Els experts discrepen sobre la indemnització per acomiadament dels interins

Els experts designats per CCOO, UGT, CEOE i el Ministeri d’ocupació per analitzar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre indemnització als treballadors interins no han aconseguit un consens que permeti un canvi en la legislació que eviti la discriminació entre fixos i eventuals al cessar la relació laboral.

Una part del grup defensa que s’imposi la indemnització de 20 dies per any treballat com en els casos de l’acomiadament per causes objectives (econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció) i una altra part, que es quedi en els 12 dies de l’extinció dels contractes temporals actualment vigent.

L’informe entregat al Ministeri d’ocupació, que amb prou feines ocupa tres folis, posa de manifest les discrepàncies sorgides els tres mesos que el grup ha dedicat a debatre les sentències tant del Tribunal europeu com de diferents comunitats autònomes. Els debats s’han polaritzat entre el director de relacions laborals de CEOE, Jordi García Viña, i el professor de Dret del Treball de la Universitat de Santiago de Compostel·la José María Miranda Boto, nomenat per UGT, que ha defensat el màxim de protecció per a aquests treballadors.

 En aquest cas, el document marca el seu caràcter provisional a l’assenyalar que la major part dels experts proposa deixar oberta la qüestió de la indemnització fins que no es coneguin les sentències pendents del Tribunal Suprem espanyol i de l’europeu. Una altra part dels experts proposa que, en el marc de diàleg social i en la negociació col·lectiva, s’estableixi una indemnització de 20 dies per any treballat per a l’extinció d’un contracte d’interinitat que posi remei a la «inseguretat jurídica actual».

ACORDS / En el que sí que estan d’acord és en la necessitat d’establir una durada màxima al contracte d’interinitat i a rebutjar el contracte únic, ja que suposaria igualar a la baixa les indemnitzacions per acomiadament dels contractes temporals i fixos.

Els experts consideren que s’ha de limitar «a les seves justes proporcions» la utilització de la contractació temporal i a sancionar-ne la utilització abusiva i fraudulenta, i assenyalen especialment el sector públic com el que recorre més sovint a contractes d’interinitat per cobrir vacants «amb una durada anormalment llarga».

No s’utilitzarà la fórmula d’interinitat en els casos de contractes de formació o de relleu.

Notícies relacionades

Manual per a accionistes i clients del BBVA i del Sabadell: ¿com t’afectaria la fusió?

Ni 10 ni 20 minuts, aquest és el temps de descans que tenen els treballadors durant la jornada laboral segons l'Estatut dels Treballadors

Les principals discrepàncies en el grup s’han centrat en la quantia de la indemnització, ja que la sentència del Tribunal de la Unió Europea és confusa i ambigua, segons els experts, al reconèixer les causes objectives de l’acomiadament, que respon a la voluntat de l’empresari, amb la finalització dels contractes temporals, que es produeix per raons alienes a la voluntat de les parts, com és la reincorporació de la persona que té reservat el seu lloc de treball en el cas de la interinitat.

Els experts consideren que la sentència estudiada no reflecteix correctament la realitat espanyola ja que diu que es denega «qualsevol indemnització» als interins, sense comptar amb les que els corresponen per acomiadament improcedent i per procedent per causes objectives, quan realment existeixin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.