Inversions a fons perdut

3.336 clients d'un instrument immobiliari de Catalunya Banc perden el 64% de la seva inversió

Els afectats han tingut bloquejats els seus estalvis durant gairebé cinc anys abans de la liquidació

Seu de Catalunya Banc, a la Via Laietana de Barcelona.

Seu de Catalunya Banc, a la Via Laietana de Barcelona. / REUTERS / ALBERT GEA

2
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías

Durant gairebé cinc anys, 3.336 clients de Catalunya Banc, actualment integrada al BBVA, han tingut vedat l’accés als diners dipositats en un fons d’inversió anomenat CX-Propietat-FII, dedicat a la compra i arrendament d’immobles, mentre es desenvolupava el procés de liquidació ordenada del patrimoni immobiliari del mateix fons com a conseqüència de la decisió de l’entitat de dissoldre'l definitivament.

La crisi immobiliària va provocar que la majoria d’entitats financeres que van constituir fons immobiliaris es veiessin obligades a tancar-los –per la pèrdua de valor de les propietats adquirides– o obrir petites cap finestres de liquiditat per tornar part de l’invertit als clients quan el fons aconseguís vendre d’aquestes propietats. L’esclat de la bombolla no només va destruir empreses i entitats financeres –sobretot, caixes d’estalvi–, també va colpejar centenars d’estalviadors que van confiar en els seus bancs i en els fons que van comercialitzar amb la falsa promesa que no podrien incórrer en pèrdues.

Així, al perjudici causat per aquesta situació anàloga a la d’un veritable ‘corralito’, sense possibilitat d’accedir ni recuperar els diners dipositats en el fons, els més de 3.000 clients afectats del CX-Propietat-FII han de sumar ara la confirmació que patiran unes pèrdues del 64% del valor inicial de la seva inversió, segons ha comunicat el BBVA a l’anunciar que dona per finalitzat el procés de liquidació del fons. Durant aquests anys, l’entitat ha aconseguit fer líquid per un valor de més de 51 milions d’euros un patrimoni immobiliari que, en el moment d’iniciar-se la dissolució, al setembre del 2013, estava valorat en 95,6 milions d’euros, gairebé un 54% més dels diners obtinguts finalment. A això caldrà sumar-hi el cost que suposa l’impost de transmissions patrimonials.

Comprar per consell de l’entitat

Notícies relacionades

Segons destaca Óscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda que defensa alguns dels afectats, els damnificats pel fons van adquirir participacions d’aquest instrument d’inversió col·lectiva gairebé sempre seguint el consell dels treballadors de l’entitat, que el van oferir als clients com una opció conservadora i de baix risc, tal com va quedar reflectit al fullet registrat davant de la CNMV i al mateix fullet comercial, on es definia aquest fons com adequat per a persones que demanaven productes “prudents” i amb un "perfil de risc mitjà-baix”.

La realitat, no obstant, ha sigut diferent, com demostren diverses sentències judicials, incloent-hi una resolució ferma de l’Audiència Provincial de Barcelona, en resposta a les demandes interposades per clients de l’entitat. Almenys s’han dictat mig centenar de sentències en què es dona la raó als afectats. No obstant, "el nombre de reclamacions és inusualment petit tenint en compte l’elevada xifra d’afectats. Sobretot, considerant que pràcticament totes les sentències han donat la raó als afectats", ha comentat Serrano. Qui, d’altra banda, planteja que el col·lectiu continuarà litigant per reclamar danys i perjudicis al banc.