PRIVATITZACIÓ POLÈMICA

El Suprem invalida la concessió d'ATLL a Acciona

L'alt tribunal avala la sentència del Superior de Justícia de Catalunya, que va anul·lar el concurs del 2012

L'operació va aportar a la Generalitat gairebé 300 milions de cop i un cànon anual durant els 50 anys de contracte

amadridejos41199110 sociedad vista aerea de la desalinizadora del llobregat  en 171205173714

amadridejos41199110 sociedad vista aerea de la desalinizadora del llobregat en 171205173714 / ATLL

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Tribunal Suprem ha invalidat el concurs en què Acciona es va adjudicar el 2012 l'empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), segons han confirmat fonts coneixedores de la sentència. Es tracta de la privatització més important feta mai per la Generalitat. El Suprem avala la sentència del 2015 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va invalidar el concurs.

Es tracta de la privatització més important feta per la Generalitat en tota la seva història, amb un valor d'uns 1.000 milions d'euros. Aquesta decisió obre nombroses incògnites. Entre elles la quantitat que podrà reclamar Acciona, que va pagar gairebé 300 milions al Govern i cada exercici paga un cànon pel contracte de 50 anys.

La sala tercera del Tribunal Suprem és la que ha pres aquesta decisió després d'analitzar els recursos de cassació, un d'ells de la Generalitat, que se li van plantejar. La batalla jurídica la va començar Aigües de Barcelona (Agbar), que va perdre la licitació, poc després de l'adjudicació a un consorci liderat per Acciona. L'organisme arbitral de la Generalitat per als concursos públics, l'OARCC, li va donar la raó el 2 de gener del 2013,OARCC a l'entendre que Acciona hauria d'haver quedat fora de la licitació.

El TSJC va invalidar el concurs en què es va adjudicar la companyia que proveeix d'aigua l'àrea metropolitana i altres comarques adjacents amb més de quatre milions d'habitants "per l'existència de vicis en el procediment de licitació no imputables als licitadors", segons la sentència. El dictamen va estimar parcialment la petició d'Acciona d'evitar que se l'exclogués de la gestió com establia la resolució de l'OARCC, però no va satisfer del tot cap de les dues parts litigants: no va aclarir plenament l'horitzó per a Acciona ni va beneir la posició d'Agbar que se li havia de transferir la gestió d'ATLL.

Dèficit del 2012

La decisió judicial deixa en l'aire uns 1.000 milions que van servir per reduir en cinc dècimes el dèficit d'una escurada Generalitat el 2012. El contracte es va firmar el 27 de desembre del 2012, amb efecte des de les 23.59 hores del 31 de desembre. L'administració catalana podria haver de pagar un mínim d'uns 300 milions a Acciona, que, al seu torn, podria reclamar danys i perjudicis. En el compte general de la Generalitat del 2015 consta una provisió de 380,29 milions, més del que havia anunciat públicament, per cobrir el "risc" que els tribunals decideixin resoldre el contracte.

Retribució financera

El cert és que el contracte de gestió limita molt el marge per rebaixar el preu de l'aigua. Al voltant del 40% de la tarifa correspon a la retribució financera que rep el concessionari (més de 60 milions carregats a les distribuïdores d'aigua sobre una tarifa majorista de gairebé 160 milions). La retribució és del 9,33% pels 50 anys del contracte. No obstant, fonts del sector asseguren que la retribució financera efectiva és del 21% si es compara amb el nivell d'inversió realment executat.

Notícies relacionades

Una primera part de la remuneració s'aplica sobre la quantitat efectivament desemborsada per la concessionària -que parteix dels 298,7 milions pagats el 2012-, de la qual es resten les anualitats pagades a la Generalitat i s'hi suma el valor net de les inversions realitzades. El 2017 van ser 27,4 milions amb càrrec a la tarifa majorista, la que paguen les companyies distribuïdores, moltes municipals.

Però, a més, a la resta del cànon diferit (698,8 milions en 50 anualitats amb un interès del 4,95%) se li aplica el 9,33%, i amb això la concessionària obté un rendiment net del 4,38%, que van ser 34,7 milions més el 2017. Es tracta de la remuneració d'una inversió encara no consumada i que en el sector es veu com un ganxo addicional inclòs al seu dia per fer més atractiva per al sector privat una inversió que la Generalitat necessitava urgentment i va desembocar en una privatització encallada als tribunals.