¿Qui convoca la vaga general?

La convocatòria de vaga general a Catalunya ha servit perquè molts treballadors descobreixin els sindicats minoritaris que impulsen les aturades. En el cas de la vaga del 8 de novembre, la convocatòria la va fer Intersindical-CSC (Confederació Sindical Catalana), una central que es declara com a independentista i que en l'últim recompte oficial comptava amb 223 delegats elegits en eleccions sindicals en empreses. 

El sindicat I-CSC concentra la major part dels seus delegats en les empreses privades, amb 197 representants, així com a la província de Barcelona, amb 145 delegats elegits per treballadors, seguida de Girona (32), Tarragona (17) i Lleida (3), segons els dades del Departament de Treball corresponents a desembre del 2015. A l'Administració compta amb 26 representants. La central forma part d'un grup de desenes de petits sindicats que es reparteixen un 7,61% dels 46.605 delegats sindicals de Catalunya.

A molta distància de CCOO i UGT

La distància amb els principals sindicats és abismal. CCOO encapçala la llista amb 19.737 delegats elegits, xifra que representa el 42,35% del total, seguit d'UGT (18.575 delegats, el 39,86%), la Unió Sindical Obrera (2.350 delegats, el 5%) i la CGT (1.157 delegats, el 2,48%).

Notícies relacionades

Una vaga general d'efectes limitats

Els canvis que planteja Treball per al permís per defunció d’un familiar i per cures pal·liatives

El sindicat es defineix com "la primera força sindical d'obediència nacional", amb especial incidència a les comarques del Vallès, la Garrotxa, el Maresme, la Selva i el Garraf i els sectors d'ensenyament, aigües, banca, metall, administracions, química i universitats, entre altres.

Secretari general condemnat per terrorisme

En els últims dies, a les xarxes socials s'ha recordat el passat del secretari general d'I-CSC, Carles Sastre, que va ser condemnat a 30 anys de presó per l'atemptat mortal contra l'empresari Josep Maria Bultó el 1977 a càrrec de l'Exèrcit Popular Català (Epoca). Sastre va ser un dels condemnats en ferm per l'assassinat. Els condemnats van entrar a la vivenda de Bultó, li van col·locar al pit una bomba i li van exigir diners. La bomba va esclatar al negar-se Bultó a pagar 500 milions de pessetes.