Tots els organismes empitjoren les seves previsions però eviten la paraula «recessió»

Fa un any, amb la recuperació a tota màquina a l’economia mundial, la directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, va fer una recomanació: “Reparem la teulada ara que brilla el sol”. Estava apel·lant a aprofitar la bonança per reconstruir tot el destrossat per la gran recessió del 2008, que va despullar els sistemes financers de tot el món i va ensenyar les vergonyes d’unes economies endeutades fins al capdamunt mentre va inundar d’atur i desigualtat països com Espanya.

“Fa sis mesos, vaig assenyalar que s’acostaven tempestes. Avui el temps és cada vegada més inestable” va resumir Lagarde aquest dimarts, en un discurs inquietant, previ a la reunió de primavera de l’FMI i del Banc Mundial del 12 al 14 d’abril. El seu símil meteorològic transmet que ja comença a ser molt tard per “arreglar la teulada” i que existeix el risc que la nova “nuvolada” descarregui sobre un terreny encara enfangat per la crisi anterior.

Ara la qüestió és quanta pluja descarregarà aquesta “nuvolada”. O bé, si les dificultats que s’acosten seran lleugeres i transitòries o si al contrari seran l’avantsala d’una temuda recessió.

Recessió llunyana

L’FMI revisarà a la baixa les seves previsions aquesta setmana. El 70% de l’economia mundial està en desacceleració, amb els EUA, la Xina, el Japó, o la Unió Europea en aquest grup. Però Lagarde  ha anticipat que l’organisme no veu recessió a l’horitzó, almenys “a curt termini”.

De moment, les esperances es concentren en l’expectativa d’un cert repunt del creixement en el segon semestre del 2019 i al 2020, que l’FMI reconeix com a “precari” i “vulnerable” a una llista inacabable de riscos a la baixa que inclou les possibilitat d’un ‘brexit dur’, la guerra comercial entre la Xina i els EUA, el proteccionisme, Itàlia, un nivell de deute superior al de l’anterior precrisi o la hiperreacció dels mercats financers.

Efecte rebot

Les previsions de l’FMI, l’OCDE i el BCE  confien en aquest rebot a partir del segon semestre i projecten millors taxes de creixement per al 2020 que per al 2019. La pregunta és ¿per què? i el director de Conjuntura i Economia Internacional de Funcas, Raymond Torres, al·ludeix a dos tipus de causes.

“En primer lloc, l’actual desacceleració es deu en part a factors transitoris (tensions comercials entre la Xina i els EUA, incerteses entorn del ‘brexit’, revoltes socials a França, adaptació del sector de l’automòbil a una nova normativa mediambiental, crisi d’alguns països emergents). I s’espera que aquests factors transitoris desapareguin o s'atenuïn durant els pròxims trimestres”, assenyala Torres.

“En segon lloc, no hi ha desequilibris fonamentals similars als que van provocar la crisi del 2008 o la recaiguda del 2011 i 2012. Per això s’hauria d’evitar una recessió”. No obstant, el director de Funcas admet que “no és descartable que les previsions pequin d’optimisme, una vegada més”.

“En la mesura que s’espera que s’arribi a un acord entre la Xina i els Estats Units sobre comerç i que el tema britànic es resolgui sense una sortida sense acord, es pot esperar que el comerç global i el creixement es recuperin lleugerament el 2020”, afegeix als anteriors arguments Miguel Cardoso, economista en cap per a Espanya a BBVA Research.

A més, els bancs centrals dels EUA i de la zona euro (la FED i el BCE) han decidit retardar les pujades de tipus d’interès per continuar transmetent respiració assistida a les seves economies. Fins i tot no es descarta el contrari, alguna nova retallada de tipus als EUA, entreveu José Ramón Guijarro, director el servei d’estudis de Bankia.

Del sector exterior, a la butxaca

Pel costat de la política fiscal, Alemanya, que va estar a un pas de la recessió tècnica al final de l’any passat, ja ha anunciat un pla d’estímul que contribueixi a treure a la superfície una economia amb la indústria molt ferida. Les comandes de les fàbriques alemanyes van registrar al febrer la seva caiguda més important en dos anys i els analistes han rebaixat a la meitat les seves previsions de creixement per a l’economia germànica el 2019, de l’1,9% al 0,8%

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

La desacceleració de les economies s’està colant per les finestres del sector exterior, colpejades pel proteccionisme i les guerres comercials. Segons l’anàlisi que fa el director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Oscar Arce, per a la zona euro, el debilitament de les exportacions “estaria començant a traslladar-se a la inversió de les empreses”, com mostren els indicadors a la baixa de comandes industrials. L’impacte de tot això sobre l’ocupació “planteja alguns riscos sobre el consum de les llars de l’UEM”, remata Arce, i aconsegueix descriure l’enrampada que viatja des del debilitament exterior fins a la butxaca de les famílies.

Espanya no és aliena al debilitament de les exportacions, però aquest efecte està sent compensat amb un consum més elevat i inversió en construcció. Es preveu un creixement del 2,2% per a aquest any (davant el 2,6% del 2018), el doble que el previst per a la zona euro i, almenys de moment, el diagnòstic d’economia espanyola sembla respondre a la “suau desacceleració” a què es refereix la ministra d’Economia, Nadia Calviño.