Els alts directius de l'Ibex 35 cobren 123 vegades més que els seus empleats

El 2018, el sou mitjà en les 35 empreses més grans que cotitzen a la borsa espanyola(l’Ibex 35) es va reduir una mitjana de l’1,2%, mentre el dels seus alts directius es va incrementar el 6%. Com a resultat d’això, de mitjana, el màxim responsable d’una empresa de l’Ibex 35 cobra 123 vegades més que un treballador mitjà de les plantilles. A més, el 2018 hi ha empreses que han triplicat i quadruplicat els salaris dels seus màxims responsables.

Aquesta és una de les conclusions més cridaneres de l’informe anual que elabora l’oenagé Oxfam Intermón sobre algunes pràctiques de les empreses que integren l’Ibex 35. Trenta de les 35 empreses de l’Ibex mantenen 805 filials en paradisos fiscals (el 6% menys que l’any anterior), si bé hi ha cinc d’elles (Aena, Bankia, Ence, Colonial i Merlí) que no tenen presència en aquest tipus de territoris.

Indicadors de desigualtat

«Les empreses de l’Ibex 35 propicien l’augment de la desigualtat a causa de les enormes diferències salarials, a la bretxa salarial de gènere, a la insuficient proporció dels seus guanys que paguen d’impostos i a l’alt percentatge de beneficis que destinen al pagament de dividends als seus accionistes», afirma l’informe, elaborat per Miguel Alba, economista expert en desigualtat i empreses.

El text posa en evidència que, de mitjana, tres de cada quatre euros de beneficis que obtenen aquestes grans empreses es destina al pagament de dividends (en lloc d’anar a recapitalitzar l’empresa o reinvertir-lo).

La bretxa salarial de gènere en les empreses que van acceptar respondre al qüestionari d’Oxfam dona un sou mitjà de les dones inferior en un 15% al dels homes. Sis empreses (Aena, Arcelor Mittal, IAG Iberia, Immobiliària Colonial, Merlin Properties i Siemens Gamesa) no van aportar dades a Oxfam sobre les seves retribucions per gènere.

Després de combinar els resultats obtinguts per cadascuna de les empreses de l’Ibex en desigualtat salarial, bretxa de gènere, presencia en paradisos fiscals, tipus efectiu suportat en l’impost de societats i repartiment de dividends, Oxfam arriba a la conclusió que Arcelor Mittal, IAG Iberia i Mapfre són les tres companyies que més contribueixen a la desigualtat, mentre que Acerinox és la que presenta un balanç més positiu

Per a cada un dels aspectes analitzats, no obstant, destaquen unes empresa o d’altres.

Paradisos fiscals

Amb un total de 207, el Santander destaca com la firma amb més nombre de filials en territoris de baixa tributació (com Irlanda) amb secretisme financer (com Delaware, als EUA) o inclosos en la llista de paradisos fiscals de la UE a data de novembre del 2018 (Bahames, Bermudes, Jersey, Panamà i d’altres). El segueix ACS (102 filials) i Repsol (70).

Es calcula que la desviació de beneficis empresarials cap a paradisos fiscals li costa a Espanya l’equivalent al 13% de la recaptació de l’impost de societats (uns 3.250 milions d’euros). El territori preferit per les empreses de l’Ibex 35 és Delaware (352 filials), seguitd’Holanda  (119), Irlanda (75) i Luxemburg (56).

Abismes salarials

Inditex és l’empresa en què hi ha una distància més gran entre el que guanya el seu primer executiu i la mitjana de la plantilla (455 vegades), seguida de Naturgy (424 vegades). La menor distància es constata a Aena (4 vegades), Bankia (15) i Red Eléctrica (18); les tres, amb capital públic.

Notícies relacionades

L'impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles: fiscalitat verda per a fer front al canvi climàtic

Unión Suiza dissenya el seu 185è aniversari

Tres empreses van pagar el 2018 més de 10 milions al seu màxim responsable: Naturgy (15,5 milions), ACS (13,5) i Santander (11).

El 2018 Siemens Gamesa va reduir a la quarta part el salari del seu primer executiu; Indra el va rebaixar a un terç i a Banc Sabadell va guanyar 2,7 vegades menys que l’any passat. En contrast, Naturgy el va multiplicar per 4,5 vegades el 2018; Bankinter el va triplicar i Cellnex va quedar dues vegades per sobre del 2017.