remuneració dels seus alumnes mitjançant una beca equivalent a l’SMI.