El BCE allarga la travessia del desert dels bancs espanyols

El març del 2016, només quatre dies després que el Banc Central Europeu (BCE) prengués la inèdita decisió de baixar els tipus d’interès al 0%, José Ignacio Goirigolzarri va aconseguir resumir el sentir majoritari del sector financer en termes bíblics: la banca s’encaminava a una “travessia del desert” que duraria “dos o tres anys”. El president de Bankia, no obstant, es va quedar curt en el seu vaticini. La recent decisió de l’autoritat monetària de retardar almenys fins a finals d’aquest any el primer encariment dels diners des del 2011 ha allunyat encara més la “llum al final del túnel” que l’executiu va creure veure a mitjans del 2017 i, després d’assumir el seu error, també el gener passat.

Per a un lector casual pot resultar xocant que els bancs tinguin dificultats, tenint en compte els increments de beneficis que han anat reportant els últims anys. Però el cert és que les entitats financeres tenen un problema de rendibilitat. El juny passat es va situar en el 7% en relació amb el seu capital (ROE), un percentatge encara inferior al cost que els suposa aconseguir aquest capital (COE), superior al 10%. És dolent per als seus propietaris, ja que perjudica les entitats en borsa, però també per a l’economia, perquè limita el crèdit i n’endureix les condicions. Un informe del Banc d’Espanya d’aquesta setmana ha posat en evidència precisament que les entitats han escurçat terminis, elevat comissions i demanat més actius col·laterals en garantia durant els últims anys com a conseqüència dels tipus baixos i negatius, particularment les menys solvents.

Mesos o anys

La situació sembla que continuarà. La gestora Ethenea estima que la primera pujada de tipus es produirà el primer semestre del 2020. Juan Antonio Cabrera, director d’anàlisi i assessorament de mercats financers del servei d’estudis de Bankia, és més pessimista: creu que el “més probable” és que el BCE comenci per cobrar menys als bancs per guardar-los els diners (del 0,4% al 0,25%) i apunta que la corba de tipus indica que això no es produirà “fins al desembre del 2020”. Alguns analistes fins i tot estimen que els diners no s’encariran fins que canviï el cicle econòmic, una cosa que encara pot trigar anys a produir-se. I en qualsevol cas, l’entorn de tipus baixos “ha vingut per quedar-se,com va advertir recentment José María Roldán, president de la patronal bancària AEB”.

Els tipus baixos perjudiquen els ingressos dels bancs perquè redueixen l’interès que cobren pels crèdits antics, i alhora les entitats no s’han atrevit a cobrar als seus clients particulars i pimes pelsdipòsits, tot i que han de pagar per ells al banc central, per temor de perdre’ls. El nou retard del BCE encara no s’ha deixat sentir enl’euribor, però ho farà. “La seva incidència es deixarà notar en la seva evolució durant els pròxims mesos, ja que és poc probable que reiniciï la tendència alcista que venia registrant des de maig de l’any passat fins a l’estiu que ve i quan ho faci es produirà amb una intensitat molt suau”, apunta Cabrera.

Receptes per solucionar-ho

Davant d’aquest problema de rendibilitat, el Banc d’Espanya va començar ja el juny del 2015 a instar els bancs a plantejar-se fusions, cobrar més comissions i retallar les seves despeses via tancamentsd’oficines  i retallades de plantilla. Des d’aleshores ve insistint en el mateix mantra. I això tot i que, des dels màxims del 2008, la xarxa d’oficines ja s’ha reduït en més d’un 40% i el nombre de treballadors en més d’un 30%. L’actual governador, Pablo Hernández de Cos, va tornar a receptar al sector el desembre passat “acomodar les despeses a la nova mida dels balanços, buscar fonts alternatives d’ingressos i millorar l’eficiència”, tenint en compte que no “es preveu un creixement extraordinari dels saldos agregats de crèdit a curt o mitjà termini” que compensi els tipus baixos.

En relació amb les fusions, va assegurar que les entitats “saben els reptes que tenen perquè venen imposicions regulatòries en què no caben llocs intermedis”. El missatge va especialment dirigit alsbancs mitjans. De moment només s’ha anunciat la de Liberbank amb Unicaja, però al mercat es preveuen noves operacions. “Sens dubte veiem espai per a més consolidació, particularment entre les entitats mitjanes. Podria ser una oportunitat perquè els bancs reforcin i diversifiquin les seves franquícies, guanyin mida, i dilueixin l’impacte de les seves bases de costos fixos, mentre facilitaria les seves inversions en informàtica i digitalització i els donaria accés als mercats de capitals més fàcilment”, ha apuntat Standard & Poor’s en un informe aquesta setmana.

Opinions expertes

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Joaquín Maudos, director adjunt del’Ivie  i catedràtic de la Universitat de València, confirma que el retard de la pujada de tipus ha sigut una “galleda d’aigua freda" per a la rendibilitat dels bancs. I coincideix amb el Banc d’Espanya: “La banca ja té molt poques vies per recuperar la rendibilitat, i són continuar retallant costos i diversificar ingressos, augmentant el pes dels ingressos diferents al cobrament d’interessos, com són les comissions. Cal tenir en compte que les comissions representen el 25% del marge brut de la banca espanyola, un percentatge inferior al de la banca europea. I en el cas dels costos, el principal component és al’oficina, per tant, cal continuar alleugerint l’encara elevada densitat que hi ha a Espanya. Les fusions ajuden, perquè permeten tancar oficines duplicades i prescindir de serveis centrals. I hi ha marge de maniobra als bancs mitjans, com hem comprovat amb la proposta de fusió entre Liberbank i Unicaja. Però el marge és reduït, atesa l’elevada concentració del sector bancari després de la reestructuració dels últims anys”.

Santiago Carbó, director d’estudis financers de Funcas, matisa que “caldrà veure” l’efecte a mitjà termini de les mesures del BCE, ja que, encara que no ajuda els ingressos bancaris, “pot tenir efectes positius sobre l’economia i per tant això pot afavorir l’estabilitat financera”. A més, precisa que les entitats han de prendre mesures per motius que van més enllà de la política monetària: “Reduir despeses té més a veure amb l’impacte de la digitalització i la necessitat de reduir capacitat innecessària que amb l’evolució dels tipus d’interès. Sempre parlem que la banca mitjana està més pressionada, però la digitalització i l’excés de capacitat són un problema de moltes entitats, sense importar la mida. A un banc mitjà amb un bon model de negoci pot anar-li millor que a un banc gran sense un model clar de negoci. Les paraules clau són digitalització, model de negoci, adaptació al client. Per descomptat aquesta conjuntura de tipus fa més complex el que es diu un alçament rendible dels bancs, però crec que hi ha forces de llarg termini més importants que els tipus d’interès”.