Endesa guanya el 26% menys per l'alça del preu majorista de l'electricitat

Endesa està convençuda que la vida útil de les nuclears «haurà de ser i serà estesa» dels 40 anys actuals als 50 o 60. Així ho va considerar ahir el conseller delegat, José Bogas, en una conferència amb analistes per presentar els resultats del grup elèctric. «No és possible tancar-les en els pròxims 20 anys», va argumentar, perquè si es fes no es podria assolir l’objectiu d’acabar amb els gasos contaminants el 2050 i la factura de la llum seria més volàtil i s’encariria, ja que el preu majorista pujaria en 10 euros per megawatt/hora.

Això sí, Bogas va sostenir que les plantes generen flux de caixa positiu, però no són rendibles pels impostos, i per això ha demanat al Govern espanyol i al Congrés una rebaixa fiscal i un pacte per «aclarir» el futur d’aquesta energia.

Iberdrola, sòcia d’Endesa en la planta nuclear de Garoña, ja tancada, va demanar recentment a la seva competidora que no en reclami la reobertura ja que la instal·lació «no és viable econòmicament». «Els competidors i nosaltres demanem analitzar la seva situació per augmentar-ne la rendibilitat. Però no hi ha una batalla ni diferències en les posicions. Potser la manera de defensar la nostra posició sigui diferent», va afirmar Bogas.

L’executiu no es va referir al pla de tancament de les centrals de carbó d’Andorra (Terol) i Compostilla (Lleó) el 2020, un assumpte que va portar ahir el ministre d’Energia, Álvaro Nadal, a acusar Enel d’actuar «a favor dels ciutadans italians a costa dels consumidors i els treballadors espanyols». «No li importa, per fer política d’ocupació a Itàlia, generar desocupació a Espanya; no li importa, per fer política mediambiental a Itàlia, fer política de pèrdua de competitivitat a Espanya», va criticar el ministre Nadal després de culpar el PSOE de «portar a Espanya» la companyia transalpina.

CAIGUDA DEL BENEFICI

La companyia va guanyar 253 milions entre el gener i el març, el 26% menys que un any abans. El cost de produir l’energia va ser extraordinàriament baix el primer trimestre del 2016 gràcies a l’aportació de les energies hidroelèctrica i eòlica, mentre que en el mateix període d’aquest exercici ha sigut excepcionalment alt, ja que les condicions meteorològiques han obligat a incrementar l’ús de les plantes tèrmiques, més cares.

Així, els ingressos de la companyia han crescut el 7% (a 5.223 milions) per l’augment de la demanda i del preu mitjà de les vendes als clients. Tot i això, la pujada dels preus majoristes (81%) ha reduït el resultat brut (ebitda) el 12% (702 milions).

La forta caiguda de l’aportació del negoci liberalitzat (18%) solament s’ha vist compensada en part per l’augment de la contribució del negoci regulat (4%) i per la seva filial de renovables (va comprar el 60% que no posseïa a la seva matriu, la italiana semipública Enel, l’any passat; sense ella, el benefici hauria caigut el 30%), així com pel control dels costos.

El conseller delegat es va mostrar confiat en el fet que les desfavorables condicions del mercat es normalitzaran a poc a poc al llarg de l’any i que la situació millorarà en el segon semestre, i per això la companyia manté l’objectiu de guanyar 1.400 milions d’euros el 2017, en línia amb el 2016. Per aconseguir-ho, el grup està estudiant alguns plans de reducció de costos, que no ha especificat.

L’elèctrica presidida per Borja Prado també ha confirmat l’objectiu de pagar un dividend d’1,37 euros aquest any, si bé ha fixat un «terra» d’1,32 euros, fet que deixa oberta la porta a un pagament menor del previst.