El Govern eleva un 4,4% el límit de despesa per al 2019

Del’austeritat, al pressupost expansiu. El Govern ha aprovat el límit de despesa no financera o sostre de despesa per al 2019, que ha situat en 125.064 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment del 4,4%. Aquest límit, que suposa uns comptes "expansius", segons la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, suposa el tret de sortida per alsPressupostos de l’Estat per al 2019, que seran els primers comptes propis de l’actual Executiu, que va accedir al Govern després de la moció de censura contra Mariano Rajoy.  La seva aprovació podria ensopegar amb el bloqueig del PP al Senat, on té majoria, en el supòsit que el PSOE obtingui prou recolzaments en el Congrés.  

El límit d’aquest any, 119.834 milions, va suposar un augment de l’1,3%, el primer després de tres exercicis executius de baixades (2017, 2016 i 2015). Montero ha destacat que el 80% de la relaxació del dèficit que s’ha acordat amb Brussel·les va a les autonomies i a la Seguretat Social, cosa que suposa despesa social. Amb el límit establert per l’Executiu de Pedro Sánchez, el marge de despesa augmenta uns 6.000 milions. L’Administració central, ha recordat, només es beneficiarà d’una dècima addicional, en canvi, les autonomies es beneficiaran de dues i la Seguretat Social, també.  

D’altra banda, la ministra d’Economia, Nadia Calviño, ha afirmat que es manté la previsió de creixement per a aquest any en el 2,7%, i la del 2019, en el 2,4%. La previsió, ha dit, és coherent amb el nou camí d’estabilitat pressupostària previst, així com amb l’"agenda social" de l’Executiu. Calviño ha afirmat que entre el quart trimestre del 2018 i el quart del 2020 es crearan 1,2 milions de llocs de treball, perquè s’arribi al nivell d’ocupats anterior a la crisi. 

En les últimes setmanes, diverses institucions internacionals han procedit a actualitzar les seves previsions per a Espanya, en alguns casos a la baixa, en d’altres, a l’alça, i en altres casos, les han mantingut sense variació respecte a estimacions prèvies. En concret, Brussel·les va rebaixar una dècima, del 2,9% al 2,8%, la seva previsió de creixement per a Espanya el 2018 i va mantenir en el 2,4% la del 2019. L’OCDE, d’altra banda, les va elevar fins al 2,8% i el 2,4% respectivament, mentre que l’FMI va mantenir sense canvis les seves estimacions de PIB per a Espanya: 2,8% el 2018 i 2,2% el 2019.

Respecte al  nova camí d’estabilitat pressupostària per a Espanya acordat amb Brussel·les, preveu un dèficit públic de les administracions de l’1,8% del PIB per al 2019, per sobre de l’1,3% estimat anteriorment. Per al 2020, Espanya haurà de retallar els números vermells fins a l’1,1%, en comparació amb el 0,5% inicial, i el 2021, quan Espanya havia de registrar un superàvit del 0,1%, el primer després de 14 anys en dèficit, ara podrà tenir un dèficit del 0,4%.

Deute i regla de despesa

El deute públic se situarà en el 96,1% el 2019, en el 94,1% el 2019 i en el 91,5% el 2021. D’altra banda, la regla de despesa, el màxim en què podrà créixer aquesta variable, se situa en el 2,7% per al 209, en el 2,9% el 2019 i en el 3,1% el 2021. 

El Govern ha cedit a les autonomies dues dècimes per a l’any que ve, fins al 0,3% del PIB, cosa que suposarà un marge de despesa addicional d’uns 2.500 milions. Per al 2020, quan estava previst l’equilibri de comptes de les autonomies, es podrà arribar al 0,1% del PIB i el 2021 s’haurà d’arribar a l’equilibri. Tot això es va aprovar dijous en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), amb l’oposició de sis autonomies governades pel PP i l’abstenció de València. Montero ha atribuït a "una rebequeria" l’oposició del PP, quan es tracta que les comunitats disposin de més recursos per a despesa social.  

El debat i votació de l’acord d’estabilitat se celebrarà el dimarts 24 de juliol en el Congrés i posteriorment en el Senat. En el cas que el Parlament no l’aprovi, el Govern haurà de tornar a remetre a les Corts un nou acord en un termini màxim d’un mes, segons la llei d’estabilitat pressupostària.

Objectius d’estabilitat

L’acord d’estabilitat que ha de ser ratificat per les Corts inclou els objectius de dèficit, deute i la regla de despesa per a les diferents administracions, així com el límit de despesa no financera de l’Estat, si bé Montero ha precisat que el que realment s’aprova en el Parlament són els objectius d’estabilitat pressupostària i no el límit de despesa no financera, sobre el qual l’Executiu es limita a informar les Corts.

D’aquesta forma, el possible rebuig no és obstacle perquè el Govern pugui aprovar al setembre el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2019, el qual ha de ser remès pel Govern a les Corts abans del 30 de setembre, segons recull la mateixa Constitució, motiu pel qual l’Executiu de Pedro Sánchez podria intentar tirar endavant els comptes públics del 2019 amb independència que aconsegueixi els recolzaments suficients o no per aprovar els objectius de dèficit i deute.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

El president del Govern, Pedro Sánchez, no tindrà fàcil obtenir recolzaments per aprovar els Pressupostos. Units Podem, un dels seus potencials aliats, reclama un augment del sostre de despesa d’uns 15.000 milions, cosa que suposaria passar dels 119.834 milions d’aquest any a l’entorn dels 135.000 milions d’euros.

Una altra dificultat afegida serà la majoria absoluta del PP en el Senat, que pot bloquejar els comptes en el cas que s’aprovin en el Congrés, cosa que provocaria tornar a l’anterior camí de dèficit, superior al que ha recordat amb Brussel·les.