El Primer de Maig expressarà la 'mala llet' social acumulada

Sordo i Álvarez convoquen a mobilitzar-se per mostrar la "indignació i ràbia" pel desigual repartiment de la riquesa

El Primer de Maig expressarà la 'mala llet' social acumulada

JUAN MANUEL PRATS

3
Es llegeix en minuts
MERCEDES JANSA / MADRID

La festivitat del Primer de Maig d’aquest any ha de ser l’expressió del malestar que acumula la societat davant un repartiment de la riquesa desigual en la sortida de la crisi. Unai Sordo i Josep Maria Álvarez, secretaris generals de CCOO i UGT, respectivament, ja han posat la pancarta a la tradicional manifestació dels treballadors: serà un punt d’inflexió que mostrarà la «mala llet acumulada» per una bona part de la societat que no només no nota els efectes d’una recuperació de l’economia, sinó que continua patint retallades i situacions de discriminació injustificables, com són l’escassa pujada de les pensions, la bretxa dels salaris i feines entre dones i homes i la precarietat de l’ocupació i els escassos sous que es paguen.

El clima de malestar social no ha baixat des del Primer de Maig de l’any passat. Al contrari, han augmentat les protestes, la més clara, la dels pensionistes. A això s’hi ha de sumar l’extensió de la consciència de la discriminació de les dones, com es va posar de manifest el 8 de març passat, i de la precarietat creixent en el mercat laboral, que es produeix després de la destrucció d’ocupació amb llocs de treball de baixa qualificació i vinculats a la temporalitat. Hi ha «indignació i ràbia» davant la possibilitat que s’instal·li un «horrorós model de país de salaris baixos, precarietat laboral i protecció social minvant», van destacar Álvarez i Sordo.

Per als sindicats majoritaris, no hi hauria motius per alterar la pau social en un país que creix en taxes del 3%, com reconeixen els organismes internacionals. La causa de les queixes dels ciutadans es deu, entre altres, al fet que aquest «és un país que creix i en el qual hi ha diners, però cada vegada en menys mans», va dir Álvarez en roda de premsa.

DIÀLEG SOCIAL PARALITZAT / L’advertència sindical va dirigida tant al Govern com a les organitzacions empresarials CEOE i CEPIME. En tots dos fronts, el diàleg social està gairebé paralitzat i la falta d’acords és clamorosa.

La nul·la receptivitat de la qual UGT i CCOO acusen les patronals es deu al fet que aquestes s’han instal·lat en una «zona de confort» facilitada per les dues reformes laborals i de pensions i la política econòmica i fiscal del PP. En aquest marc, la patronal «amb prou feines té estímuls» per arribar a acords amb les centrals que marquin la negociació col·lectiva a les empreses amb l’objectiu que el salari mínim de conveni sigui de mil euros i abordar un pla de qualitat de l’ocupació. La millora de la productivitat, van denunciar Sordo i Álvarez, és a costa de l’esforç dels assalariats.

La política fiscal de l’Executiu és una altra de les causes per les quals Espanya no presenta un saldo social favorable després de la crisi. «Els que defrauden han d’estar molt contents», va subratllar el líder d’UGT, a la qual cosa el de CCOO va postil·lar que Espanya no s’ha d’apuntar al «populisme fiscal» que practiquen el PP i Ciutadans i competir per no pagar els impostos que sostenen l’Estat.

CCOO i UGT consideren de gran importància la mobilització que des dels diferents sectors confluirà el Dia Internacional del Treball en les 80 marxes convocades en el mateix nombre de ciutats. La visibilitat obtinguda els últims mesos pels jubilats i les cambreres de pis és fruit d’una denúncia sostinguda que les centrals majoritàries esperonen des de fa anys.

L’empenta d’aquests moviments els últims mesos ha tingut conseqüències favorables, van destacar Álvarez i Sordo: Rajoy ha rebut una representació de les kellys i el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a aquest any preveu una pujada de les pensions més baixes.

Notícies relacionades

Els líders sindicals van advertir que les fotos efectistes amb treballadors en precari no acaben amb la precarietat ni la desigualtat, i van instar les organitzacions empresarials i l’Executiu a no menysprear les protestes socials i acordar mesures per frenar l’impacte desigual del creixement econòmic. 

Des del Primer del Maig del 2017 amb prou feines s’ha avançat en el diàleg social i no s’han aconseguit acords ressenyables en salaris, llocs de treball i protecció social.