Anar al contingut

DIRECTIUS

Nous consellers delegats al rescat dels gegants de la tecnologia

Yahoo, Microsoft i Twitter van canviar de cap, com Uber, a la recerca de l'èxit

El relleu de la cúpula no sempre suposa la millor estratègia

Josep M. Berengueras

Nous consellers delegats al rescat dels gegants de la tecnologia

Quan una empresa té problemes, financers o de producte, se sol mirar cap a la cúpula. Això és especialment visible en les multinacionals, on els màxims responsables han de retre comptes al consell d’administració, i encara més en el sector de moda, el tecnològic. Però ¿el conseller delegat és el verdader responsable de tots els mals de l’empresa? ¿Els canvis són sempre beneficiosos?

Uber n’és l’últim exemple. El gegant del transport sense un sol conductor en plantilla viu dies de canvis amb la sortida de la cúpula del fundador i conseller delegat, Travis Kalanick. Després de polèmiques com les denúncies de diverses empleades per pràctiques sexistes i assetjament que van acabar amb l’acomiadament d’una vintena de treballadors, uns números que no acaben de quadrar i problemes legals a molts països, Kalanick va renunciar al càrrec. El seu substitut serà Dara Khosrowshahi, fins ara màxim executiu de l’agència 'on line' de viatges Expedia.

Creixement

La firma està creixent i va veure augmentar en un 17% els ingressos nets durant el segon trimestre, mentre que les pèrdues es van contraure el 9%, fins als 540 milions d’euros. Però els inversors volen rendibilitzar-ne les injeccions de capital i Uber podria afrontar una possible sortida a la borsa. Khosrowshahi compta amb una prestigiosa experiència, ja que ha fet créixer Expedia i ha pilotat amb èxit l’agència 'on line', que va facturar 8.500 milions el 2016. ¿Però és la solució per a una companyia tan diferent com Uber?

«De vegades, que el sector del qual vingui estigui tan allunyat del nou no té res a veure. El més important és que sigui un bon gestor, una persona que hagi demostrat la seva vàlua i que tingui una llarga experiència. Això significa que haurà sabut afrontar moltes situacions diferents i que, per tant, podrà mirar d’aportar idees noves a l’empresa», explica Ceferí Soler, professor d’Esade.

Atributs

Definir un bon conseller delegat al rescat no és fàcil. «Ha de ser capaç de comprendre què està passant a l’empresa, escoltar molt tothom –no només uns quants– i trobar la manera de redreçar el rumb. Necessita empatia, una mica de carisma, visió integral del negoci i rapidesa d’acció», enumera Franc Ponti, professor d’EADA. El temps dirà si Khosrowshahi és o no un encert per a Uber.

Hi ha altres grans empreses tecnològiques que han optat per canviar de cap per mirar de reprendre el rumb. N’és un exemple Microsoft, que el 2014 va nomenar Satya Nadella com a conseller delegat en substitució de Steve Ballmer. La companyia vivia una reestructuració important i va triar un home de la casa per substituir el carismàtic i polèmic Ballmer. La seva aposta va ser clara: el 'cloud'. Des que va assumir el càrrec, les accions de l’empresa s’han apreciat gairebé el 95%.

Twitter tampoc passava per un dels millors moments quan l’octubre del 2015 va decidir retocar la cúpula reincorporant com a conseller delegat Jack Dorsey, cofundador de l’empresa i que ja en va ser conseller delegat entre el 2006 i el 2010. De moment, no ha aconseguit aixecar la companyia: des que l’anterior responsable va dimitir, les accions han caigut el 55%.

Fracàs

Un cas encara més recent és el de Yahoo. La històrica empresa d’internet, que va viure el seu moment àlgid a finals dels 90, va entrar en decadència amb la prosperitat de Google. Després de diversos canvis de conseller delegat, Marissa Mayer (extreballadora de Google) va aterrar a la firma el 2012, en les seves hores més baixes, amb plans per reflotar-la. Durant el seu mandat l’acció es va recuperar en un 189%, però la divisió d’internet ha acabat sent venuda aquest any a Verizon per 4.250 milions, i Mayer, sortint per la porta. Aquest preu és un 5% de la capitalització que va arribar a tenir Yahoo a la dècada dels 90.

Un cas ben diferent és el d’Apple. Va haver de canviar de conseller delegat el 2011, però en aquest cas no perquè li anés malament, sinó per força major. L’aposta per un directiu de la casa com Tim Cook com a substitut de Steve Jobs li ha anat força bé: s’ha revaloritzat el 223%.

Confiança

«Un conseller delegat no ha d’oblidar que ret comptes a un consell d’administració, que és el que el nomena i el destitueix. Si hi ha un canvi, no és només perquè hi ha errors de producte, sinó també falta de confiança», afegeix Soler. «Canviar de cap no sempre és la solució. La idea que les empreses depenen gairebé en exclusiva dels seus líders és un concepte superat [...]. El més important no és el conseller delegat, sinó desenvolupar una filosofia d’acció que assumeixi tothom amb entusiasme i connecti amb el mercat», conclou Ponti.