Rosell resta importància a l'impacte de la desvinculació de conveni

La intenció de la ministra de Treball, Magdalena Valerio, d’endurir les inaplicacions de convenis col·lectius injustificades no altera el president de la patronal CEOE, Juan Rosell. Almenys aquesta és la sensació que va voler transmetre el responsable de la veu empresarial a l’afirmar dimecres a la nit que "[La desvinculació] és un tema d’escassa importància", ja que els convenis de sector emparen el 90% dels treballadors. Rosell va voler minimitzar l’anunci del Govern a l’opinar que la realitat de la negociació col·lectiva "és la que és" i que les altres coses són "filosofia barata".

El dirigent empresarial, en declaracions a Capital Radio recollides per Europa Press, també es va referir a les afirmacions de Valerio sobre la necessitat que el conveni sectorial prevalgui sobre el d’empresa, a diferència del recollit en la reforma laboral del 2012. "Per moltes teories que facin els uns i els altres", la realitat és que prop del 90% dels treballadors estan emparats per convenis sectorials, una xifra que no ha variat amb la reforma laboral, va dir, i va reiterar que "els convenis autonòmics no tenen importància ni la tindran. A les empreses hi ha molt conveni, 4.500, però només representen l’11% (dels treballadors). I és veritat que cada any apareixen unes 500 o 600 noves unitats de negociació, però afecten molt poques empreses. Aquesta és la realitat. Les altres coses són filosofia barata", va resumir.

La desvinculació de conveni

El procediment de desvinculació, regulat a l’article 82 de l’Estatut dels Treballadors, és una mesura temporal que permet a l’empresari, previ desenvolupament d’un període de consultes, aplicar unes condicions de treball i productivitat diferents a les quals venen recollides al conveni col·lectiu. Aquesta reducció de drets recollits en conveni han d’estar recolzades per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. Aquests requeriments són els que el Govern vol endurir. 

Impostos

Quant a la pujada d’impostos que planeja el Govern, el líder de la CEOE va insistir que fer pagar més a les empreses "segur que repercutiria en els salaris" dels treballadors, perquè, al final, "les empreses tenen els diners que tenen".

Reforma fiscal

Rosell ha demanat concreció i propostes raonades sobre els plans de l’Executiu en matèria fiscal i ha recordat que a la banca se li continua aplicant un tipus del 30% en l’impost sobre Sociedades –la resta d’empreses, un 25%– i que, a més, té un recàrrec addicional pel Fons de Garantia de Dipòsits. El dirigent de la CEOE ha afirmat, a més, que la recaptació per Societats (uns 23.000 milions d’euros el 2017) "està més o menys en la línia europea".

Deslímit de cotitzacions

Quant al deslímit de les bases màximes de cotització, Rosell ha advertit que "hi podria haver molts problemes legals" si alhora que es deslimiten les bases màximes no es deslimita la pensió màxima. Rosell ha advertit, a més, que el deslímit de les bases màximes afectaria "molt i molt" les empreses, però també els treballadors, que també aporten cotitzacions (29 punts l’empresa i 7 el treballador). "Digui vostè al treballador que li donaran un sou més baix perquè pujaran les bases imposables. S’ha de veure què estan fent la resta de països i una vegada tinguem la foto perfectament feta, s’ha d’analitzar què és el que es pot fer i el que no i si el remei és pitjor que la malaltia", ha remarcat Rosell, que ha demanat que "no es parli perquè sí, sense haver fet els deures abans". 

Reforma de l’Estatut dels Treballadors

Notícies relacionades

José Ramón, assessor fiscal: "Si no pots pagar la renda en dos terminis, pots demanar ajornar-la fins a 24 mesos"

Nike retallarà 1.400 empleats, principalment en tecnologia, després de guanyar un 35% menys i preveure una caiguda d’ingressos

Sobre si cal reformar l’Estatut dels Treballadors, el president de la CEOE ha assenyalat que no s’ha de tenir por d’adaptar-se i modernitzar-se i que l’Estatut ja té molts anys, per la qual cosa si es fa un de nou, "es faria millor que llavors", entre altres coses perquè l’any 80 no existia l’economia digital.

Formació

Rosell també ha defensat la necessitat de millorar la formació per reduir l’atur. S’ha queixat que la formació professional (FP) es "va vendre malament" al fer-la semblar de "segona divisió" en comparació amb la universitat, quan la realitat és que actualment hi ha molta demanda d’oficis procedents de l’FP.