Malalts rics i pobres segons l'autonomia

Els malalts no són iguals davant el sistema públic de salut a Espanya. El lloc on viuen els pacients determina l’atenció que rebran en forma de despesa mitjana per càpita. Les diferències entre comunitats poden ser notòries ja que arriben a un 50% entre les autonomies més pobres i les més riques en despesa sanitària per habitant.

El sistema de salut inverteix en cada andalús una mitjana 1.090 euros, xifra que situa Andalusia en última posició. Al primer lloc es troba el País Basc, que gasta un 50% més (1.631 euros) en cada habitant, segons les últimes dades del 2015 del Ministeri de Sanitat aportades per la patronal farmacèutica Farmaindústria.  Al darrere del País Basc apareixen Astúries, Navarra, Extremadura i Múrcia. 

CATALUNYA, AL NÚMERO 11

Catalunya està situada gairebé just en la mitjana espanyola, amb 1.312 euros per càpita, i ocupa el lloc número 11 en despesa sanitària per habitant. A la cua hi ha, a més d’Andalusia, Madrid, Balears i Canàries. 

¿Quina és l’explicació d’aquesta diferència entre comunitats, que arriba a 541 euros de despesa sanitària per habitant? «No existeix una raó epidemiològica o relacionada amb la salut dels habitants de cada autonomia per explicar unes diferències tan grans», va assegurar José Ramón Luis-Yagüe, director de relacions amb les comunitats de Farmaindústria, en una trobada amb periodistes a Sigüenza (Guadalajara). De fet, es produeixen grans contrastos entre territoris limítrofs com Catalunya i Aragó o València i Múrcia. 

Una explicació de les diferències que mostren les dades són els problemes del sistema de finançament autonòmic, com l’infrafinançament en alguns casos. El País Basc i Navarra, que gaudeixen de concert econòmic, destaquen com la primera i la tercera comunitats en despesa sanitària per càpita. En termes absoluts i agregats, l’autonomia amb més pressupost sanitari és Andalusia, amb 9.237 milions d’euros, seguida de Catalunya, amb 8.876 milions el 2017. 

MORTS PREMATURES

Notícies relacionades

Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada

Aeroports: l’hora de l’enlairament

Davant la necessitat de seguir contenint la factura sanitària per reduir el dèficit púbic, els laboratoris farmacèutics plantegen la posada en marxa de millores en el sistema de gestió basades en la gestió de la informació disponible i potencial que permetrien un estalvi de la despesa d’un 20% i la prevenció d’unes 25.000 morts prematures gràcies a l’eliminació d’ineficiències com per exemple la realització d’intervencions innecessàries o proves diagnòstiques duplicades. Per aconseguir aquest objectiu seria necessari utilitzar el potencial del big data.

«Aquí és clau mesurar el valor del que aporta cada intervenció sanitària i per tant també les que tenen a veure amb el medicament, mesurant els resultats en salut que aporten en relació amb els recursos que consumeixen», segons l’argumentació de Farmaindústria, que reconeix la dificultat de la proposta a l’haver de vèncer «reticències». La patronal considera que el canvi és necessari per afavorir les inversions dels laboratoris en nous medicaments.