L'FMI confirma la desacceleració espanyola i rebaixa el seu creixement una dècima

Els seus analistes preveuen que Espanya creixi aquest any un 2,2%, la xifra més baixa des del 2015

L'economia global tancarà el 2019 amb el pitjor registre de creixement des de la crisi financera

zentauroepp49302534 cornella 02 08 2019 sociedad reportaje de itziar gomez   una190816163333

zentauroepp49302534 cornella 02 08 2019 sociedad reportaje de itziar gomez una190816163333 / ELISENDA PONS

3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia

L’economia espanyola continua perdent el seu estatus d’alumna avantatjada a la zona euro per acostar-se progressivament a la mediocritat generalitzada que impera al continent. El Fons Monetari Internacional ha confirmat aquest dimarts la desacceleració espanyola al rebaixar una dècima les seves previsions de creixement per als dos pròxims anys. El 2019 quedaria al2,2% del PIB, el pitjor registre des del 2015, tot i que encara un punt per sobre de la mitjana de l’eurozona, mentre que el 2020 quedaria en l’1,8%. La retallada de l’FMI és més suau que el vaticinat al setembre pelBanc d’Espanya, però serveix per il·lustrar les dificultats de l’economia nacional per nedar a contracorrent en plena frenada de l’activitat global. L’economia mundial creixerà aquest any al pitjor ritme des de la crisi financera del 2008. 

Si hi ha una bona notícia a l’informe de l’FMI presentat aquest matí a Washington, on l’organisme internacional celebra aquesta setmana la seva Assemblea Anual, és precisament la falta de notícies sobre la imminent recessió amb què s’especula des de fa algun temps. Ni hi és ni se l’espera, tot i que els riscos continuen accentuant-se amb la «desacceleració sincronitzada» del 90% de les economies del planeta, la qual cosa es tradueix en un creixement global del 3% per a aquest any, tres dècimes menys del previst a l’abril. «La debilitat del creixement està impulsada per l’accentuada caiguda en l’activitat industrial i el comerç global, amb aranzels més alts i una prolongada incertesa en la política comercial que està afectant la inversió i la demanda per als béns de capital», ha dit l’economista cap de l’FMI, Gita Gopinath

Els seus economistes calculen que la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina es menjarà un 0,8 del PIB global el 2020 si els dos països no arriben abans a un acord per solucionar les seves diferències. De moment ha aconseguit que els intercanvis comercials globals caiguin fins a la seva xifra més baixa des del 2012. A la incertesa creada per l’agressiu proteccionisme de la Casa Blanca, cal afegir-hi les dificultats per les quals passa la indústria de l’automòbil, que va veure l’any passat com queien les seves vendes globals un 3%. Tant a l’eurozona com a la Xina li està costant adaptar-se als nous estàndards per a les emissions

Sumats tots aquests factors, el dibuix subjacent és un creixement anèmic en les grans economies industrialitzades, gairebé totes amb retallades en les seves previsions. Els EUA en surten més ben parats, amb unes expectatives per a aquest any del 2,4% i del 2,1% el 2020. La mitjana de la zona euro es queda en l’1,2%, arrossegada pel pobre paper d’Itàlia, que voreja la recessió amb una previsió de creixement del 0%; Alemanya, del 0,5%, i de França, de l’1,2%. En els mateixos números està el Regne Unit, incapaç de pactar una sortida ordenada de la Unió Europea, mentre queel Japó no arriba ni tan sols a l’1%. L’economia xinesa també continua perdent pistonada i s’espera que acabi el 2019 amb un creixement del 6,1%, el més baix dels últims anys. 

Notícies relacionades

«En general, les febles exportacions han llastat l’activitat a la zona euro des de principis del 2018, mentre la demanda domèstica es mantenia ferma», assegura l’informe del Fons, que demana als països europeus amb marge de maniobra que utilitzin la política fiscal per estimular l’activitat. Per als més endeutats, com Espanya i Itàlia, els recomana que continuïn reduint els seus nivells de deute per fer front a una eventual recaiguda. L’atur, mentrestant, continuarà baixant gradualment a la península. Del 15,3% el 2018 passarà al 13,9% el 2019 i al 13,1% el 2020, segons les previsions de l’FMI. 

A l’horitzó, els riscos d’una aturada encara més brusca han augmentat. «Un increment de les tensions comercials i geopolítiques, incloent-hi els riscos associats al brexit, podria pertorbar encara més l’activitat econòmica i descarrilar la fràgil recuperació en curs en les economies emergents i la zona euro», afirma Gopinath. Per realçar el vol, l’economista en cap de l’FMI ha reclamat una treva comercial i més multilateralisme, el bé més escàs en aquests temps de nacionalisme desencadenat.