'Las Kellys' arriben a la Moncloa

"¿Vostè sap com és el dia a dia d'una cambrera de pis?" Va dir la senadora de Nova Canàries María José López Santana a Mariano Rajoy el mes passat, en vigílies de la històrica vaga de dones. "Doncs treballen en condicions infames que destrossen la seva salut a canvi de sous vergonyosos [...] Fan més de 40 llits al dia, empenyen carros de més de 100 quilos i el 90% pateixen trastorns de salut però no es demanen baixes per por de perdre la feina".

La denúncia "va impactar" el president, com va confessar ell mateix, i ja sigui perquè necessita del suport de Nova Canàries perquè tirin endavant els Pressupostos del 2018 o perquè de veritat creu "necessari millorar les condicions de feina" de les netejadores d'habitacions d'hotel, el cert és que es va comprometre a rebre una representació del sector i la cita s'ha tancat per dijous que ve a la Moncloa.

Però... ¿què són les 'kellys', quines són les seves demandes i com s'han organitzat per portar les seves reivindicacions fins al més alt de la cúspide de poder?

El nom: les 'Kellys'

Les cambreres de pis s'autodenominen 'kellys' perquè tradicionalment s'ha denominat 'la kelly' la netejadora i han decidit treure suc al joc de paraules.

Les seves reivindicacions: acabar amb la semiesclavitud

La seva principal reivindicació és que es posi fi a les externalitzacions o les subcontractes, causants en bona mesura que les seves retribucions a penes arribin al salari mínim, amb contractes precaris i hores extres a dojo i sense remunerar. Per evitar els abusos, busquen a més que s'augmentin les inspeccions de treball i que es vinculi la categoria dels hotels a la qualitat del treball que generen.

I és que, com va denunciar la senadora López Santana, cobren al voltant de 2 o 3 euros per netejar habitacions que poden arribar als 200 euros. 

I amb unes exigències per part dels ocupadors que provoca que la majoria pateixin sobrecàrregues musculars que s'aguditzen amb els anys perquè tenen por de demanar la baixa per evitar ser acomiadades. Davant aquest problema, reclamen que el trastorn musculoesquelètic sigui considerat malaltia professional i que les 'kellys' puguin acollir-se a una jubilació anticipada.

Les seves demandes es contemplen en una iniciativa normativa que han denominat 'Leykelly', que està per veure si Rajoy assumeix íntegrament o parcialment.

El moviment: de les xarxes fins als despatxos

Les 'Kellys' van començar a establir contactes entre si a través de les xarxes socials el 2014. L'any següent, ja van passar de desfogar-se per internet a l'"autoorganització" fins que el 2016 es van constituir com a associació i van oficilialitzar la seva lluita.

Notícies relacionades

Creix la pressió contra la subcontractació com la de les 'kellys'

Las Kellys: cambreres cabrejades

S'organitzen través de grups territorials, especialment en aquelles regions amb més turisme, i les seves accions més visibles són les protestes amb samarretes verdes a les portes dels principals hotels. 

Però sens dubte, va ser la intervenció de la senadora de Nova Canàries, filla, neboda i cosina de cambreres de pis, en la sessió de control al Govern la que ha provocat que Rajoy escolti en persona les seves demandes. La parlamentària ha exercit d'intermediària, però serà la presidenta de l'associació 'Las Kellys', Miriam Barros, i cinc cambreres de pis més les que portin una "proposta a la mà" al president dijous que ve.