Caiguda borsària dels bancs després de la sentència que obliga a pagar les despeses d'hipoteques

La banca en bloc va liderar aquest dijous les pèrdues de l’Ibex 35 amb caigudes de fins a prop del 10% durant la jornada després de la sentència del Suprem que obligarà les entitats a pagar costos pagats derivats de la firma d’hipoteques. El Suprem considera que és el banc i no el client el que ha d’abonar l’impost sobre actes jurídics documentats en la firma d’una hipoteca, i corregeix així la seva doctrina anterior. El temor de les conseqüències d’una allau de reclamacions ha preocupat els mercats. El selectiu va acabar la sessió en els 8.889,60 punts, després de caure l’1,2%. 

Al tancament de la jornada, Banc Sabadell ha sigut l’entitat que ha registrat la caiguda més gran (-6,70%), seguit de Bankinter  (-6,27%); Bankia (-5,11%); CaixaBank (-4,54%); BBVA (-2,70%) i Santander (-2,05%). Aquests percentatges van ser superiors al matí, davant del temor d’un impacte major en els comptes de resultats. Al final, queden encara elements per pensar que el cost econòmic pot dilatar-se una mica en el temps, davant de la necessitat que els clients hagin d’interposar demandes. 

La caiguda s’ha iniciat pels volts de les 10 hores, quan s’ha conegut la sentència. L’Ibex, que havia començat la sessió amb pujades, registrava a mig matí una caiguda de mig punt percentual i tornava a quedar per sota dels 9.000. El puntatge final amb el qual ha tancat el dia ha sigut de 8.898 punts, un descens del’1,1%. 

En una sentència datada del passat 16 d’octubre i divulgada aquest dijous, el Tribunal Suprem estableix que és l’entitat prestadora, i no qui rep el préstec, el que té interès a inscriure l’operació i elevar-la a escriptura pública. D’aquesta manera, la Sala Tercera del Tribunal Suprem modifica la seva jurisprudència anterior i interpreta el text refós de la llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, i conclou que no és el prestatari el subjecte passiu d’aquest impost, sinó l’entitat que deixa els diners. L’impost d’actes jurídics documentats el determina cada comunitat autònoma, però sol ser entre el 0,5% i l’1,5% del valor de l’immoble. Els bancs han de retornar als clients bona part dels seus recursos, cosa que implica retreure’ls directament dels seus beneficis previstos.

De l’abast de la retroactivitat de la sentència dependrà bona part de l’evolució futura dels valors en relació amb aquesta qüestió i la seva influència en els pròxims contractes serà evident, amb un encariment. La influència que tindrà aquest canvi en l’evolució de les accions del sector financer és encara difícil de quantificar, però introdueix un llast evident per apuntar a futures revaloritzacions. 

Tipus d’interès i divises

Notícies relacionades

El Suprem estableix que els bancs paguin l'impost per la inscripció de les hipoteques

¿Com es poden reclamar les despeses de la hipoteca després de la sentència del Suprem?

La sessió borsària es va desenvolupar al marge del sector bancari amb menys sobresalts. La pujada de tipus progressiva que anuncia la Reserva Federal dels EUA (Fed) injecta elements desincentivadors per a la borsa nord-americana però sense animar que hagi de passar el contrari a Europa, ancorada a tipus pròxims a zero. En aquesta situació, la batalla especulativa sembla traslladar-se als mercats de divises, amb tendència a la revalorització del dòlar.

La prima de risc espanyola es manté en l’entorn dels 120 punts bàsics, mentre que la italiana continua desbocada per sobre dels 310 punts. La inestabilitat pressupostària italiana pot introduir elements negatius per als mercats. Els bons espanyols a deu anys cotitzen amb tipus de l’1,67%, mentre que els alemanys de referència aguanten amb una rendibilitat del 0,48%.