Els bancs mantenen la firma d'hipoteques i carreguen l'impost al client

A l’espera d’una decisió del Suprem sobre l’efecte de la sentència sobre l’impost de les hipoteques, la banca ha decidit mantenir les condicions dels seus crèdits per a la vivenda i carregar els despesa de l’impost d’actes jurídics documentats (AJD) al client. La decisió del Tribunal Suprem de revisar la sentència de la sala segona contenciosa administrativa va aixecar divendres un gran enrenou entre el sector bancari, que va decidir, en principi, paralitzar la seva oferta hipotecària i fins i tot tancar els simuladors hipotecaris que allotgen a les seves pàgines web. Sembla, mentrestant, que el Suprem no prendrà una decisió definitiva amb urgència, per això les entitats financeres han decidit deixar les coses com estaven, de moment.

"No hem canviat preus, ni hem revisat les hipoteques. Avui estem aplicant la normativa vigent en les hipoteques que està firmant el banc", han comentat a aquest diari fonts del sector. De fet, totes les entitats mantenen la mateixa operativa, malgrat que divendres passat treballaven amb la possibilitat de modificar les condicions dels crèdits de vivenda per incorporar els efectes de la sentència del 16 de novembre passat. "Si la sentència té un cost sobre les hipoteques, aquest haurà de ser assumit pels crèdits", es va explicar la setmana passada.

Després del cap de setmana, els bancs han decidit esperar a la jurisprudència que determini el Suprem sobre qui ha de pagar l’impost i en els nous contractes carrega l’impost a la provisió de fons que fa el client per al pagament de les despeses de constitució del crèdit. Una "altra cosa" –apunten– "és que el client prefereixi esperar a firmar el crèdit que el Suprem aclareixi qui ha de pagar l’impost", destaquen fonts del sector.

1,5 milions de contribuents

Mentre no s’aclareix el panorama, diferents organismes valoren l’efecte que pot tenir el fet que hagin de ser els bancs els qui paguin l’impost. El sindicat de tècnics del Ministeri d’Hisenda, Gestha, ha estimat que 1,5 milions de contribuents podrien reclamar la devolució de l’impost a les comunitats autònomes per les hipoteques constituïdes els últims quatre anys.

Notícies relacionades

Dubtes sobre la declaració de la renda: el Col•legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya respon

Economia i eleccions a Catalunya

Segons ha indicat el sindicat en un comunicat, la quantitat total que s’haurà de tornar, corresponent a les hipoteques firmades des de l’octubre del 2014, les que no haurien prescrit encara, pot arribar als 3.631 milions d’euros, als quals s’haurà d’afegir els interessos de demora. A més, segons Gestha 13,4 milions d’hipotecats abans del setembre del 2014 hauran de pledejar amb les seves entitats bancàries per rebre 25.657 milions, més interessos.

Els tècnics de Gestha van indicar que les reclamacions s’hauran de dirigir a les hisendes autonòmiques, que són les que tenen cedit l’impost, en cas que l’alt tribunal no canviï la seva decisió sobre aquest impost.