Els fons critiquen que la UE va proposar ofertes molt baixes pel Popular

Els principals fons creditors del Popular, que van perdre 850 milions d’euros amb la seva intervenció i venda al Santander el juny passat, creuen que la Junta Única de Resolució (JUR) europea i el Banc d’Espanya no van fer prou per evitar la debacle de l’entitat. A més a més, acusen les autoritats de fixar un preu mínim de venda tan baix pel banc que en la pràctica implicava que els accionistes i els bonistes de l’entitat havien de perdre tots els seus diners.

    

Així ho va exposar ahir el despatx d’advocats Quinn Emanuel, en representació dels fons Pimco, Anchorage, Algebris, Ronit i Cairn, després d’analitzar els documents fets públics la setmana passada per la JUR. D’ells es desprèn, segons el seu parer, que el banc era solvent i va caure per un problema de liquiditat, cosa que fa «la decisió del Banc d’Espanya de restringir la línia de liquiditat d’emergència (ELA) del Popular encara més misteriosa».

FILTRACIÓ DE LA JUR

A més a més, van assegurar que la fuga de dipòsits es va accelerar després que es filtrés que el banc estava sota observació de les autoritats de resolució comunitària, una informació que en la seva opinió només va poder sortir de la mateixa JUR. També van destacar que Deloitte va admetre que va fer la valoració preliminar del Popular que va servir de base a les autoritats per a la intervenció de forma «altament incerta i provisional». La JUR, van afegir, només ha acceptat publicar versions parcialment cen­surades dels documents per protegir-se.

    

Per la seva part, el president del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), Jaime Ponce, va defensar la intervenció de l’entitat per protegir l’«interès públic», però es va mostrar comprensiu amb el fet que provoqui demandes.

Notícies relacionades

Brussel·les obre la via per sancionar Espanya per frenar l’opa del BBVA sobre el Sabadell

Glovo guanya la batalla judicial contra Just Eat al desestimar un jutge la demanda de l’‘app’ madrilenya

    

També va argumentar que el preu mínim fixat (que va ser d’un euro) només buscava deixar clar que no hi hauria ajudes públiques per al comprador.