Anar al contingut

JUDICI A L'AUDIÈNCIA NACIONAL

Serra s'escuda en el Banc d'Espanya i la Generalitat per justificar els sobresous

L'expresident de CatalunyaCaixa declara que la retribució del director general era la "mitjana" del sector

El fiscal sol·licita quatre anys de presó per al que va ser màxim responsable de l'entitat financera

J. G. Albalat

GRAF4378. BARCELONA (ESPAÑA), 11/10/2018.- El expresidente de CatalunyaCaixa Narcís Serra, durante su declaración esta mañana ante la Audiencia de Barcelona, acusado de cometer dos delitos de administración desleal por aprobar dos incrementos de salario para la cúpula de la entidad en 2010, cuando el FROB inyectó 1.250 millones en la antigua caja de ahorros.- EFE/Enric Fontcuberta***POOL***

GRAF4378. BARCELONA (ESPAÑA), 11/10/2018.- El expresidente de CatalunyaCaixa Narcís Serra, durante su declaración esta mañana ante la Audiencia de Barcelona, acusado de cometer dos delitos de administración desleal por aprobar dos incrementos de salario para la cúpula de la entidad en 2010, cuando el FROB inyectó 1.250 millones en la antigua caja de ahorros.- EFE/Enric Fontcuberta***POOL*** / Enric Fontcuberta (EFE)

L’expresident de CatalunyaCaixa Narcís Serra ha declarat aquest dijous en el judici que se celebra contra ell i 40 directius més de l’entitat financera, que els suposats sobresous atorgats a dos alts càrrecs, el director general Adolf Todó i el director general adjunt Jaume Massana, complien “fil per randa” amb la normativa europea, se situava en “la mitjana” del sector i van ser comunicats al Banc d’Espanya i la Generalitat. “Havíem de buscar el millor director, i el contracte era ajustat”, ha explicat. Després ha afirmat: “Jo també soc crític amb la remuneració del sector financer”. L’increment salarial dels directius es va produir en plena crisi econòmica. 

“Afirmo que les decisions del 2010 les prenem perquè el Banc d’Espanya ens considerava fonamentalment solvents, no ens considerava en fallida i que superaria la crisi, en contra del que opina el fiscal”, ha explicat el que va ser vicepresident durant el Govern socialista de Felipe González. Ha afegit: “Estava convençut que l’entitat tiraria endavant, el que ningú sabia és que la crisi del 2011 seria pitjor que la del 2008”, ha insistit. El Fons de Reestructuració Bancària (FROP) va injectar a CatalunyaCaixa el juliol del 2010 1.250 milions d’euros i el 2011, 1.718 milions. El consell d’administració de l’entitat va aprovar l’augment de les retribucions de Todó i Massana al gener i l’octubre del 2010.

Solvència de l’entitat

En la segona sessió del judici que se celebra a l’Audiència de Barcelona han començat a declarar els imputats. El primer a fer-ho ha sigut Serra, que s’enfronta a quatre anys de presó. L’expresident de l’entitat financera ha afirmat que quan va prendre possessió del seu càrrec a CatalunyaCaixa volia canviar el rumb de l’entitat i desprendre’s d’actius en el sector immobiliari. En la sessió s’ha debatut sobre la crisi financera i la solvència o no de CatalunyaCaixa i si era adequada o no l’alta retribució dels directius de l’entitat, entre ells Adolf Todó, i els seus posteriors increments. “L’augment era progressiu i nosaltres ens cenyim a complir el contracte”, ha afirmat. "L’ànim era de complir el pactat i que Todó se sentís reconegut", ha insistit. El fiscal ha al·legat que una de les qüestions que pretén demostrar és la "política fàcil amb la qual es manegaven els cabals de l’entitat" i ha preguntat sobre importants indemnitzacions atorgades a alguns executius.

El primer dels acords sota sospita es va aprovar el 19 de gener del 2010 i consistia a augmentar el salari fix i el variable anual de Todó del 35% al 50% i el de Massana del 35% al 45%. Per aquest apartat estan acusats 17 directius, entre ells Serra i Todó. El 13 d’octubre d’aquell mateix any, el consell d’administració va aprovar una altra pujada de les retribucions dels membres del comitè de direcció per al 2011. Todó va passar de cobrar 800.481 euros a cobrar-ne 812.501 i Massana, de 598.428 a 610.201. Per aquest acord estan acusats 41 exdirectius, entre ells Serra. El fiscal acusa 17 executius de dos delictes d’administració deslleial (van votar al gener i a l’octubre) i a la resta, només d’un delicte. Abans de l’aprovació de l’últim increment de sous, Caixa Catalunya s’havia fusionat amb la de Tarragona i la de Manresa  (maig del 2010). El FROB va subscriure participacions de la caixa per 1.250 milions d’euros el 28 de juliol del 2010, mesos abans del segon augment de sou.

Narcís Serra ha repetit en diverses ocasions que ni Deloitte, que era l’empresa que auditava els comptes, ni la comissió de control, que era un organisme independent, "va fer cap observació" sobre les retribucions d’aquests directius, alhora que ha recalcat que els sous estaven reflectits en les memòries anuals, que podien consultar-se. "Cap funcionari del Banc d’Espanya me’n va dir res", ha explicat" l’expresident de CatalunyaCaixa, en l’actualitat en mans del BBVA, que, a més, ha dit que els consellers del FROB que van entrar a l’entitat financera després de la injecció de diners es van apujar el sou al cap de pocs mesos.  "Continuo sent client de la caixa", ha conclòs.