Les noves tecnologies ja empenyen les empreses a intensificar la formació de les seves plantilles

La irrupció de les noves tecnologies ja és una realitat consolidada a moltes empreses i no fa falta mirar gaire endavant per visualitzar les grans transformacions que provocaran a les seves plantilles. Així ho constata un informe recent del World Economic Forum, en col·laboració amb Linkedin, que apunta que en un període de cinc anys els robots passaran de treballar el 29% de les hores que fan actualment al voltant del 42%.

La digitalització i automatització de l’activitat econòmica tindrà un efecte directe sobre les companyies i els seus treballadors i les habilitats requerides per gestionar-la no seran les mateixes avui que el 2022 (el període estudiat per l’informe). Les professions relacionades amb l’internet de les coses, la intel·ligència artificial o la tecnologia de dades seran els principals sectors a l’alça durant el pròxim lustre a tot el món, tot i que especialment a l’est d’Europa i Àsia central, l’Orient Mitjà i el nord de l’Àfrica i Llatinoamèrica i el Carib, per ordre d’intensitat.

«Actualment ja hi ha escassetat d’aquest perfil de professionals en el mercat. La tecnologia avança tan ràpid, que la demanda de professionals amb aquests coneixements arriba pràcticament abans que les matèries s’incloguin en els currículums acadèmics oficials», afirma la responsable d’estudis d’InfoJobs, Neus Margalló. 

El futur, almenys a curt termini, no passa tant per introduir un robot amb forma d’humà a les cadenes de muntatge, sinó a sumar personal a les oficines. Concretament els professionals del ‘big data’ són els que tenen més números de passar a engrossir les plantilles, ja que el 85% de les empreses reconeixen que abans del 2022 hauran incorporat un perfil d’aquest tipus a les seves files. Els programadors (75%) i els experts en l’internet de les coses (75%) també són professionals amb molt mercat per davant. 

I això anirà en paral·lel a la transformació dels llocs de treball. L’informe del World Economic Forum i els experts consultats coincideixen que l’esmentada transformació no implicarà tant la creació de nous llocs de treball des de zero, sinó la mutació de determinats processos dins d’una mateixa ocupació, entre els quals es pugui inserir el complement d’una màquina o ‘software’. Concretament el 59% dels treballadors de tot el món són conscients que veuran canvis significatius en la seva rutina abans del 2022. 

¿Qui assumirà la formació necessària?

La transformació del model productiu necessitarà una reformació dels que hi treballen. «Una de les claus serà posar a disposició dels treballadors o futurs treballadors diferents metodologies per formar-se en un mateix tema i que sigui el professional qui faci seva la que casi millor amb la seva visió o projecte», assenyala la directora del Servei de Carreres Professionalsd’ESADE, Maria Obiols. 

En aquest sentit, a curt termini les empreses preveuen descarregar en els seus treballadors la responsabilitat de reciclar-se per encarar els canvis tecnològics. Mentre una de cada quatre companyies veu poc probable o directament descarta apostar per cursos de formació per a les seves plantilles; dues de cada tres empreses esperen que els seus treballadors s’adaptin i s’actualitzin als nous escenaris. 

Especialment entre els treballadors amb menys formació, ja que només un terç de les empreses prioritzarà formar aquelles persones amb un alt risc de perdre el seu lloc de feina a causa de l’automatització; deu punts per sota dels que prioritzaran els de perfil mitjà-alt. El secretari de Treball i Economia de CCOO de Catalunya, Ricard Bellera, insisteix que el sector públic ha d’assumir un lideratge en aquest aspecte per evitar aquest biaix. «Les empreses només invertiran en la formació que puguin rendibilitzar ràpidament, la qual cosa difícilment passarà per la paritat de gènere o els treballadors de més edat», apunta. 

Formació contínua

Notícies relacionades

El futur de l'ocupació: robots seleccionant persones

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La directora de Formació i Ocupació Pimec, Silvia Miró, considera clau dotar de més recursos públics per a la formació contínua i que aquesta ha de posar molt més el focus en les competències digitals. El 2018, segons les últimes dades disponibles del Consorci per a la Formació Contínua, la Generalitat va destinar 35 milions d’euros, una xifra que dobla la de fa cinc anys, però que porta estancada des de la pròrroga pressupostària del 2017.

I les universitats públiques tenen per davant la missió de reinventar-se, per formar els treballadors de demà en oficis que avui encara no estan inventats. «No es si ara mateix estem prou preparats, però hem d’articular institucions que vagin aprenent i pensar quin coneixement generem i per a qui», afirma el director acadèmic del Centre per a la Innovació en Aprenentatge i Coneixement de la UPF, Manel Jiménez. «Si no correm el risc que unes quantes grans empreses es converteixin en universitats corporatives», conclou.