Àngel Simón: "Al final, la mala gestió pública l'acaba pagant el ciutadà"

Després de la sentència del Tribunal Suprem que desbarata la privatització d’Aigües Ter Llobregat (ATLL), la més gran de la història de la Generalitat, la gestió haurà de tornar a mans públiques. Aigües de Barcelona (Agbar), que va impugnar el concurs que va guanyar Acciona, creu que la sentència torna l’estabilitat jurídica a Catalunya.

–¿Com es valora la sentència? 

–Hem de valorar-la en el seu conjunt. Aquestes coses saben greu, perquè al final, la mala gestió pública l’acaba pagant el ciutadà. Aquesta és la conclusió. La mala gestió comença perquè ATLL era un desordre. En el seu conjunt, el deute amb l’ACA era de 2.000 milions. I llavors van pensar que s’havia de fer un plec de clàusules perquè hi entrés un operador privat. La mala gestió ve de lluny ¿Conclusió? Fa més de 9 anys que es porta a terme una gestió pèssima que algú acaba pagant.

–¿I la Generalitat la gestionarà? 

–La Generalitat n’haurà d’assumir les regnes i també haurà de rebaixar el 20% les tarifes que han pujat des que Acciona gestiona.

–I ¿què més?

–Hem de reflexionar si els ciutadans de l’àrea metropolitana han de seguir pagant més. En aquesta zona, el servei d’ATLL és un 21% més car que per a la resta.  

–¿Quin va ser l’error en la licitació?

– N’hi va haver dos: el de la mala gestió pública; i el de la mala gestió del plec de clàusules. Actualment, a l’àrea metropolitana tenim persones que van gestionar en el seu moment d’una manera pública més altres que van fer el plec de clàusules.

–¿Veu viable la gestió directa per la Generalitat?

–A més a més de rescindir el contracte i assumir la gestió, tot i que crec que és complicat, haurà de fer un nou concurs. Crec que la participació publicoprivada és el millor.

– ¿Els satisfà la sentència?

–Al final, la sentència anul·la el concurs i hem de tornar al 26 de desembre del 2012 i amb una tarifa un 20% més barata, calcular el que s’ha de  tornar, no indemnitzar Acciona; i en funció d’això, la Generalitat ha de decidir.

–¿Es presentaran si hi ha concurs?

–Nosaltres, sí. La sentència té una cosa molt positiva i és que a Catalunya es compleixen la lleis.

–Però el context polític pot complicar-ho.

– Tot el que demanem és estabilitat jurídica i la sentència la garanteix. També una certa estabilitat institucional i un ambient càlid per poder fer-ho. Som de Barcelona, de Catalunya i, per tant, nosaltres ens presentarem.

–En aquest sentit, ¿podrien plantejar-se tornar a portar la seu social?

–Segur que sí. Vam fer el trasllat perquè tenim participacions llatinoamericanes i havíem de defensar la cotització a la borsa. La possible inestabilitat de les nostres empreses i treballadors va aconsellar el trasllat on hi hagués un marc segur, estable i legal i una moneda reconeguda i europea. Quan tinguem un marc estable a Catalunya (espero que no triguem), no hi haurà inconvenient a traslladar la seu social. 

– ¿Què és un marc estable?

–Complir la llei (la sentència ens dona la tranquil·litat que això és així); i un ambient en què en la participació publicoprivada es respecti no només la llei sinó també les normes de conducta. El regulador s’ha de comportar i el sector privat també. Nosaltres entenem que ho hem fet; el regulador, en el transcurs dels últims temps, no. La resolució ajudarà que el regulador entengui que certs comportaments no els pot tenir.

-Es torna a  parlar de remunicipalització del servei...

–L’aigua, el servei que presta Agbar, per al ciutadà de l’àrea metropolitana, no és un problema. Per tant ho haurien de preguntar als grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona, alguns d’ells integrants del govern minoritari municipal. És el mateix grup que va gestionar ATLL en un determinat moment i, ja sabem què és la gestió pública. També ho hem vist als cementiris i com han caigut els nínxols. No és casualitat ni una cosa ni l’altra.

–Encara que el debat existeix.

–Si el que volen dir és que siguin els funcionaris els que gestionin el servei em penso que d’exemples en tenim molts. Per un costat, els funcionaris i per l’altra els polítics, hi ha exemples com el Canal d’Isabel II, o el que ha sigut l’ATLL o molts altres. I per un altre costat hi ha Agbar, que fa 150 anys que dona servei i no és un problema, amb innovació, exportació a altres països...

–¿A què es deu aquest corrent?

–Jo també m’ho pregunto. Jo he preguntat quin era el problema del ciutadà i és que no se li talli l’aigua. Nosaltres des del 2012 hem aplicat el fons de solidaritat reconegut per la mateixa alcaldessa de Barcelona com el millor de totes les empreses de serveis de l’àrea. No hem tallat el subministrament a qui no el pot pagar. I ho hem fet sense que ens ho requereixin.

-Però, ¿en què es pot basar?

–Hi ha una fal·làcia que es fa servir. Es diu que l’aigua seria més barata. I tenim exemples en què, quan n’ha assumit l’ajuntament la gestió, no és més barata. Moltes vegades han apujat tarifes, com a Arenys de Munt. En altres, com el Prat, el que hi ha són subvencions directes.

–Però el rebut...

 –Al rebut de l’aigua la nostra tarifa és el 33%, la resta són costos de les diferents Administracions. La bonificació i solidaritat social només la practica Agbar, perquè ni l’AMB amb els residus; ni l’ATLL; ni l’ACA ni l’Ajuntament de Barcelona amb el clavegueram, ni per descomptat amb l’IVA, es fa. I en alguns casos som els que paguem aquesta part del rebut. I parlant de serveis n’hi ha alguns en què la pobresa també ataca, com és el cas del transport.

Notícies relacionades

Puig sortirà a borsa el 3 de maig amb un valor de fins a 13.900 milions

Un horitzó estable per a Naturgy

–¿Què aporta aquesta política?

–Tenim un cens real de les famílies que estan en situació de pobresa. Per un costat són dades que procedeixen dels serveis socials dels ajuntaments de l’àrea metropolitana, el funcionament dels quals destaco com dels millors; i a través d’oenagés com peer exemple Càritas o la Creu Roja. És una base de dades que estem disposats a entregar a l’Ajuntament de Barcelona perquè pugui bonificar el clavegueram; a l’AMB, perquè ho pugui fer amb la taxa de residus; i si els de Transports volguessin bonificar el servei, també. Les famílies són les mateixes i no s’han de fer gaires estudis. Ho tenim tot fet i també per a les elèctriques si volen. Són  20.000 famílies i un total de  més de 65.000 persones.