Troba el teu habitatge a barcelona

evolució del mercat

Més de 3.400 euros separen el lloguer al carrer més car i el més barat d'Espanya

El passeig de Gràcia és la via amb els preus més elevats, mentre que la més assequible és a Elx

zentauroepp40704199 barcelona  27 de octubre de 2017  el ayuntamiento se plantea190313125716

zentauroepp40704199 barcelona 27 de octubre de 2017 el ayuntamiento se plantea190313125716 / RICARD FADRIQUE

3
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías

Llogar un pis a Espanya amb una superfície de 100 metres quadrats implica una diferència de 3.410 euros, que és la que separa el carrer més car, l’exclusiu passeig de Gràcia a Barcelona del mésbarat al barri de Carrús a Elx. Aquesta és un de les conclusions de l’informe del lloguer de la vivenda sobre els preus màxims i mínims de les principals ciutats espanyoles, elaborat per Tecnitasa (Tècnics en Taxació S.A.), una societat de taxació independent de bancs i entitats financeres.

A més d’a Barcelona, elscarrers amb els preus més cars són a Madrid, Marbella, Sant Sebastià, Las Palmas de Gran Canaria, Cadis, Màlaga, Bilbao, Santander i València; mentre que entre els barris més humils, els preus més assequibles són a Elx, Alacant capital, Castelló de la Plana, Almeria, Huelva, Torrent, Màlaga, Múrcia, Ponferrada i Lleó.

El metre quadrat més car per llogar a Espanya, el del passeig de Gràcia, arriba a un valor de 36 euros per metres quadrat, cosa que vol dir que llogar un pis de 100 metres quadrats té un preu de 3.600 euros mensuals. Sens dubte, el motiu d’aquest preu tan alt és que es considerada una de les avingudes amb un focus d’atracció de turisme més acusat, amb àrees comercials, centres de negocis i un interessant aparador d’arquitectura; tot això fa que augmenti el seu valor. 100 euros és la diferència que hi ha per la mateixa superfície al madrileny carrer de Serrano, on el preu per metre quadrat ascendeix a 35 euros.

L’evolució del preu del lloguer preocupa el sector immobiliari, que considera que el recent decret-llei del lloguer pot ajuda a controlar preus, però que no és suficient.  José María Basañez, president de Tecnitasa, ha destacat en aquest sentit que "a l’efecte de poder ajudar a aconseguir un descens en els preus de lloguer de vivendes a Espanya, a través de la normativa, seran necessàries mesures addicionals que promoguin l’increment de l’oferta, mitjançant la dotació de més seguretat jurídica per al llogater”.

Preus més barats

Si una família volgués llogar un pis de 100 metres quadrats en una de les zones més econòmiques, les possibles opcions les podria trobar en zones costaneres com Elx (1,90 €/m2), on el lloguer mensual ascendiria a 190 euros al mes. Juntament amb Alacant (2 €/m2) encapçalen el rànquing. Els segueixen de prop Castelló de la Plana (2,30 €/m2), Almeria (2,50 €/m2) i Huelva (2,50 €/m2). La forquilla de preus en aquestes localitzacions oscil·laria entre els 190–250 €/mes.

Els barris de Carrús a Elx i el barri Juan XXIII a Alacant tornen a repetir com les zones més assequibles per llogar, sense cap variació percentual respecte a l’any passat. El mateix passa amb Almeria i Huelva mentre que a Castelló s’ha produït un augment de gairebé un 10% respecte a l’any anterior.

L’evolució més gran en els preus mínims, sense comptar casos de modificació de zones, l’ha experimentat Guadalajara (Barriada de Los Manantiales), on el metre quadrat es paga per 7 euros al mes mentre que l’any passat era de 4,70 euros. Una diferència de preu de gairebé del 49%, difícil de suportar per a determinades butxaques.

Notícies relacionades

Per la seva part, la pujada de preus màxims més gran, es registra a Huelva (zona del centre, Cabezo la Joya, Plaça de las Monjas) amb gairebé un 40% de pujada en els seus preus. El metre quadrat el 2019 és de 8,50 euros, mentre que l’any passat era de 6,10 euros. Si llogues un apartament de 100 metres quadrats ara et surt per 850 euros mensuals, 240 € més que l’any passat.

Fernando García Marcos, director tècnic de Tecnitasa, comenta que "el mercat del lloguer està sotmès a una gran incertesa a causa de les modificacions en el model de negoci, les contradictòries declaracions de responsables polítics sobre el tema, les modificacions legislatives, més freqüents del que és aconsellable, i la diversitat de competències entre els diferents nivells de l’Administració. Amb aquest panorama el més probable en els pròxims mesos és que continuï la volatilitat”.